Efectividad de los tratamientos farmacológicos y cuidados de enfermería en personas mayores con diagnostico de síndrome confusional agudo en entornos clínicos

Abstract

[spa] El síndrome confusional agudo es común entre personas mayores en entornos hospitalarios, se caracteriza por alteraciones en la atención, cognición y percepción que fluctúan durante su curso. Este síndrome conlleva numerosas consecuencias adversas para el paciente, mayores costos sanitarios y utilización de recursos, complicaciones de salud e incluso la muerte. El objeto a estudio de esta revisión bibliográfica es determinar las medidas de prevención y evaluar si son efectivas las medidas farmacológicas y no farmacológicas en su manejo. Metodología: Para ello se ha llevado a cabo una búsqueda exhaustiva de artículos científicos en diferentes bases de datos como Pubmed, Biblioteca virtual de la salud, Cocrhane, Enfermería clínica y Ebcohost, reflejado en un diagrama de flujo según los criterios PRISMA. Finalmente, se han incluido 23 artículos en la revisión. Discusión: En este apartado se ha observado la importancia de la prevención del síndrome, siendo la formación del personal sanitario primordial para ello. En cuanto a las medidas farmacológicas, no hay ningún tratamiento con evidencia clara. Las medidas no farmacológicas se marcan como tratamiento de elección. Conclusión: Las intervenciones no farmacológicas , educación al profesional sanitario, incluir a los familiares en los cuidados y toma de decisiones, favorece la recuperación y mitiga los efectos del delirio. Se necesita más investigación concluyente para desarrollar estrategias más eficaces sobre el delirio.

[cat] La síndrome confusional aguda és comuna entre persones grans en entorns hospitalaris, es caracteritza per l'alteració en l'atenció, la cognició i la percepció que fluctuen durant el seu curs. Aquesta síndrome comporta nombroses conseqüències adverses pel pacient, majors costos sanitaris i utilització de recursos, complicacions de salut i fins i tot la mort. L'objecte a estudi d'aquesta revisió bibliogràfica és determinar les mesures de prevenció i avaluar si són efectives les mesures farmacològiques i no farmacològiques en la seva utilització. Metodologia: per això s'ha dut a terme una recerca exhaustiva d'articles científics en diferents bases de dades com Pubmed, Biblioteca virtual de la salut, Cocrhane, Infermeria clínica i Ebcohost, reflectint en un diagrama de flux segons els criteris PRISMA. Finalment, s'han inclòs 23 articles en la revisió. Discussió: en aquest apartat s'ha observat la importància de la prevenció de la síndrome, sent la formació del personal sanitari primordial per fer-ho. Sobre les mesures farmacològiques, no hi ha cap tractament amb evidència clara. Les mesures no farmacològiques es marquen com a tractament d'elecció. Conclusió: les intervencions no farmacològiques, educació al personal sanitari, incloure els familiars en les cures i presa de decisions, afavoreix la recuperació i mitiga els efectes del deliri. Es necessita més investigació concloent per desenvolupar estratègies més efectives sobre el deliri.

[eng] Acute confusional syndrome is common among older people in hospital settings; it is characterized by alterations in attention, cognition, and perception that fluctuate during its course. This syndrome entails numerous adverse consequences for the patient, increased healthcare costs and resource utilization, health complications, and even death. The object of this bibliographic review is to determine prevention measures and evaluate whether pharmacological and non-pharmacological measures are effective in its management. Methodology: For this purpose, an exhaustive search of scientific articles has been carried out in different databases such as Pubmed, Virtual Health Library, Cocrhane, Clinical Nursing and Ebcohost, reflected in a flow chart according to PRISMA criteria. Finally, 23 articles have been included in the review. Discussion: In this section, the importance of preventing the syndrome has been observed, with the training of health personnel being essential for this. Regarding pharmacological measures, there is no treatment with clear evidence. Non-pharmacological measures are marked as the treatment of choice. Conclusion: Non-pharmacological interventions, education of health professionals, including family members in care and decision-making, promote recovery and mitigate the effects of delirium. More conclusive research is needed to develop more effective delirium strategies.