[spa] El silencio es una estrategia de comunicación ampliamente utilizada en el contexto de la
salud. Sin embargo, no siempre tiene el mismo significado ni las mismas repercusiones
para profesionales y clientes.
Objetivo: analizar la evidencia científica respecto al uso del silencio como estrategia de
cuidado para la salud.
Metodología: búsqueda y revisión bibliográfica en fuentes indexadas en Biblioteca
Virtual de la Salud, CoChrane Library Plus, EBSCOhost, Google Académico y
PubMed/Medline. Se obtuvieron 125 artículos de los cuales fueron seleccionados 21 para
un análisis crítico e interpretativo de su contenido.
Resultados y discusión: el contenido de las publicaciones puede agruparse en cuatro
grandes categorías respecto al silencio: tipos de silencio, funciones, instrumentos de
medida y estrategias formativas para su uso. Los principales tipos de silencio se refieren
al productivo, obstructivo y neutral. El productivo sería el más relacionado con objetivos
terapéuticos y se da tanto en profesionales como en pacientes. El silencio obstructivo,
más usual en pacientes puede resultar desadaptativo y no saludable. Se considera que todo
silencio tiene valor de mensaje, pero con múltiples funciones y significados, siendo
escasos los instrumentos para su medida. La bibliografía evidencia escasa información
respecto a posibles estrategias formativas para el uso del silencio en el contexto de la
salud.
Conclusión: el silencio es un concepto polisémico con diversos significados y funciones.
Puede responder a varios objetivos y ser utilizado por distintos profesionales. En el sector
de la salud, especialmente en el contexto de las relaciones interpersonales, puede tener
objetivos terapéuticos.
[cat] El silenci és una estratègia de comunicació àmpliament utilitzada en el context de la salut.
Tot i això, no sempre té el mateix significat ni les mateixes repercussions per a terapeutes
i clients.
Objectiu: analitzar l'evidència científica pel que fa a l'ús del silenci com a estratègia de
cura per a la salut.
Metodologia: cerca i revisió bibliogràfica en fonts indexades a Biblioteca Virtual de la
Salut, CoChrane Library Plus, EBSCOhost, Google Acadèmic i PubMed/Medline. Es van
obtenir 125 articles dels quals van ser seleccionats 21 per a una anàlisi crítica i
interpretativa del seu contingut.
Resultats i discussió: el contingut de les publicacions es pot agrupar en quatre grans
categories respecte al silenci: tipus de silenci, funcions, instruments de mesura i
estratègies formatives per al seu ús. Els principals tipus de silenci fan referència al
productiu, l’obstructiu i al neutral. El productiu seria el més relacionat amb objectius
terapèutics i es presenta tant en professionals com en pacients. El silenci obstructiu, més
usual en pacients, pot resultar des-adaptatiu i no saludable. Es considera que tot silenci té
valor de missatge però amb múltiples funcions i significats, sent escassos els instruments
per a la seva mesura. La bibliografia evidencia poca informació respecte a possibles
estratègies formatives per a l'ús del silenci en el context de la salut.
Conclusió: el silenci és un concepte polisèmic amb diversos significats i funcions. Pot
respondre a diversos objectius i ser utilitzat per diferents professionals. Al sector de la
salut, especialment en el context de les relacions interpersonals, pot tenir objectius
terapèutics.
[eng] Silence is a widely used communication strategy in the health context. However, it does
not always have the same meaning or the same repercussions for professionals and clients.
Objective: to analyse the scientific evidence regarding the use of silence as a health care
strategy.
Methodology: search and bibliographic review in sources indexed in the Virtual Health
Library, CoChrane Library Plus, EBSCOhost, Google Scholar and PubMed/Medline. A
total of 125 articles were obtained, of which 21 were selected for critical and
interpretative analysis of their content.
Results and discussion: the content of the publications can be grouped into four main
categories regarding silence: types of silence, functions, instruments of measurement and
training strategies for its use. The main types of silence refer to productive, obstructive
and neutral silence. Productive silence would be the most related to therapeutic objectives
and occurs in both professionals and patients. Obstructive silence, which is more common
in patients, can be maladaptive and unhealthy. All silence is considered to have the value
of a message, but with multiple functions and meanings, and there are few instruments
for measuring it. The bibliography shows little information on possible training strategies
for the use of silence in the context of health.
Conclusion: silence is a polysemic concept with diverse meanings and functions. It can
serve various purposes and be used by different professionals. In the health sector,
especially in the context of interpersonal relationships, it can have therapeutic objectives.