[spa] Las invasiones biológicas marinas suelen asociarse a pérdidas de biodiversidad y colapso de
ecosistemas, pero ¿qué ocurre cuando una especie invasora altera el hábitat de un recurso
pesquero emblemático? En este trabajo presentamos el caso de Halimeda incrassata, una
macroalga tropical detectada por primera vez en Mallorca en 2011, cuando apenas cubría 0,4
km² de la Reserva Marina de la Bahía de Palma (RMBP). Tan solo siete años después ya
ocupaba 3,1 km², es decir, cerca del 50 % de la superficie de arena somera disponible, y este
trabajo revela que actualmente llega a superar más del 65% del área de estudio
estableciéndose como un organismo estructural dominante.
A lo largo de 14 años de seguimiento mediante cámaras submarinas (2011–2024), analizamos
cómo esta invasión ha reconfigurado la comunidad íctica local, con especial atención al raor
(Xyrichtys novacula), un pez de alto valor cultural y pesquero en Baleares. Nuestros resultados
muestran que, lejos de provocar una caída en la diversidad, H. incrassata ha modificado el
comportamiento de ciertas especies: X. novacula alcanza sus mayores densidades en zonas
invadidas, mientras que especies previamente consideradas sensibles a este cambio, como
Bothus podas, muestran ahora una sorprendente adaptación, por tanto, la diversidad se
mantiene estable, pero la composición de la comunidad se redistribuye con ganadores y
perdedores en función de sus necesidades ecológicas.
Este estudio aporta una serie temporal sobre la relación entre un alga invasora tropical y las
comunidades de peces del Mediterráneo, mostrando cómo un ingeniero ecosistémico puede
transformar estos hábitats. Los resultados no solo enriquecen el conocimiento sobre las
invasiones marinas, sino que también tienen consecuencias prácticas para la gestión
pesquera del raor y para comprender el proceso de tropicalización del Mediterráneo. Dado
que las invasiones marinas seguirán en aumento, entender sus distintos efectos ecológicos y
socioeconómicos, a veces inesperados, es fundamental para prever el futuro de los
ecosistemas y de los recursos costeros
[cat] Les invasions biològiques marines solen associar-se a pèrdues de biodiversitat i col·lapse dels
ecosistemes, però què passa quan una espècie invasora altera l’hàbitat d’un recurs pesquer
emblemàtic? En aquest treball presentem el cas de Halimeda incrassata, una macroalga
tropical detectada per primera vegada a Mallorca l’any 2011, quan amb prou feines cobria 0,4
km² de la Reserva Marina de la Badia de Palma (RMBP). Només set anys després ja ocupava
3,1 km², és a dir, prop del 50 % de la superfície d’arena somera disponible, i aquest treball
revela que actualment arriba a superar el 65 % de l’àrea d’estudi, establint-se com un
organisme estructural dominant.
Al llarg de 14 anys de seguiment mitjançant càmeres submarines (2011–2024), analitzam com
aquesta invasió ha reconfigurat la comunitat íctica local, amb especial atenció al raor
(Xyrichtys novacula), un peix de gran valor cultural i pesquer a les Balears. Els nostres
resultats mostren que, lluny de provocar una davallada de la diversitat, H. incrassata ha
modificat el comportament de certes espècies: X. novacula assoleix les seves majors densitats
en zones envaïdes, mentre que espècies prèviament considerades sensibles a aquest canvi,
com Bothus podas o Balistes carolinensis, mostren ara una sorprenent adaptació. El patró
general és clar: la diversitat es manté estable, però la composició de la comunitat es
redistribueix amb guanyadors i perdedors en funció de les seves necessitats ecològiques.
Aquest estudi aporta una de les sèries temporals més completes sobre la relació entre un alga
invasora tropical i les comunitats de peixos de la Mediterrània, mostrant com un enginyer
ecosistèmic pot transformar aquests hàbitats. Els resultats no només enriqueixen el
coneixement sobre les invasions marines, sinó que també tenen conseqüències pràctiques
per a la gestió pesquera del raor i per comprendre el procés de tropicalització de la
Mediterrània. Atès que les invasions marines continuaran augmentant, entendre els seus
diferents efectes ecològics i socio-econòmics, de vegades inesperats, és fonamental per
preveure el futur dels ecosistemes i dels recursos costaners
[eng] Marine biological invasions are usually associated with biodiversity loss and ecosystem
collapse, but what happens when an invasive species alters the habitat of an iconic fishery
resource? In this study we present the case of Halimeda incrassata, a tropical macroalga first
detected in Mallorca in 2011, when it covered barely 0.4 km² of the Marine Reserve of Palma
Bay (RMBP). Just seven years later it had expanded to 3.1 km², nearly 50% of the available
shallow sandy area, and this work reveals that at the moment it exceeds 65% of the study
area, establishing itself as a dominant structural organism.
Over 14 years of monitoring with underwater cameras (2011–2024), we analyzed how this
invasion has reshaped the local fish community, with special attention to the pearly razorfish
(Xyrichtys novacula), a species of high cultural and fishery value in the Balearic Islands. Our
results show that, far from causing a decline in diversity, H. incrassata has altered the behavior
of certain species: X. novacula reaches its highest densities in invaded areas, while species
previously considered sensitive to this change, such as Bothus podas or Balistes carolinensis,
now show a surprising adaptation. The overall pattern is clear: diversity remains stable, but
community composition is redistributed with winners and losers depending on their ecological
traits.
This study provides one of the most complete long-term series on the interaction between a
tropical invasive alga and Mediterranean fish communities, showing how an ecosystem
engineer can transform these habitats. The results not only enrich our understanding of marine
invasions but also have direct implications for the management of the pearly razorfish fishery
and for understanding the accelerated tropicalization of the Mediterranean. As marine
invasions continue to rise, understanding their diverse and sometimes unexpected ecological
and socioeconomic effects is essential to anticipate the future of ecosystems and coastal
resources