[spa] Introducción: La realidad virtual se utiliza cada vez más en terapias de rehabilitación. Esta tecnología por sus características parece tener potencialidad como tratamiento de la kinesiofobia o miedo al movimiento. Objetivo: Comprobar la efectividad de la realidad virtual en pacientes con kinesiofobia. Resultados: Se realizó una búsqueda bibliográfica en la que se utilizase la realidad virtual (VR) como tratamiento para la kinesiofobia. Indistintamente de la patología de los pacientes de las características de la intervención. Se seleccionaron 11 ensayos de los cuales la mayoría consiguió una reducción del miedo al movimiento. Los ensayos presentan una gran heterogeneidad. Encontramos una mayor efectividad de la intervención en la patología de dolor lumbar crónico. Los factores de inmersión e interacción no parecen influir en la efectividad, sin embrago la duración de la sesión y el número de sesiones totales si presenta correlación con una mayor efectividad. Discusión: Encontramos cierto consenso en la literatura. En pacientes con dolor lumbar crónico la realidad virtual es efectiva, en pacientes con otras patologías los resultados son más inconsistentes. Hablamos de intervenciones multimodales combinando la VR con la fisioterapia y con resultados positivos a corto plazo e inconsistentes a medio-largo plazo. Conclusiones: La realidad virtual ha mostrado potencial como tratamiento para la kinesiofobia a corto plazo. Nos falta evidencia respecto a las características que nos proporcionen una mayor efectividad en la individualización del tratamiento para el uso clínico. Y estudiar los efectos a medio-largo plazo como otros campos en los que pueda ayudarnos esta tecnología tan versátil.
[cat] Introducció: La realitat virtual s'utilitza cada vegada més en teràpies de rehabilitació. Aquesta tecnologia per les seves característiques sembla tenir potencialitat com a tractament de la quinesofòbia o por al moviment. Objectiu: Comprovar l'efectivitat de la realitat virtual en pacients amb quinesiòfobia. Resultats: Es va realitzar una cerca bibliogràfica en la qual s'utilitzés la realitat virtual (RV) com a tractament per a la quinesiòfobia, independentment de la patologia dels pacients i de les característiques de la intervenció. Es van seleccionar 11 assajos dels quals la majoria va aconseguir una reducció de la por al moviment. Els assajos presenten una gran heterogeneïtat. Es va trobar una major efectivitat de la intervenció en la patologia de dolor lumbar crònic. Els factors d'immersió i interacció no semblen influir en l'efectivitat, però la durada de la sessió i el nombre de sessions totals sí que presenten correlació amb una major efectivitat. Discussió: Es troba cert consens en la literatura. En pacients amb dolor lumbar crònic la realitat virtual és efectiva, en pacients amb altres patologies els resultats són més inconsistents. Parlem d'intervencions multimodals combinant la RV amb la fisioteràpia i amb resultats positius a curt termini i inconsistents a mig-llarg termini. Conclusions: La realitat virtual ha demostrat potencial com a tractament per a la quinesiòfobia a curt termini. Ens falta evidència respecte a les característiques que ens proporcionin una major efectivitat en la individualització del tractament per a l'ús clínic. I cal estudiar els efectes a mig-llarg termini així com altres camps en els quals aquesta tecnologia tan versàtil pugui ajudar-nos.
[eng] Introduction: Virtual reality is increasingly used in rehabilitation therapies. This technology, due to its characteristics, seems to have potential as a treatment for kinesiophobia or fear of movement. Objective: To verify the effectiveness of virtual reality in patients with kinesiophobia. Results: A literature search was conducted in which virtual reality (VR) was used as a treatment for kinesiophobia, regardless of the patients' pathology and the characteristics of the intervention. Eleven trials were selected, most of which achieved a reduction in the fear of movement. The trials showed great heterogeneity. Greater effectiveness of the intervention was found in the pathology of chronic low back pain. Immersion and interaction factors do not seem to influence effectiveness, however, the duration of the session and the total number of sessions do show a correlation with greater effectiveness. Discussion: There is some consensus in the literature. In patients with chronic low back pain, virtual reality is effective; in patients with other pathologies, the results are more inconsistent. We are talking about multimodal interventions combining VR with physical therapy and with positive short-term results and inconsistent medium-long-term results. Conclusions: Virtual reality has shown potential as a treatment for kinesiophobia. We lack evidence regarding the characteristics that provide greater effectiveness in the individualization of treatment for clinical use. Further studies on the medium-long-term effects and other fields where this versatile technology can help us are needed.