Estudi de la presència de microplàstics en espècies d'interés recreatiu associada al grau d'influència antròpica

Abstract

[cat] La contaminació marina per microplàstics representa una amenaça ambiental emergent amb implicacions ecològiques i toxicològiques significatives per als organismes marins. Aquests fragments de plàstic, habitualment menors de 5 mm, tenen una gran capacitat de dispersió i acumulació, i poden ser ingerits per múltiples espècies, provocant efectes adversos tant físics com bioquímics. En aquest context, el present estudi té com a objectiu avaluar la presència de microplàstics i els seus efectes fisiològics en dues espècies de peixos d’interès recreatiu, Diplodus sargus i Oblada melanura, amb comportaments ecològics diferents. Es varen analitzar un total de 28 individus capturats en dues localitzacions del sud de Mallorca amb diferent grau d’influència antròpica: el Club Nàutic de Sa Ràpita (alta pressió) i Cala Pi (baixa pressió). A més, es recolliren sis mostres d’aigua superficial per determinar la presència de microplàstics ambientals. Paral·lelament, s’estudiaren diversos biomarcadors bioquímics vinculats a l’estrès oxidatiu, la inflamació i destoxificació, per detectar possibles alteracions cel·lulars induïdes per l’exposició a microplàstics. Els resultats mostraren una concentració de microplàstics considerablement superior tant a l’aigua com als intestins dels peixos capturats a la zona amb més pressió humana. A nivell bioquímic, es varen observar diferències estadísticament significatives en l’activitat de diversos enzims, com són els antioxidants superòxid dismutasa i catalasa, de destoxificació com la glutatió stransferasa i de caràcter proinflamatori mieloperoxidasa associades al grau d’impacte antròpic. Així mateix, el biomarcador de dany oxidatiu a lípids, el malondialdehid, no va mostrar diferència entre les àrees d’estudi però sí va revelar una diferència significativa entre espècies, possiblement relacionada amb les seves estratègies alimentàries o hàbitats. En conjunt, aquest treball aporta evidència sobre la relació entre el grau d’impacte humà avaluada amb la presència microplàstics i la resposta fisiològica dels organismes marins, i posa de manifest la utilitat de biomarcadors com a eina per monitorar l’estat de salut de la fauna costanera en zones sotmeses a diferents pressions ambientals

[spa] La contaminación marina por microplásticos representa una amenaza ambiental emergente con implicaciones ecológicas y toxicológicas significativas para los organismos marinos. Estos fragmentos de plástico, habitualmente menores de 5 mm, poseen una gran capacidad de dispersión y acumulación, y pueden ser ingeridos por múltiples especies, provocando efectos adversos tanto físicos como bioquímicos. En este contexto, el presente estudio tiene como objetivo evaluar la presencia de microplásticos y sus efectos fisiológicos en dos especies de peces de interés recreativo, Diplodus sargus y Oblada melanura, con comportamientos ecológicos diferentes. Se analizaron un total de 28 individuos capturados en dos localizaciones del sur de Mallorca con distinto grado de influencia antrópica: el Club Náutico de Sa Ràpita (alta presión) y Cala Pi (baja presión). Además, se recogieron seis muestras de agua superficial para determinar la presencia de microplásticos ambientales. Paralelamente, se estudiaron diversos biomarcadores bioquímicos vinculados al estrés oxidativo, la inflamación y la detoxificación, con el fin de detectar posibles alteraciones celulares inducidas por la exposición a microplásticos. Los resultados mostraron una concentración de microplásticos considerablemente superior tanto en el agua como en los intestinos de los peces capturados en la zona con mayor presión humana. A nivel bioquímico, se observaron diferencias estadísticamente significativas en la actividad de diversas enzimas, como los antioxidantes superóxido dismutasa y catalasa, la glutatión Stransferasa como marcador de detoxificación, y la mieloperoxidasa como indicador proinflamatorio, asociadas al grado de impacto antrópico. Asimismo, el biomarcador de daño oxidativo lipídico, el malondialdehído, no mostró diferencias entre zonas de estudio, pero sí reveló una diferencia significativa entre especies, posiblemente relacionada con sus estrategias alimentarias o hábitats. En conjunto, este trabajo aporta evidencia sobre la relación entre el grado de impacto humano, la presencia de microplásticos y la respuesta fisiológica de los organismos marinos, y pone de manifiesto la utilidad de los biomarcadores como herramienta para monitorizar el estado de salud de la fauna costera en zonas sometidas a distintas presiones ambientales

[eng] Marine microplastic pollution represents an emerging environmental threat with significant ecological and toxicological implications for marine organisms. These plastic fragments, typically smaller than 5 mm, have a high capacity for dispersion and accumulation, and can be ingested by a wide range of species, causing both physical and biochemical adverse effects. In this context, the present study aims to evaluate the presence of microplastics and their physiological effects in two recreationally relevant fish species, Diplodus sargus and Oblada melanura, which exhibit different ecological behaviors. A total of 28 individuals were analyzed, captured from two coastal locations in southern Mallorca subjected to different degrees of anthropogenic pressure: Club Nàutic de Sa Ràpita (high pressure) and Cala Pi (low pressure). In addition, six surface water samples were collected to determine the level of environmental microplastic contamination. In parallel, several biochemical biomarkers related to oxidative stress, inflammation, and detoxification were examined to detect potential cellular alterations induced by microplastic exposure. The results revealed a considerably higher concentration of microplastics both in the water and in the intestines of fish collected from the more impacted zone. At the biochemical level, statistically significant differences were observed in the activity of various enzymes, including antioxidants such as superoxide dismutase and catalase, the detoxifying enzyme glutathione S-transferase, and the proinflammatory marker myeloperoxidase, all associated with the degree of human impact. In contrast, the lipid peroxidation marker malondialdehyde did not differ between study areas but did show a significant difference between species, possibly related to differences in feeding strategies or habitat use. Overall, this study provides evidence of a relationship between human impact, microplastic presence, and physiological responses in marine organisms, highlighting the value of biomarkers as tools for monitoring the health status of coastal fauna in areas under varying environmental pressures