Els objectius de la Cimera de Lisboa 2000-2010 varen introduir en el discurs polític oficial de la Unió Europea el concepte d’exclusió social com a un procés multidimensional i estructural. En aquest article, analitzarem com es concreta aquest discurs en les directrius i normes europees, estatals i autonòmiques. Veurem com el llenguatge neoliberal (activació, flexicuritat, ocupabilitat) transforma el discurs inicial i allunya les característiques estructurals del procés d’exclusió centrant les responsabilitats en els individus. El paradigma de la inclusió activa converteix el procés d’inclusió social en un procés de creació de mà d’obra adaptada a les necessitats del mercat i obliga els individus a demostrar els seus mèrits per a guanyar-se els drets de ciutadania. Els professionals dels serveis socials exerceixen la funció de control i avaluació d’aquest mèrits, i això farà que ens plantegem les contradiccions dels professionals que entren en la lògica del discurs neoliberal.
Paraules clau: estratègia europea, exclusió social, inclusió activa, flexicuritat, ocupabilitat.
ABSTRACT
The objectives of the Lisbon Summit 2000-2010 were introduced into the official political discourse of the European Union the social exclusion concepts as a multidimensional and structural process. In this article, we discuss how this particular speech is present in the European, national and autonomic standards and guidelines. We'll see how the neoliberal language (activation flexicurity, employability) transforms the initial speech and removes the structural characteristics of the exclusion process focusing on individuals’ responsibilities. The active inclusion paradigm turns the process of social inclusion into a process that produces a labour adapted to market needs and requires individuals to demonstrate their merits to gain citizenship rights. The social service professionals exercise monitoring and merits evaluation tasks, and that will make us consider the contradictions of professionals who are entering into the logic of the neoliberal discourse.