Estudi de l'efecte de les protein-fosfatases PP2C sobre el creixement d'Arabidopsi en regadiu i sequera

Abstract

La sequera és l’estrès ambiental més important en agricultura a tot el món i millorar el rendiment de les plantes en condicions de dèficit d’aigua és un objectiu important per a la Fisiologia Vegetal. Per una banda, un dels objectius per millorar el rendiment de les plantes baix condicions de sequera són les Aquaporines (AQP) . Aquestes, juguen un paper important en el control de la permeabilitat de les membranes al CO2. Més concretament, els mutants que expressen NtAQP exhibeixen una major conductivitat hidràulica per les arrels (lpr) i un increment en la difusió de CO2 a través de les cèl·lules del mesòfil (gm), el resultat del qual es veu reflectit en l’increment de la fotosíntesis. Per altre banda, els mutants PYLA194T la mutació els quals permet estables complexos amb les proteïnes fosfatases 2C(PP2C) on aquestes exerceixen un paper fonamental en la sensibilitat a l’hormona ABA, que condueix a la regulació de l’obertura estomàtica, el que en termes fisiològics es el mateix a dir que aquesta mutació indueix baixa conductància estomàtica (gs), el qual permetria un important estalvi d’aigua. En el present estudi, s’obtingueren dues línies dobles mutants per promocionar l’acció conjunta d’aquestes dues mutacions. Es varen prendre mesures de creixement durant el desenvolupament de les plantes. No obstant, en els resultats en general no s’observaren importants diferències en els paràmetres estudiats dins dels diferents genotips. Amb la finalitat de poder explicar el baix efecte dels resultats d’aquest experiment, caldrà esperar a l’anàlisi de les dades moleculars, així com dels resultats d’intercanvi de gasos.