[eng] Recruitment of new individuals into a reproductive plant population is a multistage
process, from seed production, propagule dispersal and seed germination, to seedling
establishment and further survival. This multistage process is decisive in plant life story,
since it will determine the trajectory of plant community assembly. Importantly, the
transition between seed germination and seedling establishment and further seedling
survivorship represents a “bottleneck” for plant populations, limiting their recruitment
success. To successfully overcome this transition, seedlings must surmount a series of
biotic and abiotic environmental filters, and simultaneously be capable of resisting the
progressively more abundant and frequent anthropogenic threats.
Seagrasses form extensive meadows in coastal waters, carrying out important
ecosystem functions that provide essential services to society. Nonetheless, seagrasses
are suffering a strong decline worldwide due to multiple anthropogenic stressors. In this
context, early life stages are an essential step to guarantee population survivorship since
propagules provide an essential genetic diversity source, necessary to adapt to
environmental changes, and their dispersal allow seagrasses to colonize new areas. The
present thesis examines how some abiotic and biotic factors, including anthropogenic
disturbances, influences propagule dispersal and successful seedling establishment.
Throughout this thesis I have determined that seagrass recruitment is considerably
affected by the hydrodynamic conditions imposed by waves and currents, which have a
key role in determining propagule dispersal, as well as establishment and survivorship of
the three species analysed (Cymodocea nodosa, Posidonia oceanica and Zostera
marina,). Additionally, substratum type and complexity affect seedling establishment
success, since more complex substrata reduce flow velocity and increase the bottom
boundary layer thickness, enhancing seed and seedling retention. Once established,
seedlings increase their survival in locations sheltered from waves, where the energy flux
is lower. The hydrodynamic energy also varies with depth, and in shallow waters (i.e. 0.5-
6 m), higher depths are associated to higher survival. Furthermore, certain biotic factors,
such as the macroalgal community present at the settlement location, also affect seedling
anchorage to the substrate and subsequent seedling survivorship. In addition to the above-mentioned factors, threats derived from global change
narrow even more this population bottleneck, since they directly influence seedling
development and survival. Seawater warming (29ºC) negatively affects the development
of P. oceanica seedlings and damages their photosynthetic apparatus. When the increase
in temperature occurs in terms of marine heatwaves, different populations of the same
species (C. nodosa) exhibit different responses. Although seedlings from all regions
suffer a reduction in development and survival, being the effects much more severe under
a marine heatwave of 32ºC than under the one of 29ºC, there are important regional
differences in seedling responses. Seedlings from regions with higher thermal variability
are more resistant than those seedlings from more stable regions, which highlights the
importance of the intraspecific variability, basic for species evolution and distribution.
On the other hand, the studied invasive algae (Caulerpa cylindracea and Lophocladia
lallemandii) do not have negative effects on P. oceanica seedlings, and thus, additive
effects to those caused by a simultaneously increase in temperature were not detected
when seedlings where growing under both disturbances.
The present research takes a step forward towards the understanding of those
environmental factors and processes that affect the establishment and fate of seedlings,
thus contributing to seagrass meadow conservation, ecosystems of a paramount
ecological and socio-economic importance.
[spa] El reclutamiento de nuevos individuos a una población de plantas adultas es un
proceso crítico que determina la trayectoria de la comunidad. Este proceso consta de
varias etapas, desde la dispersión de los propágulos y la germinación de las semillas, hasta
el establecimiento de las plántulas y su posterior supervivencia. La transición entre la
germinación de las semillas y el establecimiento y posterior supervivencia de las plántulas
supone un “cuello de botella” para la población. Para superar con éxito esta transición en
su ciclo vital, las plántulas deben atravesar una serie de filtros bióticos y abióticos, y ser
capaces de resistir las amenazas de origen antrópico.
Las fanerógamas marinas forman extensas praderas en aguas costeras,
desarrollando funciones ecológicas que suministran importantes servicios a la sociedad.
Sin embargo, están sufriendo una fuerte regresión a nivel mundial como resultado de
muchas perturbaciones antrópicas. En este contexto, los estadios juveniles suponen un
eslabón esencial para asegurar la supervivencia de las poblaciones, pues contribuyen a
mantener la diversidad genética de la población, fundamental para su adaptación a los
cambios, y su dispersión permite la colonización de nuevas áreas. La presente tesis analiza
cómo actúan algunos factores abióticos y bióticos, incluyendo perturbaciones humanas,
sobre la dispersión de propágulos y el establecimiento exitoso de las plántulas.
En esta tesis he comprobado que el reclutamiento de fanerógamas marinas está
considerablemente afectado por las condiciones hidrodinámicas establecidas por olas y
corrientes, las cuales tienen un papel clave en determinar la dispersión, establecimiento y
supervivencia de los propágulos de Cymodocea nodosa, Posidonia oceanica y Zostera
marina. Asimismo, el tipo de sustrato y su complejidad afectan al éxito del
establecimiento, pues sustratos más complejos disminuyen la velocidad de la corriente y
aumentan el espesor de la capa límite del fondo, facilitando la retención de semillas y
plántulas. Una vez establecidas, las plántulas aumentan su supervivencia en zonas más
protegidas de la influencia de las olas, donde el flujo de energía asociado a éstas es menor.
La energía hidrodinámica también cambia con la profundidad, y en aguas someras (i.e.
0.5-6 m), mayores profundidades están asociadas a mayor supervivencia. Además, ciertos
factores bióticos, como la comunidad de macroalgas presente en el lugar de asentamiento,
también influyen en el anclaje al sustrato y la supervivencia de las plántulas. Asimismo, las amenazas derivadas del “cambio global” estrechan todavía más este
cuello de botella poblacional, al influir directamente en el desarrollo y supervivencia de
las plántulas. El calentamiento del agua (29ºC) afecta negativamente el desarrollo de
plántulas de P. oceanica y daña su aparato fotosintético. Cuando este calentamiento se
produce en forma de olas de calor, las poblaciones de una misma especie (C. nodosa)
responden de manera diferente. Si bien todas las regiones ven afectado su desarrollo y
supervivencia, siendo los efectos más dañinos en la ola de calor de 32ºC que en la de
29ºC, la respuesta a nivel regional difiere. Aquellas plántulas que proceden de regiones
con mayor amplitud térmica son más resistentes a este aumento de temperatura que
regiones con un régimen térmico más estable, lo cual resalta la importancia de las
variaciones intraespecíficas, básicas en la evolución y distribución de las especies. Por
otro lado, las algas invasoras Caulerpa cylindracea y Lophocladia lallemandii no tienen
efectos negativos en P. oceanica cuando esta se ve sometida a calentamiento.
La presente investigación da un paso hacia delante en la comprensión de los factores
ambientales y los procesos que afectan el asentamiento y destino de las plántulas,
contribuyendo así a la conservación de las praderas de fanerógamas marinas, ecosistemas
de gran importancia ecológica y socio-económica.
[cat] El reclutament de nous individus a una població de plantes adultes és un procés
crític que determina la trajectòria de la comunitat. Aquest procés es composa de diferents
etapes, des de la dispersió de propàguls i la germinació de llavors, fins a l’establiment de
les plàntules i la seva posterior supervivència. La transició entre la germinació de les
llavors i l’establiment i posterior supervivència de les plàntules suposa un coll d’ampolla
per a la població. Per a poder superar amb èxit aquesta transició en el seu cicle vital, les
plàntules han de travessar un seguit de filtres biòtics i abiòtics i, alhora, tenir la capacitat
de resistir les amenaces d’origen antròpic.
Les fanerògames marines formen praderies en aigües costeres, desenvolupant
funcions ecològiques que subministren serveis importants per a la societat. Tot i això,
aquestes estan patint una forta regressió a nivell mundial com a resultat de moltes
pertorbacions antròpiques. En aquest context, els estadis juvenils suposen una etapa
essencial per a assegurar-ne la supervivència, contribuint en el manteniment de la
diversitat genètica de les poblacions, la qual és fonamental per a la seva adaptació als
canvis, essent la seva dispersió la que permet la colonització de noves àrees. Aquesta tesi
analitza com actuen alguns factors abiòtics i biòtics, incloent-hi pertorbacions humanes,
sobre la dispersió de propàguls i l’establiment exitós de les plàntules.
En aquesta tesi he comprovat que el reclutament de plàntules de fanerògames
marines està fortament afectat per les condicions hidrodinàmiques establertes per l’onatge
i les corrents, les quals tenen un paper clau en la determinació de la dispersió,
l’establiment i la supervivència dels propàguls de Cymodocea nodosa, Posidonia
oceanica i Zostera marina. No obstant, el tipus de substrat i la seva complexitat afecten
l’èxit de l’establiment; els substrats més complexes disminueixen la velocitat de la corrent
i augmenten el gruix de la capa límit de fons, facilitant la retenció de llavors i plàntules.
Un cop establertes, les plàntules augmenten la seva supervivència en zones més
protegides de la influència de l’onatge, on el flux d’energia associat a aquestes és menor.
L’energia hidrodinàmica canvia amb la profunditat i, en aigües poc fondes (i.e. 0.5-6 m)
les majors profunditats estan associades a una major supervivència. A més a més, alguns
factors biòtics, com per exemple la comunitat de macroalgues existent en el lloc de l’assentament, també influeixen en l’ancoratge al substrat i la supervivència de les
plàntules.
A més a més, les amenaces derivades del «canvi global» estrenyen encara més el
coll d’ampolla poblacional, exercint una influència directa en el desenvolupament i la
supervivència de les plàntules. L’escalfament de l’aigua (29ºC) afecta negativament el
desenvolupament de plàntules de P. oceanica i malmet el seu aparell fotosintètic. Quan
aquest escalfament es produeix en forma d’onades de calor, les poblacions d’una mateixa
espècie (C. nodosa) responen de manera diferent. Si bé les plàntules de totes les regions
es veuen afectades negativament tant en desenvolupament com supervivència, essent els
efectes de la onada de calor més nocius a 32ºC que a 29ºC, la resposta regional canvia.
Aquelles plàntules que provenen de regions amb una major amplitud tèrmica són més
resistents a aquest augment de temperatura en comparació amb les que provenen de
regions amb règims tèrmics més estables, resultat que ressalta la importància de les
variacions interespecífiques, bàsiques en l’evolució i la distribució d’espècies. D’altra
banda, les algues invasores Caulerpa cylindracea i Lophocladia lallemandii no tenen
efectes negatius en P. oceanica quan aquesta està sotmesa a l’escalfament.
Aquesta investigació dóna un pas endavant en la comprensió dels factors ambientals
i els processos que afecten l’assentament i el destí de les plàntules, contribuint així a la
conservació de les praderies de fanerògames marines, ecosistemes de gran importància
ecològica i sòcio-econòmica.