Variables de personalidad, sociodemográficas y consumo de sustancias en víctimas de Cyberbullying

Abstract

[spa] El cyberbullying entre los niños y adolescentes es un grave problema de salud pública. Sin embargo, la evidencia con respecto a los factores de riesgo que lo desencadenan, y su relación con otros problemas de salud como el consumo de sustancias es heterogénea. Los rasgos de personalidad podrían jugar un papel relevante en la génesis de la cibervictimización y el consumo de sustancias. El propósito de este trabajo fue tratar de determinar las relaciones que se establecen entre los factores sociodemográficos, los rasgos de personalidad, el uso de redes sociales y el consumo de sustancias, con la cibervictimización. Se llevó a cabo un estudio transversal con 765 estudiantes de educación secundaria pertenecientes a 16 centros de la Isla de Mallorca con edades comprendidas entre los 14 y los 16 años. Los jóvenes cumplimentaron un cuestionario con preguntas sociodemográficas, y acerca del uso de tabaco, alcohol, y redes sociales. La cibervictimización fue medida mediante la Escala de Cibervictimización de Garaigordobil. El BFQ-NA (Big Five Questionnaire) fue empleado para medir los rasgos de personalidad. Se llevaron a cabo varios modelos de regresión logística controlando por las diferentes variables de estudio, con el fin de observar la interacción y asociación entre los diferentes factores. Los resultados indicaron que un total de 305 estudiantes (39,9%) sufrieron cyberbullying en el último año. Las chicas fueron cibervictimizadas en mayor medida que los chicos (43.1% vs. 35.7%; p=0.04). Las cibervíctimas presentaron niveles más elevados de neuroticismo (0.16 vs. -0.23; p<0.01) y extraversión (0.11 vs. -0.09; p<0.01), y más reducidos en responsabilidad (-0.001 vs. 0.20; p<0.01). Además, pasaron más tiempo usando las redes sociales (6h 30 min vs. 5h 16 min; p<0.01). Los análisis multivariantes indicaron que el tiempo de uso de redes sociales no se asoció de modo significativo a ser cibervictimizado (OR = 1.11; 95% IC = 0.938–1.311; p=0.23), tras controlar por los rasgos de personalidad. En cambio, los rasgos de personalidad mantuvieron la magnitud y significación de su asociación con la cibervictimización. Los estudiantes cibervictimizados realizaron un mayor consumo de alcohol (OR = 1.99; 95% IC = 1.47–2.70; p<0.01) y tabaco (OR = 2.55; 95% IC = 1.28–5.05; p<0.01) que los no-cibervictimizados. El modelo de regresión logística controlando por los rasgos de personalidad y las variables sociodemográficas, continuó mostrando un mayor riesgo de cibervictimización entre los consumidores de alcohol (OR = 1.51; 95% IC = 1.05–2.15; p=0.03). Nuestros hallazgos indican que la cibervictimización es un problema frecuente entre los adolescentes en la Isla de Mallorca y que se asocia con otras conductas de riesgo como el consumo de sustancias. Nuestro estudio sugiere la existencia de factores de personalidad comunes subyacentes a la cibervictimización y al consumo de sustancias. Las intervenciones centradas en el entrenamiento de estrategias de afrontamiento adaptativas y la mejora de comportamientos sociales podrían ser una vía para reducir el cyberbullying y el consumo de sustancias entre los jóvenes.

[cat] El cyberbullying entre els infants i adolescents és un greu problema de Salut. No obstant això, l'evidència respecte als factors de risc que ho desencadenen, i la seva relació amb altres problemes de salut com el consum de substàncies és heterogènia. Els trets de personalitat podrien jugar un paper rellevant en la gènesi de la cibervictimització i el consum de substàncies. El propòsit d'aquest treball va ser tractar de determinar les relacions que s'estableixen entre els factors sociodemogràfics, els trets de personalitat, l'ús de xarxes socials i el consum de substàncies, amb la cibervictimització Es va dur a terme un estudi transversal amb 765 estudiants d'educació secundària pertanyents a 16 centres de l'Illa de Mallorca amb edats compreses entre els 14 i els 16 anys. Els joves van emplenar un qüestionari amb preguntes sociodemogràfiques, i sobre l'ús de tabac, alcohol, i xarxes socials. La cibervictimització va ser mesurada mitjançant l'Escala de Cibervictimización de Garaigordobil. El BFQ-NA (Big Five Questionnaire) va ser emprat per a mesurar els trets de personalitat. Es van dur a terme diversos models de regressió logística controlant per les diferents variables d'estudi, amb la finalitat d'observar la interacció i associació entre els diferents factors. Els resultats van indicar que un total de 305 estudiants (39,9%) van patir cyberbullying en l'últim any. Les noies van ser cibervictimitzades en major mesura que els nois (43.1% vs. 35.7%; p=0.04). Les cibervíctimes van presentar nivells més elevats de neuroticisme (0.16 vs. -0.23; p<=0.01) i extraversió (0.11 vs. -0.09; p<0.01=), i més reduïts en responsabilitat (-0.001 vs. 0.20; p<0.01=). A més, van passar més temps usant les xarxes socials (6h 30 min vs. 5h 16 min; p<0.01=). Les anàlisis multivariants van indicar que el temps d'ús de xarxes socials no es va associar de manera significativa amb ser victima de cibervictimització (OR = 1.11; 95% IC = 0.938–1.311; p=0.23), controlant pels trets de personalitat. En canvi, els trets de personalitat van mantenir la magnitud i significació de la seva associació amb la cibervictimització. Els estudiants cibervictimitzats van realitzar un major consum d'alcohol (OR = 1.99; 95% IC = 1.47–2.70; p<0.01=) i tabac (OR = 2.55; 95% IC = 1.28–5.05; p<0.01=) que els no-cibervictimitzats. Utilitzant el model de regressió logística per controlar pels trets de personalitat i les variables sociodemogràfiques, es va observar que els consumidors d'alcohol continuaven presentant un major risc de cibervictimització (OR = 1.51; 95% IC = 1.05–2.15; p=0.03). Les nostres troballes indiquen que la cibervictimización és un problema freqüent entre els adolescents a l'Illa de Mallorca i que s'associa amb altres conductes de risc com el consum de substàncies. El nostre estudi suggereix l'existència de factors de personalitat comuns subjacents a la cibervictimització i al consum de substàncies. Les intervencions centrades en l'entrenament d'estratègies d'afrontament adaptatives i la millora de comportaments socials podrien ser una via per a reduir el cyberbullying i el consum de substàncies entre els joves.

[eng] Cyberbullying among children and adolescents is a major public health concern. However, the research on risk factors associated with cybervictimization, and its associations with health problems such as substance use is heterogeneous. Personality traits could play an important role in the genesis of cybervictimization and substance use. The purpose of this study was to determine the association of cybervictimization with sociodemographic factors, personality traits, use of social networks, and substance use. A cross-sectional study was conducted with 765 secondary students from 16 secondary schools in Majorca Island aged between 14 and 16 years. Participants completed a questionnaire assessing sociodemographic characteristics; tobacco and alcohol consumption; and use of social networks. Cybervictimization was measured by the Garaigordobil Cybervictimization Scale. BFQ-NA (Big Five Questionnaire) was used to assess personality traits. Several logistic regression models were fitted controlled for study variables to determine the associations and interactions among factors. The results indicate that a total of 305 students (39,9%) reported cybervictimization in the past year. Girls were more likely to be cyberbullied than boys (43.1% vs. 35.7%; p=0.04). Cybervictims had a greater emotional instability (0.16 vs. -0.23; p<0.01) and extraversion (0.11 vs. -0.09; p<0.01), and were less conscientious (-0.001 vs. 0.20; p<0.01). Moreover, spent more time in social networking sites than non-victims (6h 30 min vs. 5h 16 min; p<0.01). Multivariable Analysis indicated that social networking time was not significantly associated with cybervictimization (OR = 1.11; 95% IC = 0.938–1.311; p=0.23), after controlling for personality traits. However, personality traits remained significantly associated with cybervictim. Cybervictims had a significantly greater monthly alcohol (OR = 1.99; 95% IC = 1.47–2.70; p<0.01), and tobacco (OR = 2.55; 95% IC = 1.28–5.05; p<0.01) consumption than non-cybervictims students. The logistic regression model controlling for sociodemographic variables and personality traits also showed a greater risk of cybervictimization among alcohol users (OR = 1.51; 95% IC = 1.05–2.15; p=0.03). Our findings indicate that cybervictimization is a frequent and relevant problem among adolescents in Majorca Island that is associated with other risk behaviors, such as substance use. Our study suggests the existence of underlying common personality factors for cybervictimization and substance use. Interventions focused on coping skills and improving social behaviors could be a way to reduce cyberbullying and substance use among young people.