Programas universales de prevención de consumo de sustancias basados en la evidencia. Validación del programa de competencia familiar y formación de formadores

Abstract

[spa] Las elevadas prevalencias actuales de consumo de sustancias indican que se trata de un problema grave de salud pública. El problema se acrecienta asociado a las múltiples repercusiones que conlleva el consumo de sustancias, a la complejidad implícita en el tratamiento y a la tendencia a las recaídas. Por lo que la prevención se convierte en una estrategia clave, especialmente, en relación con la adolescencia temprana, cuando aún no se ha experimentado con el consumo. Las actuaciones preventivas se enfocan, frecuentemente, al fortalecimiento de los factores de protección y la disminución de los factores de riesgo al demostrar su eficacia en la prevención del consumo de sustancias en jóvenes. La familia adquiere protagonismo al constituir el primer agente socializador de los hijos e influir en su desarrollo psicoemocional, pudiendo funcionar como un factor de protección ante el consumo de sustancias. Estilos parentales adecuados y dinámicas familiares funcionales han demostrado sus beneficios en el bienestar de los hijos. A nivel individual, se ha verificado cómo la internalización y la externalización de sintomatología predisponen al desarrollo de un Trastorno de Consumo por Sustancias, estableciéndose como factores de riesgo. La evidencia científica ha posicionado los Programas Basados en la Evidencia (PBE), centrados en la familia, como estrategias destacadas en la prevención del consumo de sustancias en jóvenes. Los programas preventivos consiguen garantizar su eficacia si se cumplen exhaustivamente los principios que los rigen y se respeta su diseño, sus contenidos y su estructura durante su implementación. Su eficacia se ha demostrado, tanto a corto como a largo plazo, en prevención universal, es decir, en población que no cumple criterios diagnósticos para un trastorno ni se encuentra en situación de especial vulnerabilidad. Con finalidades de prevención universal, surge el Programa de Competencia Familiar Universal 11-14 (PCF 11- 14), programa multicomponente, de estructura breve (6 sesiones), centrado en la familia. Mediante la capacitación en habilidades y estrategias de padres, de hijos, así como, a partir de prácticas familiares, el PCF 11-14 pretende fortalecer los factores de protección familiares y disminuir los factores de riesgo individuales. Para garantizar la rigurosidad en la implementación del programa, sus formadores deben poseer niveles competenciales adecuados y suficientes. Para favorecerlo, en el proceso formativo del PCF 11-14 se transmiten conocimientos teóricos y prácticos y se entrenan competencias profesionales. La tesis doctoral cumple con dos objetivos generales. El primer objetivo consiste en evaluar la eficacia del PCF 11-14 sobre variables familiares (estilos de crianza parental y dinámicas familiares) y sobre variables individuales (internalización y externalización de sintomatología). El segundo objetivo, interrelacionado con el primero, consiste en analizar la influencia del formador en la eficacia del PCF 11-14. Se pretende evaluar la influencia de las competencias profesionales sobre los resultados del programa. Se responde a los objetivos a partir de un compendio de 8 artículos publicados en revistas nacionales e internacionales. Resumen Con referencia al primer objetivo, los resultados comprueban la eficacia del PCF 11-14 en la mejora de los estilos de crianza parentales (incrementa la resiliencia y disminuye el conflicto familiar) y de las dinámicas familiares (refuerza la parentalidad positiva y la implicación familiar). Asimismo, se demuestra la eficacia del PCF 11-14 en la disminución de la internalización (reduce las escalas de ansiedad, de depresión, de somatización y de estrés social y aumenta la escala de autoestima) y la externalización (reduce las escalas de problemas de atención, de agresividad y de hiperactividad) de sintomatología de los adolescentes. La evaluación longitudinal informa que los resultados se mantuvieron y se mejoraron a medio plazo (tras 6 meses de la aplicación del programa). Los anteriores resultados permiten contribuir a validar el PCF 11-14. Respecto al segundo objetivo, la revisión sistemática pone de manifiesto la relevancia de las competencias profesionales en el proceso de implementación del PCF 11-14. En tal sentido, mediante la evaluación inicial, se controla y se garantiza que los profesionales posean niveles competenciales adecuados y suficientes para implementar el programa. Los resultados demuestran que las competencias intrapersonales e interpersonales de los formadores pueden influir en la internalización de la sintomatología de los adolescentes. En contrapartida, se verifica que competencias profesionales más limitadas se asocian con menores cambios en los resultados del programa. Asimismo, la evaluación realizada por las familias registra diferencias entre madres e hijos: se demuestra una mayor valoración de las competencias interpersonales para el grupo de madres y de las competencias intrapersonales para el grupo de hijos. Por consiguiente, se verifica la influencia de las competencias profesionales sobre la eficacia del PCF 11-14. Por ende, se pone de manifiesto qué intervenciones preventivas breves son eficaces como mecanismos preventivos dirigidos a adolescentes. Para lograrlo, el buen funcionamiento familiar y la capacitación en habilidades se posicionan como elementos centrales de esta tipología de intervención. Asimismo, se deben garantizar los niveles competenciales de los profesionales al demostrarse su influencia sobre los resultados obtenidos. Las contribuciones pueden alentar a las administraciones públicas a apostar por PBE universales centrados en la familia. En la misma línea, los agentes responsables de prevención deben adquirir conciencia sobre la influencia que pueden suponer los formadores sobre los resultados.

[cat] Les elevades prevalences actuals de consum de substàncies indiquen que es tracta d'un problema greu de salut pública. El problema s'acreix associat a les múltiples repercussions que comporta el consum de substàncies, a la complexitat implícita en el tractament i a la tendència a les recaigudes. Per això la prevenció es converteix en una estratègia clau, especialment en relació amb l'adolescència primerenca, quan encara no s'ha experimentat el consum. Les actuacions preventives s'enfoquen, sovint, a l'enfortiment dels factors de protecció i la disminució dels factors de risc, atès que se n’ha demostrat l’eficàcia en la prevenció del consum de substàncies en joves. La família adquireix protagonisme, atès que constitueix el primer agent socialitzador dels fills i influeix en el seu desenvolupament psicoemocional, de manera que pot funcionar com un factor de protecció del consum de substàncies. Els estils parentals adequats i les dinàmiques familiars funcionals han demostrat els seus beneficis en el benestar dels fills. Individualment, s'ha verificat com la internalització i l'externalització de simptomatologia predisposen al desenvolupament d'un trastorn de consum per substàncies, i s’estableixen com a factors de risc. L'evidència científica ha posicionat els programes basats en l'evidència (PBE) centrats en la família com a estratègies destacades en la prevenció del consum de substàncies en joves. Els programes preventius aconsegueixen garantir la seva eficàcia si es compleixen exhaustivament els principis que els regeixen i se’n respecta el disseny, els continguts i l’estructura durant la seva implementació. La seva eficàcia s'ha demostrat, tant a curt com a llarg termini, en prevenció universal, és a dir, en població que no compleix criteris diagnòstics per a un trastorn, ni es troba en situació d'especial vulnerabilitat. Amb finalitats de prevenció universal, sorgeix el Programa de competència familiar universal 11-14 (PCF 11-14), programa multicomponent, d'estructura breu (sis sessions), centrat en la família. Mitjançant la capacitació en habilitats i estratègies de pares i de fills, així com a partir de pràctiques familiars, el PCF 11-14 pretén enfortir els factors de protecció familiars i disminuir els factors de risc individuals. Per garantir la rigorositat en la implementació del programa, els seus formadors han de posseir nivells competencials adequats i suficients. Per afavorir-ho, en el procés formatiu del PCF 11-14 es transmeten coneixements teòrics i pràctics i s'entrenen competències professionals. La tesi doctoral compleix dos objectius generals. El primer objectiu consisteix a avaluar l'eficàcia del PCF 11-14 sobre variables familiars (estils de criança parental i dinàmiques familiars) i sobre variables individuals (internalització i externalització de simptomatologia). El segon objectiu, interrelacionat amb el primer, consisteix a analitzar la influència del formador en l'eficàcia del PCF 11-14. Es pretén avaluar la influència de les competències professionals sobre els resultats del programa. Es respon als objectius a partir d'un compendi de vuit articles publicats en revistes nacionals i internacionals. Resum En referència al primer objectiu, els resultats comproven l'eficàcia del PCF 11-14 en la millora dels estils de criança parentals (incrementa la resiliència i disminueix el conflicte familiar) i de les dinàmiques familiars (reforça la criança positiva i la implicació familiar). Així mateix, es demostra l'eficàcia del PCF 11-14 en la disminució de la internalització (redueix les escales d'ansietat, de depressió, de somatització i d'estrès social i augmenta l'escala d'autoestima) i l'externalització (redueix les escales de problemes d'atenció, d'agressivitat i d'hiperactivitat) de simptomatologia dels adolescents. L'avaluació longitudinal informa que els resultats es varen mantenir i es varen millorar a mitjà termini (després de sis mesos de l'aplicació del programa). Els anteriors resultats contribueixen a validar el PCF 11-14. Respecte al segon objectiu, la revisió sistemàtica posa de manifest la rellevància de les competències professionals en el procés d'implementació del PCF 11-14. En tal sentit, mitjançant l'avaluació inicial, es controla i es garanteix que els professionals posseeixin nivells competencials adequats i suficients per implementar el programa. Els resultats demostren que les competències intrapersonals i interpersonals dels formadors poden influir en la internalització de la simptomatologia dels adolescents. En contrapartida, es verifica que competències professionals més limitades s'associen amb menors canvis en els resultats del programa. Així mateix, l'avaluació realitzada per les famílies registra diferències entre mares i fills: es demostra una major valoració de les competències interpersonals per al grup de mares i de les competències intrapersonals per al grup de fills. Per consegüent, es verifica la influència de les competències professionals sobre l'eficàcia del PCF 11-14. Per tant, es posa de manifest que intervencions preventives breus són eficaces com a mecanismes preventius dirigits a adolescents. Per aconseguir-ho, el bon funcionament familiar i la capacitació en habilitats se situen com a elements centrals d'aquesta tipologia d'intervenció. Així mateix, s'han de garantir els nivells competencials dels professionals, perquè s’ha demostrat la seva influència sobre els resultats obtinguts. Les contribucions poden encoratjar les administracions públiques a apostar per PBE universals centrats en la família. En la mateixa línia, els agents responsables de prevenció han d'adquirir consciència sobre la influència que poden exercir els formadors sobre els resultats.

[eng] Current high prevalences of substance use indicate that it is a serious public health problem, further boosted by the multiple repercussions that substance use entails, the complexity implicit in its treatment and the tendency to relapse. Prevention is therefore a key strategy, especially in early adolescence prior to experimentation with substances. Preventive initiatives are often focused on strengthening protective factors and reducing risk factors, since the effectiveness of this strategy has been demonstrated in preventing substance use in young people. The family takes centre stage, given its role as the first socializing agent for children and its influence on their psycho-emotional development, with the capacity to act as a protective factor in preventing substance use. Appropriate parenting styles and functional family dynamics have been shown to contribute to children's well-being. At an individual level, internalizing and externalizing symptoms have been proven to play a predisposing role in the development of substance use disorders, hence making them risk factors. Scientific evidence supports the use of evidence-based programmes for families as important strategies in the prevention of substance use in young people. The effectiveness of prevention programmes can be guaranteed if the principles on which they are based are fully observed and their design, contents and structure are all adhered to during implementations. Their efficacy in universal prevention has been demonstrated, both in the short and long term; that is, in populations that do not meet diagnostic criteria for a disorder or situation of special vulnerability. The Programa de Competencia Familiar Universal 11-14 (Universal Family Competence Programme 11-14 or PCF 11-14) was created for universal prevention purposes. This multicomponent programme, with a short structure (six sessions), focuses on families. Through training in skills and strategies for parents and children and work on family practices, PCF 11-14 aims to strengthen protective factors for families and to reduce individual risk factors. To guarantee rigorous implementations, its trainers must possess adequate skills of a sufficient standard. To ensure this, during the PCF 11-14 training process, theoretical and practical knowledge and training in the necessary competences are given to its future implementers. The doctoral thesis meets two general objectives. The first objective is to evaluate the effectiveness of PCF 11-14 with regard to family variables (parenting styles and family dynamics) and individual variables (internalizing and externalizing symptoms). The second objective, tied in with the first, is to analyse the influence of PCF 11-14 implementers on its effectiveness. The aim is to evaluate the impact of trainer competences on the results of the programme. These objectives have been met using a series of eight articles published in national and international journals. In the case of the first objective, the results confirm the effectiveness of PCF 11-14 in improving parenting styles (boosting resilience and reducing family conflicts) and family dynamics (reinforcing positive parenting and family involvement). Likewise, the efficacy of PCF 11-14 is demonstrated in reducing internalizing symptoms (through a reduction in the anxiety, depression, somatization and social stress scales and a rise in the self-esteem scale) and externalizing symptoms (through a decrease in the attention problems, aggression and hyperactivity scales) in adolescents. A longitudinal study shows that the results have been maintained, with an improvement in the mid-term (after six months of the programme's application). The above results help to validate PCF 11-14. As for the second objective, the systematic review highlights the importance of trainer competences in the implementation of PCF 11-14. An initial evaluation is therefore used to make sure that the trainers have adequate, sufficiently solid competences to implement the programme. The results show that the trainers' intrapersonal and interpersonal competences can influence internalizing symptoms in adolescents. It was also confirmed that more limited trainer competences are associated with fewer changes at the end of the programme. Likewise, from the ratings of the trainers that were given by the families, differences can be observed between the group of mothers and the group of children, with interpersonal competences being more highly rated by the mothers as opposed to intrapersonal competences by the children. The influence of trainer competences on the effectiveness of PCF 11-14 is therefore proven. It is thus clear that short preventive interventions are effective as preventive mechanisms for adolescents. To ensure positive outcomes, in this type of intervention good family functioning and skills training are key areas to work on. It is also important for the trainers to have sufficient competences, given the influence of the latter on final outcomes. The contributions of this thesis should encourage public administrations to opt for universal family-centred EBPs. Likewise, professionals working in the field of prevention must be sufficiently aware of the influence that trainers can have on programme outcomes.