[cat] El concepte d'emergència moltes vegades es vincula a la pressa o a la immediatesa, però també fa referència a allò que apareix sota la super-fície en un determinat moment, com una realitat que sempre fou allà però que ara restarà per sempre entre nosaltres. Com un inici, però també com un paradigma que ja mai més no podrà tornar a ser rebutjat o obviat. Moltes vegades s'ha entès la postmodernitat com una etapa històricament closa, superada, superadora... i també se l'ha menystin-guda. Tan elitista com per interessar només els teòrics i alhora tan vulgar com per perdre efecte seductor. I tal vegada amb l'iberisme o, millor dit, amb el terme iberisme succeeix, en bona mesura, el mateix. Matei Calinescu, al seu extraordinari Five Faces of Modernity, subtitulava amb modernisme, avantguarda, decadència, kitsch i postmodernisme aquests vectors que de manera lineal abocaven a una nova realitat. I amb l'ibe-risme avui ens passa justament això. És l'iberisme un reducte del passat mític, mort i ja amortitzat o encara és una utopia per completar? Cata-lonia, Iberia and Europe és un tríptic d'autoria col·lectiva equilibrat, que albira aquest futur i aquest passat pre i postnacional. Els articles del lli-bre tenen respostes per satisfer ambdues pretensions. La primera part de l'obra transita entre els estudis ibèrics i les identitats que en deriven. Les aportacions de Joseba Gabilondo, Robert Patrick Newcomb i Ga-briel Magalhães són valuoses i estan ben estructurades. Especialment les que trobem en el capítol de Gabilondo, amb grans càrregues de re-flexió i profunditat a partir de dues idees: ja no podem parlar únicament de nacionalisme (tal vegada hauríem de tenir en compte els conceptes imperialisme o postnacionalisme com a nous protagonistes del segle xxi),