Estudio de la implementación de la formación profesional a distancia en las islas Baleares

Abstract

[spa] Introducción La Formación Profesional a distancia se inicia de manera dispar a principios del siglo XXI en diferentes comunidades autónomas. Sin embargo, hasta hoy, no existe un plan nacional de implementación en todo el territorio nacional. En el curso legislativo del 2007-2011, el Ministerio de Educación diseña un plan nacional para que todas las Comunidades Autónomas puedan acceder a la Formación Profesional a distancia con todos los recursos técnicos y pedagógicos que ofrece el Ministerio. La Formación Profesional es parte del sistema educativo nacional y posee una serie de singularidades que deben tenerse en cuenta a la hora de diseñar la modalidad a distancia. Por otro lado, debe comprenderse la complejidad existente dentro de la Formación Profesional al coexistir distintos factores y elementos que la diferencian del resto del régimen educativo ordinario. Entre estos factores se encuentran las distintas leyes educativas que se encuentran descritas en los distintos ciclos formativos y, por otro lado, la relación existente entre distintos Ministerios que tienen como elemento común el INCUAL. También, no se puede obviar, la relación existente entre la FP nacional con el resto de modelos de la Formación Europeo dentro del marco europeo. Es necesario establecer una descripción comparativa entre diversos modelos destacables como el alemán, el finés o el francés y relacionarlo con el modelo español. Por otro lado, dentro del propio marco teórico, se incorporan elementos significativos relacionados con la educación a distancia como es el propio concepto y su evolución a lo largo de las últimas décadas, las distintas modalidades existentes y el uso de diversas plataformas para su implementación. En este punto es importante destacar el tema de la propia gestión del e-learning en entornos virtuales de formación y para ello se utiliza como pilar fundamental de la investigación la propuesta realizada por Salinas (2004) basados en tres dimensiones: la tecnológica, la pedagógica y la organizativa. A partir de este diseño tridimensional y juntamente con la valoración de distintos modelos de análisis de la calidad en los entornos virtuales se describen algunos de los factores básicos para la fase de la investigación. Entre otros, destacan la interactividad y la usabilidad percibida. Ambos factores están directamente relacionados con elementos aplicados en la modalidad a distancia y que inciden en el grado de satisfacción como son: la comunicación, el diseño web o los materiales incorporados. Contenido de la investigación La metodología aplicada en esta investigación se fundamenta en el diseño descriptivo transversal mixto (Creswell, 2009; Hernández et al. 2010, 2014; Dominguez y Hollstein, 2014). El estudio se realiza sobre un total de 15 ciclos formativos (grado mediano y grado superior) que se encuentran organizados en 8 centros de referencia con sus respectivos centros de colaboración en Menorca e Ibiza. La población del estudio son los alumnos y docentes respectivamente en esta modalidad. La población finita de alumnas es de 1614, con una muestra de 424; mientras que docentes la población finita es de 135 con una muestra de estudio de 28 profesores. En la investigación se utilizan diversas técnicas e instrumentos como son la encuesta (alumnos y docentes), la entrevista a los coordinadores de los centros de referencia y la observación del propio entorno virtual como de un módulo concreto del ciclo formativo de grado medio. Los resultados más significativos se centran en el propio grado de satisfacción tanto de los alumnos como de los docentes. Los alumnos valoran la plataforma a partir de cuatro factores englobados dentro de ISO 9241-11 como son la utilidad del sistema, la calidad de la información, calidad de la interfaz y la usabilidad percibida. De los cuatro factores el mejor valorado es la calidad de información con una media de 3,47 y una media del 3,28. Mientras que la dimensión menos valorada, para los alumnos, es la utilidad del sistema. En cuanto a la usabilidad percibida por los alumnos, se sitúa en una media del 3,21 que puede considerarse como buena. Los docentes valoran el sistema con un valor medio 70,20 puntos que se considera como 'bueno'. Por otro lado, la plataforma es 'penalizada' tanto por los alumnos como por los docentes en el apartado de actualización de materiales y contenidos. Dada la complejidad de la oferta del modelo a distancia en la FP de Baleares, no es factible incorporar un resumen de aquellos elementos más destacables en referencia a la dimensión pedagógica como organizativa. Si bien, en las conclusiones se incorpora un apartado concreto para abordar las mejoras del modelo de la FP a distancia en Baleares Conclusión La conclusión general de esta investigación punta al hecho que tanto docentes como alumnos consideran que este modelo sigue siendo viable como recomendable. Si bien es necesario realizar ciertas las mejoras, fundamentalmente en la dimensión pedagógica y organizativa. Para ello se diseña un andamiaje de mejora en el cual se describen 13 aspectos de relevancia relacionados con la metodología del modelo en función del ciclo y familia, la configuración tecnológica y, por último, la configuración organizativa y administrativa del modelo de la FP a distancia en Baleares. Y, por otro lado, destacar que algunas acciones descritas en las conclusiones se han puesto en práctica en el último curso lectivo como es la actualización de los contenidos por medio de aplicaciones más asequibles para el profesorado.

[cat] Introducció La Formació Professional a distància s'inicia de manera dispar a principis del segle XXI en diferents comunitats autònomes. No obstant això, fins avui, no existeix un pla nacional d'implementació en tot el territori nacional. En el curs legislatiu del 2007-2011, el Ministeri d'Educació dissenya un pla nacional perquè totes les Comunitats Autònomes puguin accedir a la Formació Professional a distància amb tots els recursos tècnics i pedagògics que ofereix el Ministeri. La Formació Professional és part del sistema educatiu nacional i posseeix una sèrie de singularitats que han de tenir-se en compte a l'hora de dissenyar la modalitat a distància. D'altra banda, ha de comprendre's la complexitat existent dins de la Formació Professional en coexistir diferents factors i elements que la diferencien de la resta del règim educatiu ordinari. Entre aquests factors es troben les diferents lleis educatives que es troben descrites en els diferents cicles formatius i, d'altra banda, la relació existent entre diferents Ministeris que tenen com a element comú el INCUAL. També, no es pot obviar, la relació existent entre l'FP nacional amb la resta de models de la Formació Europeu dins del marc europeu. És necessari establir una descripció comparativa entre diversos models destacables com l'alemany, el finès o el francès i relacionar-lo amb el model espanyol. D'altra banda, dins del mateix marc teòric, s'incorporen elements significatius relacionats amb l'educació a distància com és el mateix concepte i la seva evolució al llarg de les últimes dècades, les diferents modalitats existents i l'ús de diverses plataformes per a la seva implementació. En aquest punt és important destacar el tema de la mateixa gestió de l'e-learning en entorns virtuals de formació i per a això s'utilitza com a pilar fonamental de la recerca la proposta realitzada per Salines (2004) basats en tres dimensions: la tecnològica, la pedagògica i l'organitzativa. A partir d'aquest disseny tridimensional i juntament amb la valoració de diferents models d'anàlisis de la qualitat en els entorns virtuals es descriuen alguns dels factors bàsics per a la fase de la recerca. Entre altres, destaquen la interactivitat i la usabilitat percebuda. Tots dos factors estan directament relacionats amb elements aplicats en la modalitat a distància i que incideixen en el grau de satisfacció com són: la comunicació, el disseny web o els materials incorporats. Contingut de la recerca La metodologia aplicada en aquesta recerca es fonamenta en el disseny descriptiu transversal mixt (Creswell, 2009; Hernández et al. 2010, 2014; Dominguez i Hollstein, 2014). L'estudi es realitza sobre un total de 15 cicles formatius (grau mitjà i grau superior) que es troben organitzats en 8 centres de referència amb els seus respectius centres de col·laboració a Menorca i Eivissa. La població de l'estudi són els alumnes i docents respectivament en aquesta modalitat. La població finita d'alumnes és de 1614, amb una mostra de 424; mentre que docents la població finita és de 135 amb una mostra d'estudi de 28 professors. En la recerca s'utilitzen diverses tècniques i instruments com són l'enquesta (alumnes i docents), l'entrevista als coordinadors dels centres de referència i l'observació del mateix entorn virtual com d'un mòdul concret del cicle formatiu de grau mitjà. Els resultats més significatius se centren en el mateix grau de satisfacció tant dels alumnes com dels docents. Els alumnes valoren la plataforma a partir de quatre factors englobats dins d'ISO 9241-11 com són la utilitat del sistema, la qualitat de la informació, qualitat de la interfície i la usabilitat percebuda. Dels quatre factors el millor valorat és la qualitat d'informació amb una mitjana de 3,47 i una mitjana del 3,28. Mentre que la dimensió menys valorada, per als alumnes, és la utilitat del sistema. Quant a la usabilitat percebuda pels alumnes, se situa en una mitjana del 3,21 que pot considerar-se com a bona. Els docents valoren el sistema amb un valor de 70,20 punts que es considera com a 'bo'. D'altra banda, la plataforma és 'penalitzada' tant pels alumnes com pels docents en l'apartat d'actualització de materials i continguts. Donada la complexitat de l'oferta del model a distància en l'FP de Balears, no és factible incorporar un resum d'aquells elements més destacables en referència a la dimensió pedagògica com a organitzativa. Si bé, en les conclusions s'incorpora un apartat concret per a abordar les millores del model de l'FP a distància a les Balears. Conclusió La conclusió general d'aquesta recerca punta al fet que tant docents com alumnes consideren que aquest model continua sent viable com a recomanable. Si bé és necessari realitzar certes les millores, fonamentalment en la dimensió pedagògica i organitzativa. Per a això es dissenya una bastimentada de millora en el qual es descriuen 13 aspectes de rellevància relacionats amb la metodologia del model en funció del cicle i família, la configuració tecnològica i, finalment, la configuració organitzativa i administrativa del model de l'FP a distància a Balears. I, d'altra banda, destaca que algunes accions descrites en les conclusions s'han posat en pràctica en l'últim curs lectiu com és l'actualització dels continguts per mitjà d'aplicacions més assequibles per al professorat.

[eng] Introduction Distance Vocational Training began in a disparate manner at the beginning of the 21st century in different autonomous communities. However, until today, there is no national plan of implementation throughout the national territory. In the 2007-2011 legislative year, the Ministry of Education designed a national plan so that all the Autonomous Communities could have access to distance Vocational Training with all the technical and pedagogical resources offered by the Ministry. Vocational Training is part of the national education system and has a series of singularities that must be taken into account when designing the distance mode. On the other hand, the complexity existing within Vocational Training must be understood, since there are different factors and elements that differentiate it from the rest of the ordinary educational system. Among these factors are the different educational laws that are described in the different training cycles and, on the other hand, the existing relationship between different Ministries that have INCUAL as a common element. Also, the existing relationship between the national VET with the rest of the European Training models within the European framework cannot be ignored. It is necessary to establish a comparative description between different outstanding models such as the German, the Finnish or the French and relate it to the Spanish model. On the other hand, within the theoretical framework itself, significant elements related to distance education are incorporated, such as the concept itself and its evolution throughout the last decades, the different existing modalities and the use of different platforms for its implementation. At this point it is important to highlight the issue of the management of e-learning in virtual training environments and for this purpose the proposal made by Salinas (2004) is used as a fundamental pillar of the research based on three dimensions: technological, pedagogical and organizational. Based on this three-dimensional design and together with the evaluation of different models of quality analysis in virtual environments, some of the basic factors for the research phase are described. Among others, interactivity and perceived usability stand out. Both factors are directly related to elements applied in the distance learning modality and which affect the degree of satisfaction, such as: communication, web design or incorporated materials. Content of the research The methodology applied in this research is based on the mixed cross-sectional descriptive design (Creswell, 2009; Hernández et al. 2010, 2014; Dominguez and Hollstein, 2014). The study is carried out on a total of 15 training cycles (middle grade and higher grade) that are organized in 8 reference centers with their respective collaboration centers in Menorca and Ibiza. The study population are the students and teachers respectively in this modality. The finite population of students is 1614, with a sample of 424; while the finite population of teachers is 135 with a study sample of 28 teachers. Various techniques and instruments are used in the research, such as the survey (students and teachers), the interview with the coordinators of the reference centers and the observation of the virtual environment itself as well as of a specific module of the intermediate level training cycle. The most significant results focus on the degree of satisfaction of both students and teachers. The students evaluate the platform on the basis of four factors included in ISO 9241-11, such as the usefulness of the system, the quality of the information, the quality of the interface and the perceived usability. Of the four factors, the best rated is the quality of information with an average of 3.47 and a mean of 3.28. While the least valued dimension, for the students, is the usefulness of the system. As for the usability perceived by the students, it is situated at an average of 3.21, which can be considered as good. The teachers rate the system with an average value of 70.20 points, which is considered as 'good'. On the other hand, the platform is 'penalized' by both students and teachers in the section on updating materials and content. Given the complexity of the offer of the distance model in the Balearic Islands VET, it is not feasible to include a summary of the most outstanding elements in reference to the pedagogical and organizational dimension. However, a specific section is included in the conclusions to address the improvements of the distance VET model in the Balearic Islands. Conclusion The general conclusion of this research points to the fact that both teachers and students consider that this model is still viable and recommendable. However, it is necessary to make certain improvements, mainly in the pedagogical and organizational dimension. For this purpose, an improvement scaffolding is designed in which 13 aspects of relevance are described related to the methodology of the model according to the cycle and family, the technological configuration and, finally, the organizational and administrative configuration of the distance VET model in the Balearic Islands. On the other hand, it should be noted that some of the actions described in the conclusions have been implemented in the last academic year, such as the updating of the contents by means of more accessible applications for teachers.