[eng] The influence of learning experiences on the L2 self images is still a largely unexplored area worth researching (Csizér & Magid, 2014; Miyahara, 2014). Thus, the first and main aim of this study was to investigate the differences and similarities in their L2 selves found in different groups of Spanish university students(N=1050) depending on the foreign language learning context/s (FLLC) or combinations thereof that they may have experienced during their education: formal instruction (FI); Content and Language lntegrated Learning (CLIL)/ English as a Medium of Instruction (EMI) and Study Abroad (SA). Its theoretical framework is the L2 Motivational Self System (L2MSS) composed of the Ideal L2 Self, the Ought-to L2 Self and the L2 learning experience (Dörnyei, 2009a). This study used a mixed-methods approach and included a questionnaire and a series of semi-structured interviews (N=23). A significant result was that the combination of FI+CLIL/EMI+SA (CO3: 3 contexts) made for more motivated individuals who were the most capable of picturing themselves as competent L2 users in the future and were most aware of the negative consequences of not learning English. Thus, the CO3 followed closely by the CO2 groups (FI+ CLIL/ EMI and FI+SA) scored higher and presented statistical differences when compared with the CO1 (only FI) group on all motivational, affective, instrumental, and cultural scales except for Parental Encouragement. Furthermore, a noteworthy qualitative finding was the general lack of participants’ engagement in their English FI. Regarding the similarities between CO2 CLIL/EMI and CO2 SA participants, an important contribution to the existing body of motivation literature were the resemblances observed in the motivational force of the IL2S between CO2 CLIL/EMI and CO2 SA students, which can lead to important reflections on the educational model and the opportunities offered to language learners. The reasons for these results could be that both CLIL/EMI and SA can be considered rich contexts that provide linguistic self-confidence, and this could lead to a positive self-image as a language learner and user, which may also foster or reinforce the IL2S image. These findings coincide with the idea that the three contexts combined are complementary and beneficial for the learner (Pérez-Vidal, 2011).The second aim was to discover the variables that significantly contribute to the FL learning motivation of university students. SEM was used to ascertain the correlations between these variables by contrasting two different models: the existing Taguchi, Magid and Papi (2009) adapted L2MSS model and the new FLLC and L2MSS SEM model. Both models coincided in that the IL2S was the main determinant of motivation for the
participants; conversely, the OL2S was but a weak predictor of motivation. Besides, a very relevant contribution of this study to the existing L2MSS literature was describing the main predictor of the IL2S: Linguistic Self-Confidence, an important addition to the new model, which presented a better fit to data than the existing model. The third aim was ascertaining if there were any differences in how the aforementioned variables predicting motivation interact in the SEM models according to FLLC/s experienced. The results unveiled that the three FLLCs were the best combination possible in terms of providing the strongest link between IL2S and motivated learning behaviour followed by the FI+SA and FI+CLIL/EMI samples. Since the results unveiled significant differences between the groups of students according to the FLLC experienced, this can lead to a possible rethinking of Dörnyei’s (2009) tripartite model and the relationship between its components: IL2S, OL2S and the L2 learning experience, since the study’s results seem to point to the fact that the IL2S and the OL2S are partly a result of the learning situation.
[spa] El primer y principal objetivo de este estudio es investigar las diferencias y similitudes entre los yoes en la L2 de los diferentes grupos de estudiantes universitarios españoles (N=1050) dependiendo de sus contextos de aprendizaje de lenguas extranjeras (FLLC1): la instrucción formal (FI), el aprendizaje integrado de contenidos y lenguas (CLIL) / el inglés como medio de instrucción (EMI) y la estancia en el extranjero (SA). Su marco teórico es el L2 Motivational Self System (Sistema Motivacional del Yo L2 - L2MMS) consistente en el Ideal L2 Self (Yo Ideal en la L2 - IL2S), el Ought-to L2 Self (Yo Deóntico en la L2 - OL2S), y la L2 Learning Experience (la experiencia del aprendizaje de L2) (Dörnyei, 2009a). Este estudio empleó una combinación de métodos: un cuestionario y una serie de entrevistas semiestructuradas (N=23). Una aportación importante es que una combinación de FI+CLIL/EMI+SA (CO3: 3 contextos) hizo que los individuos fueran más capaces de imaginarse como usuarios competentes de la L2 en el futuro y tuvieran más conciencia de las consecuencias negativas de no aprender inglés. El grupo CO3, seguido de cerca por los grupos CO2 (FI+CLIL/EMI y FI+SA) obtuvieron puntuaciones más altas y presentaron diferencias estadísticas con respecto al grupo CO1 de FI en todas las escalas: motivacionales, afectivas, instrumentales y culturales, salvo la de apoyo parental. Un elemento destacado del estudio
1 Se han conservado las abreviaciones según sus siglas en inglés
cualitativo es la falta generalizada de compromiso entre los participantes de la instrucción formal (FI) en inglés. Además, una contribución significativa del estudio son las semejanzas en la capacidad motivadora del IL2S entre los estudiantes de CO2 CLIL/EMI y CO2 SA que suponen importantes implicaciones pedagógicas. Esto es posiblemente debido a que tanto CLIL/EMI como SA pueden considerarse contextos enriquecedores que proporcionan confianza lingüística y propician una autoimagen positiva entre los estudiantes, que podría fomentar o fortalecer la autoimagen IL2S. Estos resultados concuerdan con el supuesto de que los tres contextos son complementarios y beneficiosos para el aprendiz (Pérez-Vidal, 2011). El segundo objetivo de este estudio es descubrir las variables que contribuyen de manera significativa a la motivación de aprendizaje de lenguas extranjeras de los universitarios españoles. Se emplearon dos modelos de ecuaciones estructurales (SEM) para determinar las correlaciones entre estas variables, a través del contraste de dos modelos diferentes: el modelo L2MSS adaptado de Taguchi, Magid y Papi (2009), y el nuevo modelo FLLC y L2MSS SEM. Ambos modelos coinciden en que el IL2S es el principal determinante de la motivación de los participantes. En cambio, el OL2S es un indicador de motivación débil. Además, una contribución muy relevante de este estudio a la literatura sobre L2MSS es la descripción del principal indicador del IL2S, la autoestima lingüística, una incorporación importante al nuevo modelo, que corresponde mejor con los datos que el modelo anterior. El tercer objetivo es el de averiguar si existen diferencias en cómo interactúan las citadas variables, en función de las experiencias en los diferentes contextos de aprendizaje (FLLC). Los resultados mostraron que los tres contextos de aprendizaje suponen la mejor combinación posible vinculando el IL2S y la conducta motivada de aprendizaje. Por último, dado que los resultados han demostrado diferencias significativas entre los grupos de estudiantes, de acuerdo con sus experiencias en los diferentes contextos, se podría replantear el modelo tripartito de Dörnyei (2009a) y la relación entre sus componentes: IL2S, OL2S y la experiencia de aprendizaje de la L2, puesto que, los resultados indican que el IL2S y el OL2S surgen, en parte, como un resultado del contexto de aprendizaje.
[cat] El primer i principal objectiu d’aquest estudi és investigar les diferències y similituds entre els jos en la L2 dels diferents grups d’estudiants universitaris espanyols (N=1050) depenent dels contextos
concrets d’aprenentatge de llengües estrangeres (FLLC2): per exemple, la instrucció formal a l’aula (FI), l’aprenentatge integrat de continguts i llengües (CLIL), l’anglès com a mitjà d’ensenyament (EMI) i l’estada a l’estranger (SA). El marc teòric d’aquest estudi és el L2 Motivational Self System (Sistema Motivacional del Jo L2) compost per Ideal L2 Self (Jo Ideal de L2), Ought-to L2 Self (Jo Deòntic de L2) i L2 learning experience (experiència d’aprenentatge de L2) (Dörnyei, 2009a). Aquest estudi ha emprat un enfocament de mètodes mixts i ha inclòs un qüestionari i entrevistes semiestructurades (N=23). Una aportació significativa és que la combinació de FI+CLIL/EMI+SA (CO3: 3 contextos) feia que els individus estesin més motivats i fossin més capaços d’imaginar-se com a usuaris competents de L2 i tinguessin més consciència de les conseqüències negatives de no aprendre anglès. Així, el CO3, seguit de prop pel grup CO2, ha obtingut una puntuació més alta i ha presentat diferències estadístiques respecte al grup CO1 FI en totes les escales: motivacionals, afectives, instrumentals i culturals; l’excepció va ser la de l’encoratjament per part dels pares. Un element destacable que ha revelat l’estudi qualitatiu és també la manca general de compromís dels estudiants en la seva FI d’anglès. Una aportació important a la literatura existent sobre la motivació han estat les semblances observades en la motivació de l’IL2S entre els estudiants de CO2 CLIL/EMI i CO2 SA, que suposen importants implicacions pedagògiques. Les raons podrien ser que tant CLIL/EMI com SA són contextos rics que fomenten la confiança lingüística en si mateix, i això podria propiciar una autoimatge positiva com a aprenent i usuari d’un idioma, la qual també podria fomentar o reforçar la imatge IL2S. Aquests resultats coincideixen amb la idea que els tres contextos són complementaris i beneficiosos per a l’aprenent (Pérez-Vidal, 2011). El segon objectiu d’aquest estudi és descobrir les variables que contribueixen significativament a la motivació per a l’aprenentatge de llengües estrangeres dels estudiants universitaris espanyols. S’ha recorregut a SEM (Models d’equacions estructurals) per determinar les correlacions entre aquestes variables contrastant dos models diferents: el model L2MSS adaptat de Taguchi, Magid i Papi (2009) i el nou model FLLC i L2MSS SEM. Tots dos models coincideixen que IL2S és el principal determinant de la motivació dels participants; en canvi, OL2S n’és un predictor feble. A més, una aportació molt rellevant a la literatura L2MSS existent és descriure el principal predictor d’IL2S: la confiança lingüística en si mateix, una addició important del nou model que es correspon millor amb les dades que el model anterior. El tercer objectiu de l’estudi és comprovar si hi ha diferències en com interactuen les variables esmentades que prediuen
2 S’han conservat les abreviacions segons les seves sigles en anglès.
la motivació en els models SEM segons els FLLC experimentats. Els resultats revelen que els tres FLLC són la millor combinació possible i proporciona un vincle més fort entre IL2S i una conducta d’aprenentatge motivada. Finalment, com que els resultats han posat de manifest diferències significatives entre els grups d’estudiants segons el FLLC experimentat, això pot suscitar un possible replantejament del model tripartit de Dörnyei (2009a) i la relació entre els seus components: IL2S, OL2S i l’experiència d’aprenentatge de la L2, ja que els resultats de l’estudi semblen indicar que l’IL2S i l’OL2S són en part un resultat de la situació d’aprenentatge.