Las residencias regias del reino de Mallorca en época medieval (ss. XIII-XV). Una aproximación a sus elementos y a la función y uso de los espacios

Abstract

[spa] La tesis doctoral analiza las residencias regias del reino de Mallorca en época medieval desde sus elementos constructivos y decorativos y desde la funcionalidad y usos de sus espacios. El examen se ha centrado en tres residencias localizadas en territorio continental -los castillos reales de Perpiñán, Montpellier y Collioure- y en los grandes castillos y palacios rurales de Mallorca -el castillo real de la Ciutat de Mallorca (Almudaina), el castillo de Bellver y los palacios de Sineu, Manacor y Valldemossa. A pesar de las numerosas aproximaciones realizadas por los estudios previos, la producción historiográfica vinculada al tema de estudio dejaba sin cubrir sectores fundamentales en la comprensión de las arquitecturas desde finales del siglo XIII hasta principios del siglo XV. La renovación de los métodos histórico-artísticos ha permitido actualizar la cuestión y aplicar otras perspectivas que contribuyen a un mayor conocimiento de las residencias regias en su contexto. Partiendo de un análisis pormenorizado de los espacios y de sus elementos, el presente estudio incorpora la funcionalidad como un parámetro esencial en la comprensión del fenómeno arquitectónico. A ello ha contribuido el estudio de la presencia regia, la interpretación de las fuentes cronísticas, literarias o ceremoniales vinculadas a los ámbitos palatinos y la aproximación al perfil de los promotores. El discurso de la tesis doctoral se organiza en cuatro bloques principales más un epílogo. En el primer bloque se tratan las cuestiones introductorias, así como el marco teórico y metodológico de la investigación. El segundo bloque analiza la ubicación de las residencias regias en el territorio y los itinerarios regios con el fin de interpretar no solo la relación de los monarcas con sus dominios y con las residencias, sino también con el objetivo de profundizar, en el caso de los reyes y reinas privativos, en su red de contactos. El tercer bloque se divide en dos capítulos principales que atienden a la arquitectura y a los elementos decorativos, respectivamente. En el primero se han examinado e interpretado de manera pormenorizada los espacios comunes y específicos de cada residencia regia a través de la propria arquitectura, los estudios previos, la documentación disponible y otras fuentes de diversa índole. En el segundo capítulo, se han sistematizado los elementos decorativos y muebles siguiendo el mismo sistema de trabajo. En el cuarto bloque se ha estudiado la funcionalidad de las residencias regias y sus espacios en un plano tanto material como ideológico. En este sentido, han tomado una relevancia esencial fuentes como las Leges Palatinae (1337), cuyo valor documental e iconográfico ha sido confirmado en su aplicación al estudio. Finalmente, gracias a los resultados del proyecto-marco de investigación sobre la casa medieval en Mallorca, hemos incorporado un epílogo que reflexiona sobre la arquitectura palatina y la señorial mallorquina, dos tipologías que revelan una interrelación concreta en algunos de sus elementos. Los reyes privativos de Mallorca se han revelado como una dinastía que utilizó material y simbólicamente las residencias regias en beneficio de la construcción identitaria. El análisis no se ha limitado al periodo privativo, ya que se ha pretendido constatar las modificaciones y transformaciones de las residencias regias, incorporando sus espacios y funcionalidades, a partir de la ocupación catalanoaragonesa de los territorios hasta principios del siglo XV. Asimismo, la interpretación de los castillos y palacios del reino de Mallorca se ha realizado considerando otras residencias coetáneas del ámbito europeo, eminentemente francés, descubriendo concomitancias y particularidades en el sentido arquitectónico y funcional. Con todo, la tesis doctoral pretende contribuir al conocimiento de un patrimonio arquitectónico relevante del arte medieval europeo desde un enfoque histórico-artístico e incorporando nuevas perspectivas de investigación que incidan en la comprensión de la arquitectura medieval en su contexto.

[cat] La tesi doctoral analitza les residències règies del regne de Mallorca en època medieval des dels seus elements constructius i decoratius i des de la funcionalitat i usos dels seus espais. L’examen s’ha centrat en tres residències localitzades en territori continental -els castells reials de Perpinyà, Montpellier i Collioure- i en els grans castells i palaus rurals localitzats a l’illa de Mallorca -el castell reial de la Ciutat de Mallorca (Almudaina), el castell de Bellver i els palaus de Sineu, Manacor i Valldemossa. Malgrat les nombroses aproximacions realitzades pels estudis previs, la producció historiogràfica vinculada al tema d’estudi deixava sense cobrir sectors fonamentals en la comprensió de les arquitectures des de finals del segle XIII fins inicis del segle XV. La renovació dels mètodes històrico-artístics ha permès actualitzar la qüestió i aplicar altres perspectives que contribueixen a un major coneixement de les residències règies en el seu context. Partint d’una anàlisi exhaustiva dels espais i dels seus elements, el present estudi incorpora la funcionalitat com un paràmetre essencial en la comprensió del fenomen arquitectònic. En aquest treball ha contribuït l’estudi de la presència règia, la interpretació de les cròniques, les fonts literàries o cerimonials vinculades als àmbits palatins i l’aproximació al perfil dels promotors. El discurs de la tesi s’organitza en quatre blocs principals més un epíleg. El primer bloc tracta les qüestions introductòries, així com el marc teòric i metodològic que guia la investigació. El segon bloc analitza la ubicació de les residències règies en el territori i els itineraris regis per interpretar no solament la relació dels monarques envers els seus dominis i envers l’arquitectura residencial, sinó també amb l’objectiu d’aprofundir, en el cas dels reis i reines privatius, en la seva xarxa de contactes. El tercer bloc es divideix en dos capítols principals que atenen a l’arquitectura i als elements decoratius, respectivament. El primer examina i interpreta al detall els espais comuns i específics de cada residència règia a través de la pròpia arquitectura, dels estudis previs, de la documentació disponible i d’altres fonts diverses. El segon capítol, sistematitza els elements decoratius i mobles seguint el mateix sistema de treball. El quart bloc estudia la funcionalitat de les residències règies i els seus espais des d’una posició tant material com ideològica. En aquest sentit, han pres una rellevància essencial fonts com les Leges Palatinae (1337), de la qual s’ha confirmat el seu valor documental i iconogràfic en l’aplicació a l’estudi. Finalment, gràcies als resultats del projecte-marc d’investigació sobre la casa medieval a Mallorca, hem incorporat un epíleg que reflexiona sobre l’arquitectura palatina i la senyorial mallorquina, dues tipologies que mostren una interrelació concreta en alguns dels seus elements. Els reis privatius de Mallorca s’han revelat com una dinastia que va utilitzar material i simbòlicament les residències règies en benefici de la construcció de la seva identitat. L’anàlisi no s’ha limitat al període privatiu, ja que s’ha pretès constatar les modificacions i transformacions de les residències règies, incorporant els seus espais i funcionalitats, a partir de l’ocupació catalanoaragonesa dels territoris fins principis del segle XV. Així mateix, la interpretació dels castells i palaus del regne de Mallorca s’ha realitzat considerant altres residències coetànies dins l’àmbit europeu, eminentment francès, descobrint paral·lels i particularitats tant en el sentit arquitectònic com funcional. Així doncs, la tesi doctoral pretén contribuir al coneixement d’un patrimoni arquitectònic rellevant de l’art medieval europeu des d’un enfocament històrico-artístic i incorporant noves perspectives d’investigació que incideixen en la comprensió de l’arquitectura medieval en el seu context.

[eng] The PhD thesis analyses mediaeval royal residences in the Kingdom of Majorca, from construction and decorative elements to the functionality and use of spaces. The analysis focuses on three residences located on the European continent—the royal castles of Perpignan, Montpellier and Collioure—and the larges castles and palaces located on the island of Majorca—the royal palace in the Ciutat de Mallorca (Almudaina), Bellver Castle and the palaces in Sineu, Manacor and Valldemossa. Despite the many approaches undertaken in previous studies, historiographic output on the topic has overlooked many essential factors in understanding late 13th- to early 15th-century architecture and construction. The modernisation of historical and artistic methods has led to renewal in the topic, whilst applying different perspectives contributes to wider knowledge about the royal residences in context. Based on a detailed analysis of spaces and elements, the present study includes functionality as an essential ingredient to understanding their architecture. A study of royal presence and the interpretation of chronicles, and literary or ceremonial sources linked to palatial settings has made a special contribution, as has an approach to patron profiles. The body of the thesis is split into four main blocks, followed by an epilogue. The first block looks at introductory questions, as well as the theoretical and methodological framework underpinning the research. The second analyses the location of the royal residences in their areas, as well as royal itinerancy, with a view to interpreting not only the relationship monarchs had with their domains and residential architecture, but also to take an in-depth look at the network of contacts of proprietary kings and queens. The third is divided into two main chapters looking at architecture and decorative elements. The first chapter examines and interprets communal and specific spaces in each royal residence in detail through architecture, prior studies, available documentation and other diverse sources. The second chapter systematises the decorative features and furniture with a similar approach. The fourth block analyses the functionality of royal residences and their spaces on a material and ideological level. In this sense, sources such as Leges Palatinae (1337), whose documentary and iconographic value has been confirmed through its use here, have taken on essential importance. Finally, and thanks to findings from the framework research project on mediaeval homes in Majorca, the thesis includes an epilogue to reflect on palatial and Majorcan stately architecture—two types of architecture with a specific interconnected nature in certain elements. The monarchs of Majorca are shown to be a dynasty that materially and symbolically used royal residences to construct an identity. Nonetheless, the analysis is not limited to the proprietary period, since the aim was to ascertain changes and transformations in royal residences, including spaces and functionalities, based on the Catalan-Aragonese occupation up to the early 15th century. In turn, the interpretation of the castles and palaces of the Kingdom of Majorca takes into consideration other eminently French residences from the same period, uncovering both architectural and functional coincidences and specificities. In short, the thesis aims to contribute to knowledge on important architectural heritage in European mediaeval art from a historical and artistic focus. To do this, it includes new research perspectives that contribute to understanding mediaeval architecture in context.

[fra] Cette thèse de doctorat analyse les demeures royales du royaume de Majorque à l'époque médiévale du point de vue de leurs éléments constructifs et décoratifs et de la fonctionnalité et des usages de leurs espaces. L'examen s'est centré sur trois demeures situées sur le continent - les châteaux royaux de Perpignan, Montpellier et Collioure - et sur les grands châteaux et palais ruraux situés sur l'île de Majorque - le château royal de Ciutat de Mallorca (Almudaina), le château de Bellver et les palais de Sineu, Manacor et Valldemossa. Malgré les nombreuses approches réalisées dans les études précédentes, la production historiographique concernant l'objet de l'étude avait négligé des secteurs fondamentaux pour la compréhension des architectures allant de la fin du XIIIe siècle au début du XVe siècle. Le renouvellement des méthodes de l'Histoire de l'Art a permis une mise à jour de la question et l'application d'autres éclairages qui contribuent à une meilleure compréhension des demeures royales dans leur contexte. À partir d'une analyse détaillée des espaces et de leurs éléments, cette étude intègre la fonctionnalité comme un paramètre essentiel dans la compréhension du phénomène architectural. L'étude de la présence royale, l'interprétation des sources chronistiques, littéraires ou cérémonielles liées aux espaces palatiaux et une approche du profil des promoteurs y ont particulièrement contribué. Le discours de cette thèse de doctorat est organisé en quatre blocs principaux plus un épilogue. Le premier volet traite de questions introductives, ainsi que du cadre théorique et méthodologique ayant guidé la recherche. Le deuxième volet analyse l’emplacement des demeures royales sur le territoire et les itinéraires royaux afin d'interpréter non seulement la relation des monarques avec leurs domaines et avec l'architecture résidentielle, mais aussi dans le but d'approfondir, dans le cas des rois et reines indépendants, le réseau de leurs contacts. Le troisième volet est divisé en deux grands chapitres consacrés respectivement à l'architecture et aux éléments décoratifs. Dans le premier, les espaces communs et spécifiques de chaque résidence royale ont été examinés et interprétés en détail à partir de l'architecture elle-même, d'études antérieures, des documents disponibles et d'autres sources de nature diverse. Dans le deuxième chapitre, les éléments décoratifs et le mobilier ont été systématisés selon le même système de travail. Dans le quatrième volet, la fonctionnalité des demeures royales et de leurs espaces a été étudiée d'un point de vue à la fois matériel et idéologique. Dans ce sens, des sources comme les Leges Palatinae (1337), dont la valeur documentaire et iconographique a été confirmée dans leur application à l'étude, ont joué un rôle primordial. Enfin, grâce aux résultats du projet-cadre de recherche sur la maison médiévale à Majorque, nous avons inclus un épilogue qui aborde l'architecture palatine et l'architecture seigneuriale majorquine, deux typologies qui révèlent une interconnexion bien précise dans certains de leurs éléments. Les rois indépendants de Majorque apparaissent comme une dynastie qui a fait un usage matériel et symbolique des demeures royales pour la construction de son identité. L'analyse ne s'est pas limitée à la période indépendante, puisque l'objectif était de déterminer les modifications et les transformations des demeures royales, en considérant leurs espaces et leurs fonctionnalités, depuis l'occupation catalano-aragonaise des territoires jusqu'au début du XVe siècle. De même, l'interprétation des châteaux et palais du royaume de Majorque a été réalisée en tenant compte d'autres résidences de la même époque en Europe, principalement françaises, permettant de découvrir des concomitances et des particularités sur un plan à la fois architectural et fonctionnel. En définitive, cette thèse de doctorat se propose de contribuer à la connaissance d'un patrimoine architectural significatif de l'art médiéval européen sous l’angle de l’Histoire de l’Art et en introduisant de nouvelles perspectives de recherche susceptibles de participer à la compréhension de l'architecture médiévale dans son contexte.