La intel·ligència artificial generativa al servei de l’aprenentatge de segones llengües

Abstract

[cat] Durant els darrers mesos, la intel·ligència artificial generativa (IAG) ha estat el centre de nombroses converses, evidenciant així l’interès pel seu potencial transformador en els processos d’ensenyament i aprenentatge universitari (Sabzalieva & Valentini, 2023). Eines com ChatGPT, Perplexity, Humata.ai o Sudowrite han obert, en poc de temps i quasi per sorpresa, un nou horitzó de possibilitats per a l’alumnat i el professorat, alhora que han plantejat dilemes ètics i pedagògics relacionats amb la veracitat dels continguts, la protecció de dades, els drets d’autor o el rol de la interacció humana en un àmbit tan particular com el de l’aprenentatge de segones llengües. Analitzar, doncs, els reptes que aquesta tecnologia planteja o els beneficis associats al seu ús (automatització de tasques, creació de continguts, adaptabilitat, versatilitat, etc.) és fonamental per dissenyar un nou escenari d’educació superior. Donat que tot canvi implica un oportunitat, aquesta irrupció tecnològica sobrevinguda comportarà l’actualització de continguts curriculars, la renovació metodològica, l’adopció de nous instruments d’avaluació, retroalimentació i seguiment de l’alumnat, entre altres aspectes que ni tan sols poden imaginar-se avui dia (McFarlane, 2019). La capacitat d’aquestes eines per generar textos coherents, traduir-los a altres idiomes o resoldre problemes és innegable. No obstant això, el seu potencial implica també una sèrie de limitacions i riscos que desafien la integritat acadèmica (continguts esbiaixats, incomplets o falsos, noves formes de plagi i frau acadèmic, suplantació de l’autoria, etc.). Per això cal formar l’alumnat perquè siga capaç d’emprar la IAG de forma responsable i ètica, discriminar els continguts erronis o inadequats, i avaluar la qualitat dels resultats generats. També cal incitar als docents a aprofitar qualsevol oportunitat a l’aula per mostrar el potencial d’aquestes eines, i reflexionar conjuntament sobre el seu ús des de la transparència i l’equitat. En aquest sentit, tota experiència pràctica amb la IAG duta a terme amb l'alumnat universitari, dins o fora de l'aula, i a través de qualsevol assignatura, es converteix en una oportunitat estratègica per explorar les seues funcionalitats i desenvolupar comportaments legítims cap a aquestes eines. Sota aquesta perspectiva, l’objectiu d’aquest estudi és comparar els resultats d’una experiència d’aula sobre ChatGPT i altres eines d’intel·ligència artificial generativa en dues assignatures de llengua francesa impartides a dues universitats espanyoles distintes, la Universitat de València (UV) i la Universitat Internacional de València (VIU). Mitjançant el disseny d’una unitat didàctica i l’administració d’un qüestionari a l’alumnat de grau matriculat en les assignatures de Llengua Francesa 1 i Llengua Francesa 4 dels centres mencionats, es pretén indagar sobre el seu coneixement de la IAG, de les eines generatives disponibles a Internet i la seua aplicació a l’àmbit de l'aprenentatge de llengües estrangeres. També s'aborda l'impacte que un ús poc ètic i irresponsable de la IAG pot tenir en el desenvolupament de competències com la de pensament crític, resolució de problemes i anàlisi de informació. És important indicar també que els dos centres en els quals es du a terme l’experiència, un de caràcter públic i modalitat d’ensenyament presencial (UV), i l’altre de caràcter privat i modalitat d’ensenyament exclusivament en línia (VIU), acullen estudiants de perfils molt distints (edat, nacionalitat, etc.), la qual cosa, comporta un interès afegit a l’hora d’analitzar els resultats. Per a dur a terme aquest projecte, s'utilitza una metodologia constructivista basada en la interacció i intercanvi d'idees, experiències i perspectives, que aposta pel treball col·laboratiu, i cerca transferir els continguts d'aprenentatge a situacions reals i significatives per a l'alumnat. Entre les activitats proposades, i més enllà del qüestionari administrat, l’alumnat compara diferents tipus d’eines d’IAG, pensant sempre en la seua aplicabilitat en el marc de l’aprenentatge de la llengua francesa; analitza de manera crítica els resultats generats per ChatGPT, reformula textos (primer en grup i després amb eines d’IAG), compara reformulacions, identifica errades gramaticals o lèxiques en traduccions, etc.; activitats que s’acompanyen de materials de consulta i ampliació sobre la temàtica, vídeos o pòdcasts en francès de cadenes com France Inter/RadioFrance, TF1, Arte, etc. També es duen a terme debats sobre les implicacions de la IAG per a la integritat acadèmica, els drets d'autor, el plagi i les pràctiques de citació, i com es poden abordar o previndre aquests problemes en l'ensenyament superior. Pel que fa als resultats, i tenint en compte que el projecte es va dur a terme amb dues setmanes de diferència entre un grup i un altre, cal assenyalar que el 48,7% de la mostra del Grup 1 (de la UV, n=39) afirma que aquesta es la primera vegada que rep informació sobre IAG en el marc dels seus estudis, mentre que per al Grup 2 (VIU, n= 35), aquest percentatge representa el 68% dels participants. Ambdós grups coincideixen que empren aquestes eines principalment per dur a terme tasques de traducció, obtenir ajuda en les activitats acadèmiques i optimitzar el temps. Els darrers llocs els ocupen la personalització de l’experiència d’entreteniment mitjançant la recomanació de lectures, vídeos, etc., o la recerca de significats de paraules en diferents contextos. D’altra banda i mentre que el 71,8% dels estudiants de la UV afirma emprar la IAG per a dur a terme tasques acadèmiques, aquest percentatge es veu reduït al 48% en els estudiants de la VIU. Quan se’ls pregunta si coneixen algun estudiant que haja emprat la IAG als seus treballs acadèmics, la diferència entre els dos grups és considerable. El 25,6% dels estudiants de la UV afirma no conèixer a ningú, mentre que a la VIU aquest percentatge representa el 84%. També s’identifiquen diferències en la freqüència d’ús de ChatGPT. No obstant això, els dos grups coincideixen en els punts següents: (i) tenen dubtes sobre si aquestes eines poden ajudar a aprendre francès i desenvolupar competències lingüístiques; (ii) consideren els resultats o produccions generades per la IAG una font fiable o de autoritat; (iii) consideren necessari citar en els seus treballs acadèmics qualsevol producció generada per ChatGPT u altres eines similars. Cal assenyalar que algunes d’aquestes opinions canviaren al finalitzar l’experiència d’aula. Malgrat que l’alumnat d’ambdues universitats es mostra d’acord en que el terme d’IAG té connotacions positives i negatives, a la darrera pregunta del qüestionari, en la qual se’ls preguntava sobre quin impacte podria tenir l’ús d’aquestes eines en el procés d’ensenyament-aprenentatge, predominen comentaris com manca d’aprenentatge, dependència o disminució de capacitat crítica, en contraposició als comentaris positius sobre l’IAG (i.e., autonomia). Com a conclusió, cal subratllar la importància de dur a terme experiències formatives amb l’alumnat de grau sobre l’ús d’aquestes eines en el seu dia a dia, fomentant així la cultura de la honestedat. També cal reflexionar detingudament sobre les implicacions d'integrar la IAG en els plans d'estudi universitaris independentment de la disciplina, assignatura o característiques del centre.