[cat] La presència de la joguina de llauna va ser cada cop més destacada a partir de la primera Exposició Universal, celebrada a Londres l'any 1851. Països com Alemanya, França o Gran Bretanya es van situar ben aviat al capdavant de la producció d'uns artefactes que, a causa de la seva sofisticació, sovint travessaven el llindar entre la joguina i l'objecte decoratiu. Als Països Catalans els centres de producció de joguines de llauna es concentraren a la població d'Ibi, a Alacant, i al barri barceloní de Gràcia. En aquest article1 oferim una primera aproximació a dues fàbriques de gran rellevància que l'antiga vila de Gràcia acollí durant el primer terç del segle XX. La fàbrica de Jordi Rais, d'una banda, fou la primera a Espanya a fabricar joguines de llauna. Altrament, la d'Enric Rais assolí entre el 1914 i el 1930 un reconeixement internacional que queda reflectit en quinze diplomes honorífics, provinents de diferents fires europees. Prenent aquestes dues fàbriques com a punt de partida, ens interessa analitzar la història, la producció i els elements simbòlics que configuren un univers en miniatura que, a cavall entre la història del disseny i l'antropologia, conformen determinats imaginaris col·lectius.