El prenom d'una joguina: consideracions entorn del terme 'pepa' en l'accepció de de 'nina de jugar'

Abstract

[cat] El Museu Romàntic Can Llopis de Sitges (Garraf) alberga una de lescol·leccions públiques de nines antigues més rellevants d'Europa, que aplega un total de 820 peces procedents de les millors manufactures alemanyes, franceses i catalanes del segle xix. Cal situar l'origen d'aquest fons al 1963, amb la donació a la Diputació de Barcelona de 342 nines per part de la il·lustradora Lola Anglada i Sarriera (Barcelona, 1892 - Tiana, 1983). La reelaboració de l'inventari de la col·lecció, efectuada dins el marc de les tasques de comissariat de la futura exposició permanent, ha exigit la realització d'un vocabulari de la nina, realitzat per l'autor a partir dels existents en l'àmbit genèric de les joguines infantils.1 El present article se centra en un dels mots d'aquest vocabulari inèdit: el terme pepa, escollit tant per la singularitat de la seva etimologia com per l'interès cultural de l'objecte que designa.