El treball es focalitza sobre la interpretació de la Gran Recessió a partir d'alguns dels postulats provinents de l'economia clàssica i, en concret, de les teories de D. Ricardo, K. Marx i el complement de J.A. Schumpeter. Hom defensa la importància d'analitzar la crisi a partir d'indicadors que, generalment, es tenen poc en consideració per part de l'economia convencional: la naturalesa endògena de les crisis, l'evolució de la taxa de benefici i l'observació de la tendència a la productivitat del capital.