La vigencia, tres siglos después, del Diario del Año de la Peste (1722) de Daniel Defoe

Abstract

[spa] El "Diario del año de la peste" de Defoe, ambientado en la epidemia de peste bubónica de 1665 en Gran Bretaña, ofrece una visión impactante de la devastación que causó, con aproximadamente un 15% de la población fallecida, especialmente en Londres, con unas 97,000 muertes. A pesar del contexto apocalíptico, la obra destaca por su enfoque periodístico, histórico y estadístico, alejándose de explicaciones infundadas. Defoe utiliza un método que combina reportaje, historia y divulgación médica, detallando incidencias y episodios con atención meticulosa. La narrativa constante refleja el amor de Defoe por los datos, la historia británica y la ciudad de Londres, proporcionando un ejercicio de comparación y fortaleza mental en medio de la depresión económica y emocional del momento.

[cat] El "Diari de l'any de la pesta" de Defoe, ambientat a l'epidèmia de pesta bubònica de 1665 a Gran Bretanya, ofereix una visió impactant de la devastació que va causar, amb aproximadament un 15% de la població morta, especialment a Londres, amb unes 97.000 morts. Tot i el context apocalíptic, l'obra destaca pel seu enfocament periodístic, històric i estadístic, allunyant-se d'explicacions infundades. Defoe utilitza un mètode que combina reportatge, història i divulgació mèdica, detallant incidències i episodis amb atenció meticulosa. La narrativa constant reflecteix l'amor de Defoe per les dades, la història britànica i la ciutat de Londres, i proporciona un exercici de comparació i fortalesa mental enmig de la depressió econòmica i emocional del moment.

[eng] Defoe's "Diary of the Plague Year", set during the bubonic plague epidemic of 1665 in Britain, offers a shocking view of the devastation it caused, with approximately 15% of the population dying, especially in London, with about 97,000 deaths. Despite the apocalyptic context, the work stands out for its journalistic, historical and statistical approach, moving away from unfounded explanations. Defoe uses a method that combines reportage, history and medical popularization, detailing incidents and episodes with meticulous attention. The constant narrative reflects Defoe's love of data, British history, and the city of London, providing an exercise in comparison and mental fortitude amid the economic and emotional depression of the time.