Efectos del ámbito de exposición y las medidas de protección individual en el riesgo de infección por sars-cov-2 en la comunidad

Abstract

[spa] Antecedentes: La pandemia de COVID-19 tuvo un impacto global sin precedentes, subrayando la importancia de entender la efectividad de las medidas preventivas y la transmisión del SARS-CoV-2 en la comunidad. Los ámbitos familiares y los contactos más cercanos jugaron un papel crucial en la propagación del virus. Aunque el rastreo de contactos estrechos fue clave para contener la pandemia, su uso en investigaciones fue limitado. La escasez de estudios centrados en la transmisión comunitaria y la evaluación de medidas preventivas en diferentes entornos destacó la necesidad de una investigación más amplia. Así, la tesis se enfocó en evaluar los efectos del ámbito de exposición y las medidas de prevención en la transmisión del SARS-CoV-2 en la comunidad durante la pandemia. Métodos: Se diseñó un estudio de casos y controles con contactos estrechos de casos diagnosticados de SARS-CoV-2 de origen desconocido, definidos como pacientes índices. Se consideró ‘contacto estrecho’ a personas que habían estado más de 15 minutos a menos de 2 metros del paciente índice en los dos días previos al inicio de los síntomas o la prueba diagnóstica. Los contactos estrechos incluyeron a mayores de 18 años, asintomáticos y que aceptaran participar en el estudio. Los pacientes índices debían tener más de 18 años, un resultado positivo en alguna prueba para SARS-CoV-2, infección de origen desconocido y aceptar participar en el estudio. Se excluyeron contactos en ámbitos sanitarios, institucionalizados o con dificultades de comunicación. Se recopilaron datos sobre características sociodemográficas, vínculo entre paciente índice y contacto estrecho, ámbito y duración de la exposición, y medidas de prevención usadas (mascarilla, distancia mínima e higiene de manos). Se clasificó como ‘caso’ a los contactos estrechos positivos para SARS-CoV-2 y como ‘controles’ a los negativos. Resultados: Se incluyeron de 1.778 contactos estrechos de 463 pacientes índices (media de 4,4 contactos/paciente índice). La Tasa de Ataque Secundario global fue del 24%, aumentando significativamente al 36,9% en entornos cerrados sin ventilación y al 50,7% en exposiciones que superaron las 24 horas. Además, el 57,6% de contagios se 2 produjeron entre convivientes. Respecto al cumplimiento del uso de mascarilla de los contactos estrechos, el 60,8% no la utilizó durante el contacto, siendo el entorno domiciliario, los espacios cerrados sin ventilación y las distancias cortas los escenarios con mayor incumplimiento. El entorno al aire libre (Odds Ratio (OR) 0,43, IC del 95%: 0,27–0,71), la exposición durante menos de 1 hora (OR 0,19, IC del 95%: 0,11–0,32) y el uso de mascarilla (OR 0,49, IC del 95%: 0,28–0,85) tuvo un efecto protector en la transmisión del SARS-CoV-2 en la comunidad. No se detectaron diferencias estadísticamente significativas entre la presencia de síntomas y la transmisión del SARS-CoV-2, excepto si el paciente índice presentaba tos (OR 1,57, IC del 95%: 1,13–2,20). Conclusiones: A pesar de los desafíos organizativos y la presión asistencial, el proceso de rastreo proporcionó valiosas oportunidades de investigación para comprender los factores determinantes en la transmisión del SARS-CoV-2 en la comunidad. Los datos recogidos podrían ayudar a orientar el rastreo de los contactos estrechos y a guiar el desarrollo de campañas de salud pública más efectivas, optimizando así los recursos disponibles y focalizando el rastreo en aquellos contactos estrechos con factores de mayor riesgo. Además, este estudio podría proporcionar datos valiosos para las instituciones encargadas de la toma de decisiones y en la gestión de futuras crisis sanitarias para contener la propagación de enfermedades infecciosas en la comunidad.

[cat] Antecedents: La pandèmia de COVID-19 va tenir un impacte global sense precedents, subratllant la importància d'entendre l'efectivitat de les mesures preventives i la transmissió del SARS-CoV-2 a la comunitat. Els àmbits familiars i els contactes més propers van jugar un paper crucial en la propagació del virus. Tot i que el rastreig de contactes estrets va ser clau per contenir la pandèmia, el seu ús en investigacions va ser limitat. L'escassetat d'estudis centrats en la transmissió comunitària i l'avaluació de mesures preventives en diferents entorns va ressaltar la necessitat d'una investigació més àmplia. Així, la tesi es va enfocar en avaluar els efectes de l'àmbit d'exposició i les mesures de prevenció en la transmissió del SARS-CoV-2 a la comunitat durant la pandèmia. Mètodes: Es va dissenyar un estudi de casos i controls amb contactes estrets de casos diagnosticats de SARS-CoV-2 d'origen desconegut, definits com a pacients índex. Es va considerar ‘contacte estret’ a persones que havien estat més de 15 minuts a menys de 2 metres del pacient índex en els dos dies previs a l'inici dels símptomes o la prova diagnòstica. Els contactes estrets van incloure majors de 18 anys, asimptomàtics i que acceptessin participar en l'estudi. Els pacients índex havien de tenir més de 18 anys, un resultat positiu en alguna prova per SARS-CoV-2, infecció d'origen desconegut i acceptar participar en l'estudi. Es van excloure contactes en àmbits sanitaris, institucionalitzats o amb dificultats de comunicació. Es van recopilar dades sobre característiques sociodemogràfiques, vincle entre pacient índex i contacte estret, àmbit i durada de l'exposició, i mesures de prevenció utilitzades (mascareta, distància mínima i higiene de mans). Es va classificar com a ‘cas’ els contactes estrets positius per SARS-CoV-2 i com a ‘controls’ els negatius. Resultats: Es van incloure de 1.778 contactes estrets de 463 pacients índexs (mitjana de 4,4 contactes/pacient índex). La Taxa d'Atac Secundari global va ser del 24%, augmentant significativament al 36,9% en entorns tancats sense ventilació i al 50,7% en exposicions que van superar les 24 hores. A més, el 57,6% de contagis es van produir entre convivents. Respecte al compliment de l'ús de mascareta pels contactes estrets, el 60,8% no la va utilitzar durant el contacte, sent l'entorn domiciliari, els espais tancats 4 sense ventilació i les distàncies curtes els escenaris amb major incompliment. Quant a la transmissió del SARS-CoV-2, l'entorn a l'aire lliure (Odds Ratio (OR) 0,43, IC del 95%: 0,27–0,71), l'exposició durant menys d'1 hora (OR 0,19, IC del 95%: 0,11–0,32) i l'ús de mascareta (OR 0,49, IC del 95%: 0,28–0,85) va tenir un efecte protector en la transmissió del SARS-CoV-2 en la comunitat. No es van detectar diferències estadísticament significatives entre la presència de símptomes i la transmissió del SARS-CoV-2, excepte si el pacient índex presentava tos (OR 1,57, IC del 95%: 1,13–2,20), on la transmissió per SARS-CoV-2 va ser significativament major. Conclusions: Malgrat els desafiaments organitzatius i la pressió assistencial, el procés de rastreig va proporcionar valuoses oportunitats de recerca per a comprendre els factors determinants en la transmissió del SARS-CoV-2 en la comunitat. Les dades recollides podrien ajudar a orientar el rastreig dels contactes estrets i a guiar el desenvolupament de campanyes de salut pública més efectives, optimitzant així els recursos disponibles i focalitzant el rastreig en aquells factors de major risc. A més, aquest estudi podria proporcionar dades valuoses per a les institucions encarregades de la presa de decisions i en la gestió de futures crisis sanitàries per a contenir la propagació de malalties infeccioses en la comunitat.

[eng] Background: The COVID-19 pandemic had an unprecedented global impact, highlighting the importance of understanding the effectiveness of preventive measures and the transmission of SARS-CoV-2 in the community. Family settings and close contacts played a crucial role in the spread of the virus. Although contact tracing was key to containing the pandemic, its use in research was limited. The lack of studies focused on community transmission and the evaluation of preventive measures in different settings underscored the need for broader research. Thus, the thesis aimed to evaluate the effects of exposure settings and preventive measures on the transmission of SARS-CoV-2 in the community during the COVID-19 pandemic. Methods: A case-control study was designed involving close contacts of diagnosed SARS-CoV-2 cases of unknown origin, defined as index patients. A close contact was considered as someone who had been within 2 meters of the index patient for more than 15 minutes in the two days before the onset of symptoms or the diagnostic test. Close contacts included those over 18 years old, asymptomatic, and willing to participate in the study. Index patients had to be over 18 years old, have a positive result in a screening/diagnostic test for SARS-CoV-2, have an infection of unknown origin, and agree to participate in the study. Contacts in healthcare settings, institutionalized individuals, or those with communication difficulties were excluded. Data were collected on sociodemographic characteristics, the link between index patient and close contact, the exposure setting and its characteristics, the duration of exposure, and the preventive measures used (mask-wearing, minimum distance maintained, and hand hygiene). Close contacts who tested positive for SARS-CoV-2 were classified as cases, and those who tested negative were controls. Results: A total of 1,778 close contacts of 463 index patients (mean of 4.4 contacts/case) were included. The overall Secondary Attack Rate was 24%, significantly increasing to 36.9% in unventilated indoor settings and 50.7% in exposures exceeding 24 hours. Additionally, 57.6% of transmissions occurred among cohabitants. Regarding compliance with mask usage among close contacts, 60.8% did not use masks during contact, with household environments, unventilated indoor spaces, and short distances 6 being the scenarios with the highest non-compliance. Outdoor settings (Odds Ratio (OR) 0.43, 95% CI: 0.27–0.71), exposure duration of less than 1 hour (OR 0.19, 95% CI: 0.11–0.32), and mask usage (OR 0.49, 95% CI: 0.28–0.85) had a protective effect on SARS-CoV-2 transmission within the community. No statistically significant differences were detected between symptom presence and SARS-CoV-2 transmission, except when the index patient had a cough (OR 1.57, 95% CI: 1.13–2.20), where SARS-CoV-2 transmission was significantly higher. Conclusions: Despite organizational challenges and healthcare pressure, the contact tracing process provided valuable research opportunities to understand determinants in SARS-CoV-2 transmission within the communities. The collected data could help guide close contact tracing and the development of more effective public health campaigns, thus optimizing available resources and focusing tracing on higher-risk factors. Additionally, this study could provide valuable insights for decision-making institutions and future health crisis management to contain infectious diseases spread within the community.