[cat] La joventut atesa a acolliment residencial està composada per perfils molt diversos i presenta unes necessitats, realitats i experiències vitals diferenciades. Als 18 anys inicien el seu procés d’emancipació de manera accelerada i han de demostrar unes capacitats i responsabilitats que són inimaginables per a la resta de la població a aquella edat. Aquest fet provoca que la població jove que abandona els centres residencials hagin de prioritzar la seva estabilitat econòmica i residencial. Es té tendència a cercar formacions que puguin millorar la seva ocupabilitat de manera ràpida, deixant de banda qualsevol projecte més ambiciós. Així mateix, en tot aquest procés, els factors personals i socials juguen un paper fonamental. Comptar amb la preparació i les habilitats adequades per adaptar-se a la vida adulta és un dels principals reptes del procés d’emancipació des de l’acolliment residencial. Els programes de suport a l’emancipació han ajudat a moderar el risc en la seva transició; no obstant això, les places disponibles i el temps de permanència són limitats.
L’objectiu d’aquesta investigació és el de d’identificar les fortaleses i debilitats en la capacitat adaptativa a la vida adulta que presenta la joventut que abandona els centres residencials, posant especial atenció a les diferències segons el sexe i l’origen. La mostra està composada per 53 joves d’edats compreses entre els 18 i els 24 anys, que varen sortir d’acolliment residencial i han passat per serveis o programes de suport a l’emancipació durant el període 2016-2022. S’ha seguit una metodologia mixta, combinant l’ús de mètodes quantitatius i qualitatius. Per una banda, s’ha aplicat l’adaptació espanyola del qüestionari ABAS-II amb professionals, per conèixer el nivell en habilitats adaptatives de la mostra. D’altra banda, s’han realitzat entrevistes en profunditat amb cada una de les 53 persones joves perquè aportessin les seves percepcions i reflexions sobre la seva transició a la vida adulta.
Els resultats mostren diferències estadísticament significatives en la conducta adaptativa, amb millors resultats per les dones i per les persones d’origen estranger en pràcticament totes les àrees d’adaptabilitat. Tots els grups, to i que amb diferents nivells d’adaptació, obtenen les seves millors puntuacions en les habilitats adaptatives pròpies de la cura de la llar. Les debilitats en l’adaptabilitat es troben en l’índex Social, que inclou l’àrea d’habilitats en oci i en relacions socials. Es conclou que les habilitats adaptatives a la vida adulta varien significativament depenent del perfil. Les prioritats s’han de centrar en assegurar la continuïtat del procés de preparació per a la vida adulta després de complir la majoria d’edat. S’ha de treballar per disposar de plans d’emancipació estructurats, personalitzats i adequats a les necessitats de cada jove, dissenyats des la perspectiva de gènere i amb un enfocament interseccional.
[spa] La juventud atendida en acogimiento residencial está compuesta por perfiles muy diversos y presenta unas necesidades, realidades y experiencias vitales diferenciadas. A los 18 años inician su proceso de emancipación de manera acelerada y deben demostrar unas capacidades y responsabilidades que son inimaginables para el resto de la población a esa edad. Este hecho provoca que la población joven que abandona los centros residenciales deba priorizar su estabilidad económica y residencial. Se tienden a buscar formaciones que puedan mejorar su empleabilidad de manera rápida, dejando de lado cualquier proyecto más ambicioso. Así mismo, en todo este proceso, los factores personales y sociales juegan un papel fundamental. Contar con la preparación y las habilidades adecuadas para adaptarse a la vida adulta es uno de los principales retos del proceso de emancipación desde acogimiento residencial. Los programas de apoyo a la emancipación han ayudado a moderar el riesgo en su transición; sin embargo, las plazas disponibles y el tiempo de permanencia son limitados.
El objetivo de esta investigación es el de identificar las fortalezas y debilidades en la capacidad adaptativa a la vida adulta que presenta la juventud egresada de los centros residenciales, poniendo especial atención a las diferencias según el sexo y el origen. La muestra está compuesta por 53 jóvenes de edades comprendidas entre los 18 y los 24 años, que abandonaron el centro residencial y ha pasado por servicios o programas de apoyo a la emancipación durante el período 2016-2022. Se ha seguido una metodología mixta, combinando el uso de métodos cuantitativos y cualitativos. Por un lado, se ha aplicado la adaptación española del cuestionario ABAS-II con profesionales, para conocer el nivel en habilidades adaptativas de la muestra. Por otro, se han realizado entrevistas en profundidad con cada una de las 53 personas jóvenes para que aportasen sus percepciones y reflexiones acerca de su transición a la vida adulta.
Los resultados muestran diferencias estadísticamente significativas en la conducta adaptativa, con mejores resultados para las mujeres y para las personas de origen extranjero en prácticamente todas las áreas de adaptabilidad. Todos los grupos, aunque en diferentes niveles de adaptación, obtienen sus mejores puntuaciones en las habilidades adaptativas propias del cuidado del hogar. Sus debilidades de adaptabilidad se encuentran en el índice Social, que incluye el área de habilidades en ocio y en relaciones sociales. Se concluye que las habilidades adaptativas a la vida adulta varían significativamente dependiendo del perfil. Las prioridades se deben centrar en asegurar la continuidad del proceso de preparación para la vida adulta tras cumplir la mayoría de edad. Se debe trabajar para disponer de planes emancipación estructurados, personalizados y adecuados a las necesidades de cada joven, diseñados desde la perspectiva de género y con un enfoque interseccional.
[eng] Among young people in residential foster care there are very diverse profiles and they have different needs, realities and life experiences. At the age of 18 they have to begin their emancipation process quickly and must demonstrate capabilities and responsibilities unimaginable for the rest of the population at that age. This fact means that the young population leaving care must prioritize their economic and residential stability. They look for educational training that can improve their employability quickly, leaving aside any more ambitious project. Likewise, personal and social factors play a fundamental role in this entire process. Having the appropriate preparation and skills to adapt to adulthood is one of the main challenges of the process of emancipation from residential foster care. Emancipation support programs have helped moderate the risk in their transition. However, available places and length of stay are limited.
The objective of this research is to identify the strengths and weaknesses in the adaptive behavior to adult life of young people leaving care, paying special attention to differences according to sex and origin. 53 young people between 18 and 24 years old participated. They have gone through emancipation support services or programs during the period 2016-2022. A mixed methodology has been used, combining the use of quantitative and qualitative methods. On the one hand, to know the level of adaptive behavior of the sample, the Spanish adaptation of the ABAS-II questionnaire has been applied with professionals. On the other hand, in-depth interviews were conducted with each of the 53 young people so that they could provide their perceptions and reflections on their transition to adult life.
The results show statistically significant differences in adaptive behavior, with better results for women and for people of foreign origin in practically all areas of adaptability. All groups, although at different levels of adaptation, obtain their best scores in adaptive household chores skills. His adaptability weaknesses are found in the Social index, which includes the area of leisure and social relations skills. It is concluded that adaptive skills for adult life vary significantly depending on the profile. Priorities should focus on guaranteeing the continuity of the process of preparation for adult life after the age of 18. Work must be done to have structured, personalized emancipation plans appropriate to the needs of each young person, designed from a gender perspective and with an intersectional approach.