<p>[cat] En el present treball es descriuen i figuren quatre espècies d’equinoïdeus: Echinolampas (Echinolampas) hoffmanni Desor</p><p>in Agassiz et Desor, 1847, Echinolampas (Echinolampas) algirus Pomel, 1887, Echinolampas (Echinolampas) hemisphaerica</p><p>(Lamarck, 1816) i Clypeaster aichinoi Checchia-Rispoli, 1925. De totes aquestes espècies, resulta especialment interessant la</p><p>troballa de E. (E.) hoffmanni i E. (E.) algirus, considerades, fins ara, com dues espècies pliocèniques (E. [E.] hoffmanni també</p><p>s’ha registrat en el plistocè mitjà-superior de Sicília). La troballa d’aquests dos tàxons a les roques de coves subaquàtiques</p><p>del miocè superior de Mallorca suposa, per tant, el primer registre en el miocè de la conca Mediterrània, mentre que C.</p><p>aichinoi suposa la primera citació en el miocè superior de les illes Balears. Tots els exemplars procedeixen de la cova dets Ases</p><p>(Felanitx), excepte Echinolampas (Echinolampas) algirus, que es va trobar a la cova des Serral (Manacor), i foren localitzats en</p><p>roques despreses associades a sales o galeries d’esfondrament sotaiguades, mitjançant tècniques d’espeleologia subaquàtica.</p><p>Els fòssils sobresurten de la roca per corrosió diferencial, a causa de l’agressivitat química de les aigües.</p>