[eng] Tres trets (morfo)sintàctics que han tingut històricament vigència en el català de Mallorca pareix que tendeixen a la desaparició. Es tracta de l’ús de ser com a auxiliar per a la formació de temps composts, la concordança de participi amb el subjecte i amb l’objecte (més enllà en aquest darrer cas dels pronoms febles de tercera persona), i l’ordre dels pronoms febles acusatiu-datiu quan el d’acusatiu és de tercera persona. En aquest treball volem analitzar la vigència i l’evolució d’aquests usos mitjançantles dades del Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana(IEC) i l’evolució del discurs normatiu sobre aquestes tendències a la recerca d’indicis de relacions causa-efecte.