Revisión bibliográfica de la eficacia de las maniobras de soporte vital avanzado en la población adulta durante el traslado en las paradas cardiorrespiratorias extrahospitalarias frente a realizarlas in situ para aumentar las tasas de supervivencia

Abstract

[spa] Introducción-Objetivos: A pesar de los avances médicos, las tasas de supervivencia al alta hospitalaria actuales de las paradas cardiorrespiratorias extrahospitalarias a nivel global continúan siendo bajas. Los diferentes modelos de atención prehospitalaria influyen en la aplicación del soporte vital avanzado in situ, lo que ha dado lugar al desarrollo de los modelos ”Scoop and Run" y "Stay and Play", que priorizan la atención al paciente durante el traslado o el lugar de los hechos, respectivamente. Esta revisión busca describir la eficacia de las maniobras de soporte vital avanzado en adultos durante el traslado en las paradas cardiorrespiratorias extrahospitalarias para aumentar las tasas de supervivencia frente a realizarlas in situ. Metodología-resultados: Se realizó una búsqueda en 3 bases de datos y tras la aplicación de los criterios de inclusión y exclusión, se seleccionaron 20 estudios de cohorte realizados a nivel internacional. La muestra total fue de 241.596 pacientes. Discusión-Conclusiones: Las principales variables intrínsecas y extrínsecas que influyen en las tasas de supervivencia son un ritmo inicial desfibrilable y menos edad y el tiempo de intervención in situ y los recursos disponibles en el hospital de destino, respectivamente. Respecto a la influencia del entorno en las compresiones, no se han encontrado diferencias en la calidad de estas. Cuando se realiza un traslado generalizado de los pacientes en parada cardiorrespiratoria, las tasas de supervivencia son peores en comparación a una intervención in situ por lo que se deben establecer unos criterios claros durante la evaluación prehospitalaria para justificar el traslado precoz.

[cat] Introducció-Objectius: Tot i els avenços mèdics, les taxes de supervivència a l'alta hospitalària actuals de les parades cardiorespiratòries extrahospitalàries a nivell global continuen sent baixes. Els diferents models d'atenció prehospitalària influeixen en l'aplicació del suport vital avançat al lloc dels fets, cosa que ha donat lloc al desenvolupament dels models Scoop and Run i Stay and Play, que prioritzen l'atenció al pacient durant el trasllat o in situ, respectivament. Aquesta revisió busca descriure l'eficàcia de les maniobres de suport vital avançat en adults durant el trasllat a les parades cardiorespiratòries extrahospitalàries per augmentar les taxes de supervivència davant de realitzar-les in situ. Metodologia-resultats: Es va realitzar una recerca a 3 bases de dades i després de l'aplicació dels criteris d'inclusió i exclusió, es van seleccionar 20 estudis de cohort realitzats a nivell internacional amb una mostra total de 241.596 pacients. Discussió-Conclusions: Les principals variables intrínseques i extrínseques que influeixen en les taxes de supervivència són un ritme inicial desfibril·lable i menys edat i el temps d'intervenció in situ i els recursos disponibles a l'hospital de destinació, respectivament. Pel que fa a la influència de l'entorn en les compressions, no se n'han trobat diferències en la qualitat. Quan es realitza un trasllat generalitzat dels pacients en parada cardiorespiratòria, les taxes de supervivència són pitjors en comparació a una intervenció in situ, per la qual cosa cal establir uns criteris clars durant l'avaluació prehospitalària per justificar el trasllat precoç.

[eng] Introduction-Objectives: Despite medical advances, current hospital discharge survival rates from out-of-hospital cardiac arrests globally remain low. Different models of prehospital care influence the application of advanced life support at the scene, which has led to the development of the "Scoop and Run" and "Stay and Play" models, which prioritize patient care during transfer or in situ, respectively. This review seeks to describe the effectiveness of advanced life support maneuvers in adults during transfer in out-ofhospital cardiorespiratory arrests to increase survival rates compared to performing them in situ. Methodology-results: A search was carried out in 3 databases and after applying the inclusion and exclusion criteria, 20 cohort studies carried out internationally with a total sample of 241,596 patients were selected. Discussion-Conclusions: The main intrinsic and extrinsic variables that influence survival rates are an initial shockable rhythm and younger age and the time of on-site intervention and the resources available at the destination hospital, respectively. Regarding the influence of the environment on compressions, no differences have been found in their quality. When a generalized transfer of patients in cardiorespiratory arrest is carried out, survival rates are worse compared to continue on scene resuscitation, so clear criteria must be established during the prehospital evaluation to justify early transfer.