[spa] Introducción: El ayuno intermitente emerge como una alternativa a otros métodos
tradicionales para un mejor control de la Obesidad y la Diabetes Mellitus 2, debido al
gran aumento en la incidencia de estas dos y las posteriores consecuencias.
Objetivo: Investigar y analizar el impacto del ayuno intermitente en la incidencia de
obesidad y diabetes tipo 2 en adultos, en comparación con aquellos que no practican el
ayuno intermitente.
Metodología: búsqueda y revisión bibliográfica en diferentes fuentes de datos como
PubMed, Lilacs, Biblioteca Virtual de la Salud y Cochrane. Se obtuvieron un total de 115
artículos de los cuales solo 20 fueron seleccionados para el análisis e interpretación de su
contenido.
Resultados y discusión: El ayuno intermitente ha captado un notable interés global en
años recientes, especialmente por su asociación con mejoras en la salud metabólica. Los
estudios revisados muestran que el ayuno intermitente puede conducir a una pérdida de
peso significativa, mejorando parámetros como la circunferencia de la cintura, la
composición corporal, la glucosa e insulina en ayunas, y la resistencia a la insulina. Sin
embargo, existen hallazgos contradictorios respecto a su eficacia en algunos casos, así
como preocupaciones sobre posibles efectos adversos, especialmente en pacientes con
enfermedades crónicas. Aunque los resultados sugieren un potencial beneficioso del
ayuno intermitente, se subraya la importancia de abordarlo con precaución y de considerar
tanto sus beneficios como sus riesgos para la salud.
Conclusión: La investigación sobre el ayuno intermitente y su relación con la obesidad
y la diabetes tipo 2 revela resultados diversos. Aunque hay evidencia de beneficios en el
control del peso y la glucosa, algunos estudios muestran resultados modestos o
contradictorios. Se destaca la necesidad de ensayos clínicos más amplios y estandarizados
para comprender mejor su eficacia y seguridad. Aunque es prometedor, se requiere
precaución al considerar el ayuno intermitente como parte del tratamiento para la
obesidad y la diabetes tipo 2.
[cat] Introducció: El dejuni intermitent emergeix com una alternativa a altres mètodes
tradicionals per a un millor control de l'Obesitat i la Diabetis Mellitus tipus 2, a causa de
l'augment notable en la incidència d'aquestes dues i les conseqüències posteriors.
Objectiu: Investigar i analitzar l'impacte del dejuni intermitent en la incidència d'obesitat
i diabetis tipus 2 en adults, en comparació amb aquells que no practiquen el dejuni
intermitent.
Metodologia: recerca i revisió bibliogràfica en diferents fonts de dades com PubMed,
Lilacs, Biblioteca Virtual de la Salut i Cochrane. Es van obtenir un total de 115 articles
dels quals només 22 van ser seleccionats per a l'anàlisi i interpretació del seu contingut.
Resultats i discussió: El dejuni intermitent ha captat un notable interès global en anys
recents, especialment per la seva associació amb millores en la salut metabòlica. Els
estudis revisats mostren que el dejuni intermitent pot conduir a una pèrdua de pes
significativa, millorant paràmetres com la circumferència de la cintura, la composició
corporal, la glucosa i insulina en dejuni, i la resistència a la insulina. No obstant això,
existeixen troballes contradictòries respecte a la seva eficàcia en alguns casos, així com
preocupacions sobre possibles efectes adversos, especialment en pacients amb malalties
cròniques. Tot i que els resultats suggereixen un potencial beneficiós del dejuni
intermitent, es subratlla la importància d'abordar-lo amb precaució i de considerar tant els
seus beneficis com els seus riscos per a la salut.
Conclusió: La investigació sobre el dejuni intermitent i la seva relació amb l'obesitat i la
diabetis tipus 2 revela resultats diversos. Tot i que hi ha evidència de beneficis en el
control del pes i la glucosa, alguns estudis mostren resultats modestos o contradictoris.
Es destaca la necessitat d'assajos clínics més amplis i estandarditzats per comprendre
millor la seva eficàcia i seguretat. Tot i que és prometedor, es requereix precaució al
considerar el dejuni intermitent com a part del tractament per a l'obesitat i la diabetis tipus
2.
[eng] Introduction: Intermittent fasting emerges as an alternative to other traditional methods
for better control of Obesity and Type 2 Diabetes Mellitus, due to the significant increase
in the incidence of these two and their subsequent consequences.
Objective: To investigate and analyze the impact of intermittent fasting on the incidence
of obesity and type 2 diabetes in adults, compared to those who do not practice
intermittent fasting.
Methodology: literature search and review in different data sources such as PubMed,
Lilacs, Virtual Health Library, and Cochrane. A total of 115 articles were obtained, of
which only 22 were selected for analysis and interpretation of their content.
Results and discussion: Intermittent fasting has garnered considerable global interest in
recent years, especially due to its association with improvements in metabolic health.
Reviewed studies show that intermittent fasting can lead to significant weight loss,
improving parameters such as waist circumference, body composition, fasting glucose
and insulin, and insulin resistance. However, there are contradictory findings regarding
its effectiveness in some cases, as well as concerns about potential adverse effects,
especially in patients with chronic diseases. Although the results suggest a beneficial
potential of intermittent fasting, it is emphasized the importance of approaching it with
caution and considering both its benefits and risks to health.
Conclusion: Research on intermittent fasting and its relationship with obesity and type 2
diabetes reveals diverse results. While there is evidence of benefits in weight and glucose
control, some studies show modest or contradictory results. The need for larger and
standardized clinical trials to better understand its effectiveness and safety is highlighted.
Although promising, caution is required when considering intermittent fasting as part of
the treatment for obesity and type 2 diabetes.