¿En adultos que practican el ayuno intermitente, en comparación con aquellos que no lo practican, cuál es el impacto en la incidencia de la obesidad y de la diabetes tipo 2?

Show simple item record

dc.contributor Riera Sampol, Ana Maria
dc.contributor.author Rossello Jaume, Xesca
dc.date 2024
dc.date.accessioned 2025-02-12T12:06:54Z
dc.date.available 2025-02-12T12:06:54Z
dc.date.issued 2025-02-12
dc.identifier.uri http://hdl.handle.net/11201/168678
dc.description.abstract [spa] Introducción: El ayuno intermitente emerge como una alternativa a otros métodos tradicionales para un mejor control de la Obesidad y la Diabetes Mellitus 2, debido al gran aumento en la incidencia de estas dos y las posteriores consecuencias. Objetivo: Investigar y analizar el impacto del ayuno intermitente en la incidencia de obesidad y diabetes tipo 2 en adultos, en comparación con aquellos que no practican el ayuno intermitente. Metodología: búsqueda y revisión bibliográfica en diferentes fuentes de datos como PubMed, Lilacs, Biblioteca Virtual de la Salud y Cochrane. Se obtuvieron un total de 115 artículos de los cuales solo 20 fueron seleccionados para el análisis e interpretación de su contenido. Resultados y discusión: El ayuno intermitente ha captado un notable interés global en años recientes, especialmente por su asociación con mejoras en la salud metabólica. Los estudios revisados muestran que el ayuno intermitente puede conducir a una pérdida de peso significativa, mejorando parámetros como la circunferencia de la cintura, la composición corporal, la glucosa e insulina en ayunas, y la resistencia a la insulina. Sin embargo, existen hallazgos contradictorios respecto a su eficacia en algunos casos, así como preocupaciones sobre posibles efectos adversos, especialmente en pacientes con enfermedades crónicas. Aunque los resultados sugieren un potencial beneficioso del ayuno intermitente, se subraya la importancia de abordarlo con precaución y de considerar tanto sus beneficios como sus riesgos para la salud. Conclusión: La investigación sobre el ayuno intermitente y su relación con la obesidad y la diabetes tipo 2 revela resultados diversos. Aunque hay evidencia de beneficios en el control del peso y la glucosa, algunos estudios muestran resultados modestos o contradictorios. Se destaca la necesidad de ensayos clínicos más amplios y estandarizados para comprender mejor su eficacia y seguridad. Aunque es prometedor, se requiere precaución al considerar el ayuno intermitente como parte del tratamiento para la obesidad y la diabetes tipo 2. ca
dc.description.abstract [cat] Introducció: El dejuni intermitent emergeix com una alternativa a altres mètodes tradicionals per a un millor control de l'Obesitat i la Diabetis Mellitus tipus 2, a causa de l'augment notable en la incidència d'aquestes dues i les conseqüències posteriors. Objectiu: Investigar i analitzar l'impacte del dejuni intermitent en la incidència d'obesitat i diabetis tipus 2 en adults, en comparació amb aquells que no practiquen el dejuni intermitent. Metodologia: recerca i revisió bibliogràfica en diferents fonts de dades com PubMed, Lilacs, Biblioteca Virtual de la Salut i Cochrane. Es van obtenir un total de 115 articles dels quals només 22 van ser seleccionats per a l'anàlisi i interpretació del seu contingut. Resultats i discussió: El dejuni intermitent ha captat un notable interès global en anys recents, especialment per la seva associació amb millores en la salut metabòlica. Els estudis revisats mostren que el dejuni intermitent pot conduir a una pèrdua de pes significativa, millorant paràmetres com la circumferència de la cintura, la composició corporal, la glucosa i insulina en dejuni, i la resistència a la insulina. No obstant això, existeixen troballes contradictòries respecte a la seva eficàcia en alguns casos, així com preocupacions sobre possibles efectes adversos, especialment en pacients amb malalties cròniques. Tot i que els resultats suggereixen un potencial beneficiós del dejuni intermitent, es subratlla la importància d'abordar-lo amb precaució i de considerar tant els seus beneficis com els seus riscos per a la salut. Conclusió: La investigació sobre el dejuni intermitent i la seva relació amb l'obesitat i la diabetis tipus 2 revela resultats diversos. Tot i que hi ha evidència de beneficis en el control del pes i la glucosa, alguns estudis mostren resultats modestos o contradictoris. Es destaca la necessitat d'assajos clínics més amplis i estandarditzats per comprendre millor la seva eficàcia i seguretat. Tot i que és prometedor, es requereix precaució al considerar el dejuni intermitent com a part del tractament per a l'obesitat i la diabetis tipus 2. ca
dc.description.abstract [eng] Introduction: Intermittent fasting emerges as an alternative to other traditional methods for better control of Obesity and Type 2 Diabetes Mellitus, due to the significant increase in the incidence of these two and their subsequent consequences. Objective: To investigate and analyze the impact of intermittent fasting on the incidence of obesity and type 2 diabetes in adults, compared to those who do not practice intermittent fasting. Methodology: literature search and review in different data sources such as PubMed, Lilacs, Virtual Health Library, and Cochrane. A total of 115 articles were obtained, of which only 22 were selected for analysis and interpretation of their content. Results and discussion: Intermittent fasting has garnered considerable global interest in recent years, especially due to its association with improvements in metabolic health. Reviewed studies show that intermittent fasting can lead to significant weight loss, improving parameters such as waist circumference, body composition, fasting glucose and insulin, and insulin resistance. However, there are contradictory findings regarding its effectiveness in some cases, as well as concerns about potential adverse effects, especially in patients with chronic diseases. Although the results suggest a beneficial potential of intermittent fasting, it is emphasized the importance of approaching it with caution and considering both its benefits and risks to health. Conclusion: Research on intermittent fasting and its relationship with obesity and type 2 diabetes reveals diverse results. While there is evidence of benefits in weight and glucose control, some studies show modest or contradictory results. The need for larger and standardized clinical trials to better understand its effectiveness and safety is highlighted. Although promising, caution is required when considering intermittent fasting as part of the treatment for obesity and type 2 diabetes. ca
dc.format application/pdf
dc.language.iso spa ca
dc.publisher Universitat de les Illes Balears
dc.rights all rights reserved
dc.subject 613 - Higiene en general. Higiene i salut personal ca
dc.subject 616 - Patologia. Medicina clínica. Oncologia ca
dc.subject 616.3 - Patologia de l'aparell digestiu. Odontologia ca
dc.subject 616.4 - Patologia del sistema limfàtic, òrgans hematopoètics, endocrins ca
dc.subject.other Ayuno intermitente ca
dc.subject.other Diabetes tipo 2 ca
dc.subject.other Obesidad ca
dc.subject.other Dejuni intermitent ca
dc.subject.other Diabetis tipus 2 ca
dc.subject.other Obesitat ca
dc.subject.other Intermittent fasting ca
dc.subject.other Type 2 diabetes ca
dc.subject.other Obesity ca
dc.title ¿En adultos que practican el ayuno intermitente, en comparación con aquellos que no lo practican, cuál es el impacto en la incidencia de la obesidad y de la diabetes tipo 2? ca
dc.type info:eu-repo/semantics/bachelorThesis ca
dc.type info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.rights.accessRights info:eu-repo/semantics/closedAccess


Files in this item

This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record

Search Repository


Advanced Search

Browse

My Account

Statistics