The China shock in Africa: Cross-country evidence of the effects of import competition on manufacturing employment

Abstract

[eng] Africa's productive specialization is based mainly on primary products but also on manufactured products with little added value. China's entry into international markets, especially since its accession to the World Trade Organization (WTO) in 2001, represents a shock of great magnitude, which has been analyzed eminently in the context of advanced countries, especially in the labor markets of the United States and other European countries. However, the absence of empirical evidence in other contexts such as Africa, where productive sectors are more exposed to competition from similar products manufactured in China, is notable. Since 2001, there has been significant growth in China's share of global manufacturing trade and an unprecedented rise in its demand for raw materials with the rest of the world. At the same time, the trade relationship of African countries with China has strengthened and China has quickly become the main trading partner of African countries to take advantage of its comparative advantage in low-cost manufactured goods, and to source in the abundant raw material. However, between 1992-2018, a prolonged decline and stagnation was observed in the share of manufacturing employment in the working-age population in sub-Saharan African countries, with an inflection point starting in 2001, when the trade relationship between African countries and China was strengthened. In this sense, China is considered an important driver of the decline in manufacturing employment in African countries during the same period. To understand the effects of the Chinese trade shock on African countries, the partial equilibrium and general equilibrium mechanisms of supply and demand must be identified. Theory suggests that, in general equilibrium, greater manufacturing sector competition from China will increase specialization based on consistent comparative advantage in the natural resource sector in African countries. In the long run, as the relative supply of resources/manufacturing adjusts toward its new equilibrium, natural resource output will increase at the expense of lower manufacturing output. Therefore, in the long run, in general equilibrium, there should be a reduction in manufacturing output and employment in African countries. On the other hand, in partial equilibrium, the China trade shock would have positive effects on the output of the manufacturing sector if the productivity effect of importing intermediate goods from China at a lower cost dominated over the negative effect of higher competition. In this context, in the same industry, it is necessary to identify and separate the effects derived from greater competition of final goods imports (competitive effect) and the effects of greater productivity derived from intermediate goods imports at a lower cost from China (productivity effect). Therefore, this doctoral thesis has two main objectives: first, to analyze and evaluate the effects of the growth in manufacturing imports from China observed since China's entry into the WTO in 2001 on manufacturing sector employment in 17 selected countries of Sub-Saharan Africa between 1992-2018. And second, distinguish in the same industry the effects of greater competition from final goods imports, and the effects of greater productivity derived from intermediate goods imports at a lower cost from China. To carry out these objectives, I use production and employment data drawn from the United Nations Industrial Development Organization (UNIDO) and trade data drawn from the United Nations Commodity Trade Statistics Database (UN COMTRADE) for 10 industries in 17 countries in sub-Saharan Africa between 1992-2018. The difficulty of inferring causal effects due to unobserved factors that might cause a bias in the estimation is the main challenge of the empirical analysis of this thesis. That is, the Chinese import growth and the manufacturing employment growth in African countries could be simultaneously affected by omitted unobserved shocks. For example, the dynamism of the domestic economy could drive both import growth and employment growth. In such a case, the OLS estimator could simply reflect a spurious correlation. To overcome this obstacle and ensure a robust and valid estimation, I use an instrumental variable (IV) estimation approach that corrects endogeneity and therefore provides an unbiased and consistent estimate of the effects. Specifically, I propose that manufacturing imports from China by other countries neighboring of the importer country could be a valid instrument. Three results emerge from the empirical analysis. First, between 1992-2001, manufacturing imports from China had no significant effect on manufacturing employment in the 17 selected countries in sub-Saharan Africa; and between 2001-2010, they caused a drop of - 2.6 points. This estimated negative effect is twice as large as that estimated for the US economy, confirming the hypothesis that the impact of China shock is even greater in economies with industrial production structures based on products with lower added value and, consequently, with greater potential to be replaced by products from China. Second, during the period 2010-2018, the drop in employment is smaller than during the period 2001-2010, confirming that, in the long run, the effects tend to soften. Third, there are positive effects on the manufacturing employment growth through greater productivity driven by intermediate goods (inputs) imports at a lower cost from China (productivity effect), although with less statistical importance than the negative effects of the greater competition.

[spa] La especialización productiva de África se basa principalmente en productos primarios, pero también en productos manufacturados con escaso valor añadido. La entrada de China en los mercados internacionales, especialmente desde su adhesión en la Organización Mundial del Comercio (OMC) en 2001, supone un shock de una gran envergadura, que ha sido analizado eminentemente en el contexto de los países avanzados, muy especialmente, en los mercados de trabajo de EEUU, y de otros países europeos. Sin embargo, es notoria la ausencia de evidencia empírica en otros contextos como Africa en los que los sectores productivos están más expuestos a la competencia de los productos similares elaborados en China. Desde 2001, se ha visto un importante crecimiento de la participación de China en el comercio mundial de manufacturas y un auge sin precedente de su demanda de materias primas con el resto del mundo. Al mismo tiempo, la relación comercial de los países africanos con China se ha fortalecido y China ha pasado rápidamente a ocupar el puesto del principal socio comercial de los países africanos, aprovechando su ventaja comparativa en productos manufacturados de bajo coste, y logrando aprovisionarse de abundantes materias primas. Sin embargo, entre 1992-2018 se observa una caída y un estancamiento prolongado en la participación del empleo manufacturero en la población en edad de trabajar en los países de Africa subsahariana, con un punto de inflexión a partir de 2001 cuando se fortalece la relación comercial entre los países africanos y China. En este sentido, se considera China como un impulsor importante del declive del empleo manufacturero de los países africanos. Para entender los efectos del shock comercial chino en los países africanos, los mecanismos de equilibrio parcial y de equilibrio general de oferta y demanda deben identificarse. La teoría sugiere que, en el equilibrio general, una mayor competencia del sector manufacturero desde China aumentará la especialización basada en la ventaja comparativa consistente en el sector de recursos naturales en los países africanos. Y a largo plazo, en la medida en que la oferta relativa de recursos/manufacturas se ajusta hacia su nuevo equilibrio, aumentará la producción de recursos naturales a expensas de una menor producción de manufacturas. Por tanto, a largo plazo, en equilibrio general debería observarse una reducción del empleo y de la producción manufacturera en los países africanos. Por otro lado, en el equilibrio parcial, el shock comercial de China tendría unos efectos positivos sobre el output del sector manufacturero si el efecto de productividad que tendría la importación de bienes intermedios procedentes de China a un coste menor dominara sobre el efecto negativo de una mayor competencia. En este contexto, en la misma industria se debe identificar y separar los efectos derivados de una mayor competencia de las importaciones de bienes finales (competitive effect) y los efectos de una mayor productividad derivada de las importaciones de bienes intermedios a menor costo desde China (productivity effect). Por tanto, esta tesis doctoral tiene dos objetivos principales: primero, analizar y evaluar los efectos del crecimiento de las importaciones de manufacturas procedentes de China observado desde la entrada de China en la OMC en 2001 en el empleo del sector manufacturero en 17 países seleccionados de Africa subsahariana entre 1992-2018. Y segundo, distinguir en una misma industria los efectos de una mayor competencia de las importaciones de bienes finales, y los efectos de una mayor productividad derivada de las importaciones de bienes intermedios a menor costo desde China. Para llevar a cabo estos objetivos, utilizo datos de producción y empleo extraídos de United Nations Industrial Development Organization (UNIDO) y datos de comercio extraídos de United Nations Commodity Trade Statistics Database (UN COMTRADE) de 10 industrias en 17 países de Africa Subsahariana entre 1992-2018. La dificultad de inferir efectos causales, debido a factores no observados que puedan provocar un sesgo en la estimación, es el principal desafío del análisis empírico de esta tesis. Es decir, el crecimiento de las importaciones procedentes de China y el crecimiento del empleo manufacturero de los países africanos podrían verse afectados simultáneamente por shocks no observados omitidos. Por ejemplo, el dinamismo de la economía nacional podría impulsar ambos, el crecimiento de las importaciones y el crecimiento del empleo. En tal caso, el estimador MCO podría simplemente reflejar una correlación espuria. Para superar este obstáculo y garantizar una estimación sólida y válida, utilizo un enfoque de estimación de variable instrumental (IV) que corrige la endogeneidad y, por lo tanto, proporciona una estimación insesgada y consistente de los efectos. En concreto, propongo que las importaciones manufactureras procedentes de China por parte de otros países vecinos del país importador podrían ser un instrumento válido. Tres resultados emergen de la estimación. Primero, entre 1992-2001, período previo a la entrada de China en la OMC, las importaciones de manufacturas procedentes de China no han tenido un efecto significativo en el empleo manufacturero en los 17 países seleccionados de Africa subsahariana; mientras que entre 2001-2010, provocaron una caída de - 2,6 puntos porcentuales (competitive effect). Este efecto negativo estimado es el doble de grande que el estimado para la economía de EEUU, confirmando la hipótesis de que el impacto del shock de China es aún mayor en economías con estructuras productivas industriales basadas en productos de menor valor añadido y, en consecuencia, con mayor potencial de ser sustituidos por productos procedentes de China. Segundo, durante el periodo 2010-2018, la caída en el empleo es menor que durante el periodo 2001-2010 confirmando que, a la larga los efectos se tienden a suavizar. Tercero, existen unos efectos positivos sobre el crecimiento del empleo manufacturero a través de una mayor productividad impulsado por las importaciones de bienes intermedios (insumos) a un coste menor desde China (productivity effect) aunque con menor importancia estadística que los efectos negativos derivados de la mayor competencia.

[cat] L'especialització productiva d'Àfrica es basa principalment en productes primaris, però també en productes manufacturats amb un valor afegit escàs. L'entrada de la Xina als mercats internacionals, especialment des de la seva adhesió a l'Organització Mundial del Comerç (OMC) el 2001, suposa un xoc d'una gran envergadura, que ha estat analitzat eminentment en el context dels països avançats, molt especialment, a els mercats de treball dels EUA i d'altres països europeus. Tot i això, és notòria l'absència d'evidència empírica en altres contextos com Àfrica en què els sectors productius estan més exposats a la competència dels productes similars elaborats a la Xina. Des del 2001, s'ha vist un important creixement de la participació de la Xina al comerç mundial de manufactures i un auge sense precedent de la seva demanda de matèries primeres amb la resta del món. Alhora, la relació comercial dels països africans amb la Xina s'ha enfortit i la Xina s'ha convertit ràpidament a ocupar el lloc del principal soci comercial dels països africans per aprofitar el seu avantatge comparatiu en productes manufacturats de baix cost, i aprovisionar-se a la abundant matèria primera. Tot i això, entre 1992-2018 s'observa una caiguda i un estancament prolongada en la participació de l'ocupació manufacturera a la població en edat de treballar als països d'Àfrica subsahariana amb un punt d'inflexió a partir del 2001 quan s'enforteix la relació comercial entre els països africans i la Xina. En aquest sentit, la Xina es considera un important impulsor del declivi de l'ocupació manufacturera dels països africans durant el mateix període. Per entendre els efectes del xoc comercial xinès als països africans, s'han d'identificar els mecanismes d'equilibri parcial i d'equilibri general d'oferta i demanda. La teoria suggereix que, en l'equilibri general, una competència més gran del sector manufacturer des de la Xina augmentarà l'especialització basada en l'avantatge comparatiu consistent en el sector de recursos naturals als països africans. I a llarg termini, en la mesura que l'oferta relativa de recursos/manufactures s'ajusta cap al nou equilibri, augmentarà la producció de recursos naturals a costa d'una producció de manufactures menor. Per tant, a llarg termini, en equilibri general caldria observar una reducció de l'ocupació i de la producció manufacturera als països africans. D'altra banda, a l'equilibri parcial, el xoc comercial de la Xina tindria uns efectes positius sobre l'output del sector manufacturer si l'efecte de productivitat que tindria la importació de béns intermedis procedents de la Xina a un cost menor dominés sobre l'efecte negatiu d'una més competència. En aquest context, a la mateixa indústria s'han d'identificar i separar els efectes derivats d'una competència més gran de les importacions de béns finals (competitive effect) i els efectes d'una productivitat més gran derivada de les importacions de béns intermedis a menor cost des de la Xina (productivitat efecte). Per tant, aquesta tesi doctoral té dos objectius principals: primer, analitzar i avaluar els efectes del creixement de les importacions de manufactures procedent de la Xina observat des de l'entrada de la Xina a l'OMC el 2001 en l'ocupació del sector manufacturer a 17 països seleccionats de Àfrica subsahariana entre 1992-2018. I segon, distingir en una mateixa indústria els efectes d'una competència més gran de les importacions de béns finals, i els efectes d'una productivitat més gran derivada de les importacions de béns intermedis a menor cost des de la Xina. Per dur a terme aquests objectius, utilitzo dades de producció i ocupació extretes d'United Nations Industrial Development Organization (UNIDO) i dades de comerç extretes d'United Nations Commodity Trade Statistics Database (UN COMTRADE) de 10 indústries a 17 països d'Àfrica Subsahariana entre 1992 -2018. La dificultat d'inferir efectes causals a causa de factors no observats que puguin provocar un biaix en l'estimació és el desafiament principal de l'anàlisi empírica d'aquesta tesi. És a dir, el creixement de les importacions procedents de la Xina i el creixement de l'ocupació manufacturera dels països africans podrien veure's afectats simultàniament per xocs no observats omesos. Per exemple, el dinamisme de l'economia nacional podria impulsar tots dos, el creixement de les importacions i el creixement de l'ocupació. En aquest cas, lestimador MCO podria simplement reflectir una correlació espúria. Per superar aquest obstacle i garantir una estimació sòlida i vàlida, faig servir un enfocament d'estimació de variable instrumental (IV) que corregeix l'endogeneïtat i, per tant, proporciona una estimació insesgada i consistent dels efectes. Concretament, proposo que les importacions manufactureres procedents de la Xina per part d'altres països veïns del país importador podrien ser un instrument vàlid. Tres resultats de l'estimació emergeixen. Primer, entre 1992-2001, les importacions de manufactures procedents de la Xina no han tingut efecte significatiu en l'ocupació manufacturera als 17 països seleccionats d'Àfrica subsahariana; i entre 2001-2010, van provocar una caiguda de -2,6 punt (competitive effect). Aquest efecte negatiu estimat és el doble de gran que l'estimat per a l'economia dels EUA, confirmant la hipòtesi que l'impacte del xoc de Xina encara és més gran en economies amb estructures productives industrials basades en productes de menor valor afegit i, en conseqüència, amb més potencial de ser substituïts per productes procedents de la Xina. Segon, durant el període 2010-2018, la caiguda a l'ocupació és menor que durant el període 2001-2010 confirmant que, a la llarga, els efectes tendeixen a suavitzar. Tercer, hi ha uns efectes positius sobre el creixement de l'ocupació manufacturera a través d'una productivitat més gran impulsat per les importacions de béns intermedis (insums) a un cost menor des de la Xina (productivity effect) encara que amb menor importància estadística que els efectes negatius de la major competència.