Improvement of Almond (Prunus dulcis) Production Using Osmia Bees (Hymenoptera: Megachilidae): Previous Studies, Current Research and Future Perspectives.

Abstract

[eng] Bees play a crucial role in the pollination of most global crops, including almond (Prunus dulcis). However, the self-sterility of many almond varieties, combined with the climatic and behavioural limitations of honeybees, and the decline in wild pollinators populations, constitute significant threats to almond production. In a search for new pollinators, mason bees (Osmia spp.) have emerged as a promising candidates. The aim of the present research was to analyse and discuss different studies conducted on Osmia bees in the Balearic Islands during a threeyear period in order to create an Osmia cocoon bank for almond pollination. Studies focused on Osmia nesting ecology, the effect of different wintering protocols, and how the release and establishment of O. bicornis populations could enhance fruit set in almond orchards. Our results show that Osmia nesting peaked during almond bloom, although their abundance varied significantly across orchards. Trap nests with natural substrates, combined with ecological farming practices enhanced Osmia nesting activity. However, climatic conditions remained as the primary driver of nesting variability. Extended wintering periods increase mortality and reduce emergence time in two Osmia species, allowing to synchronize the emergence of bees with almond blooming periods. O. cornuta cocoons showed higher mortality and less longevity than O. caerulescens cocoons, while females emerge later and have a shorter lifespan than males. The introduction of O. bicornis significantly increased almond fruit set by 23%, demonstrating its effectiveness as an alternative pollinator. However, the decreasing nesting rates observed in our recent studies suggest that wild Osmia populations may be in decline, necessitating the use of non-native cocoons for effective pollination

[spa] Les abelles juguen un paper fonamental en la pol·linització de molts cultius, entre els quals es troba l’ametller (Prunus dulcis). Emperò, l’autoincompatibilitat de moltes varietats d’ametller, les limitacions climàtiques i comportamentals de les abelles de la mel, així com la disminució de les poblacions silvestres de pol·linitzadors, constitueixen una important amenaça per a la producció d’aquest cultiu. En la recerca de nous pol·linitzadors, les abelles del gènere Osmia han sorgit com unes rellevants candidates. L’objectiu del present treball fou analitzar i discutir una sèrie d’estudis realitzats durant un període de tres anys a les Illes Balears amb l’objectiu de crear un banc d’òsmies per a la pol·linització de l’ametller. Aquests estudis es centraren en l’ecologia de nidificació de les òsmies, l’efecte de diferents protocols d’hibernació i en com l’alliberament i l’establiment de poblacions d’O. bicornis en camps d’ametller podria suposar un increment en la seva producció. Els resultats demostraren que les òsmies tenen el seu període màxim d’activitat durant la floració de l’ametller, tot i que la seva abundància va variar molt d’un camp a un altre. Els nius trampa construïts amb materials naturals i instal·lats en camps de cultiu amb un maneig ecològic afavoriren la seva nidificació. No obstant això, les condicions climàtiques foren les principals responsables de la gran variabilitat observada. Períodes d’hibernació més llargs provocaren un augment en la mortalitat, però també una reducció del temps d’emergència en dues espècies d’Osmia, permetent així sincronitzar l’emergència d’aquestes abelles amb el període de floració dels ametllers. Els capolls d’O. cornuta mostraren una major mortalitat i una menor longevitat que els d’O. caerulescens, mentre que les femelles presentaren temps d’emergència majors i menor longevitat que els mascles. La introducció de O. bicornis va incrementar significativament la producció de l’ametller, concretament en un 23%, demostrant així la seva eficàcia com a pol·linitzadors alternatius. Emperò, la disminució en les taxes de nidificació observades al nostre darrer estudi podrien indicar que les poblacions silvestres d’Osmia estan en un declivi important, necessitant l’ús de capolls o poblacions no autòctones per a una correcta pol·linització