[cat] Aquest treball de fi de màster es centra en l’ús potencial de la tecnologia
d’impressió 3D com a recurs didàctic dins l’àrea de la Física i la Química, i amb
la possibilitat de ser utilitzada a qualsevol altra disciplina. La impressió 3D es
caracteritza per la seva capacitat d’innovació, la personalització dels dissenys i
l'eficiència en termes de cost. Els models 3D proporcionen l’oportunitat per
millorar l'aprenentatge dels conceptes teòrics i abstractes a través de la
manipulació de representacions físiques.
L’objectiu principal és dissenyar i implementar models 3D útils com a recurs
didàctic en situacions d'aprenentatge. Això inclou, per exemple, la formulació
química, on els models poden ajudar a visualitzar estructures moleculars; la
construcció de models moleculars, que facilita la comprensió de l'enllaç químic;
i experiments de física, on els models 3D poden demostrar principis físics de
manera més intuïtiva i interactiva.
Més enllà de la seva aplicabilitat pràctica, aquesta perspectiva emfatitza la
importància de l'aprenentatge actiu i participatiu, on els alumnes poden
experimentar directament amb els objectes, assolint un aprenentatge
significatiu. Al mateix temps, la capacitat de personalitzar dissenys permet a la
impressió 3D ajustar-se a les demandes específiques del professorat, oferint
una gran flexibilitat per adaptar els recursos a les necessitats concretes de la
situació d’aprenentatge.
Per tant, aquest estudi es proposa com una avaluació del valor que la
impressió 3D pot aportar a l'aprenentatge de la Física i Química i del seu
impacte en els objectius de desenvolupament sostenible. Per altra banda,
tractarem de demostrar que aquesta tecnologia no tan sols millora l'experiència
d'aprenentatge dels alumnes, sinó que també ofereix al professorat un nou
ventall de recursos que optimitzen el procés educatiu