Social, structural, and spatial dynamics of language contact: Mapping the lexicons of Catalan-Spanish bilingual youth in Mallorca

Abstract

[eng] Over the last four decades, extensive research has shown that Mallorcan Catalan is undergoing a gradual convergence with other dialects of Catalan and Spanish, with documented shifts in morphosyntax and phonetics/phonology (Corbera 1983, Dols & Wheeler 1995, Montoya-Abat 2002; Radatz 2007, Dols 2022). Nevertheless, empirical investigations at the lexical level are notably limited, with only two contemporary surveys revealing significant lexical shifts, particularly among younger speakers (Ramis 2013, Buades 2019). This study addresses this research gap by conducting the first large-scale lexical survey of bilingual Mallorcan youth, employing advanced statistical techniques to analyze language variation and change. A dialect questionnaire, comprising 158 traditional Mallorcan words spanning 13 semantic fields, was administered to 16–26-year-olds in secondary and post-secondary programs across the island. In contrast to traditional, subjective dialectological studies, this research employs advanced computational methods, namely dialectometric analysis to identify areas of lexical variation on the island, and a series of logistic regression analyses to uncover linguistic and social factors influencing this variation.

The findings of this study reveal significant insights into the evolution of the Mallorcan Catalan lexicon, showing a trend of dedialectalization where Mallorcan Catalan is assimilating towards and being substituted by other Catalan dialects and Spanish. This aligns with previous smaller studies that noted similar lexical shifts, confirming that while a slim majority of tokens still conform to Mallorcan Catalan, there is a clear trend of shift away from its historically documented lexicon. Geographically, the dialectometric results identify two distinct clusters of lexical usage—an inland zone favoring Mallorcan Catalan and a coastal zone leaning towards Spanish and other Catalan dialects. The primary drivers of these lexical patterns are linguistic factors such as the semantic field and the distinctiveness of words to Mallorca. Spatial factors, particularly the participants' region of residence, also play a significant role, while social factors like maternal education level have a minor impact. Overall, by mapping current lexical vitality rather than merely cataloging historical usage, the study marks a significant shift in Mallorcan Catalan dialectology towards more dynamic and functional analyses which are necessary to understand the nuanced and evolving linguistic landscape, thus providing critical insights for developing targeted language policies that support the vitality and sustainability of Mallorcan Catalan in a changing sociolinguistic environment.

[cat] Durant les darreres quatre dècades, una àmplia investigació ha demostrat que el català mallorquí està experimentant una convergència gradual amb altres dialectes del català i l’espanyol, amb canvis documentats en la morfosintaxi i la fonètica/fonologia (Corbera 1983, Dols & Wheeler 1995, Montoya-Abat 2002; Radatz 2007, Dols 2022). Tanmateix, les investigacions empíriques a nivell lèxic són notablement limitades, amb només dues enquestes contemporànies que revelen canvis lèxics significatius, especialment entre els parlants joves (Ramis 2013, Buades 2019). Aquest estudi aborda aquesta mancança investigadora mitjançant la realització de la primera enquesta lèxica a gran escala de joves bilingües mallorquins, emprant tècniques estadístiques avançades per analitzar la variació i el canvi lingüístic. Es va administrar un qüestionari dialectal, que comprenia 158 paraules tradicionals mallorquines en 13 camps semàntics, a joves d’entre 16 i 26 anys en programes d’educació secundària i postsecundària a tota l’illa. En contrast amb els estudis dialectològics tradicionals i subjectius, aquesta investigació utilitza mètodes computacionals avançats, concretament l’anàlisi dialectomètrica per identificar àrees de variació lèxica a l’illa, i una sèrie d’anàlisis de regressió logística per descobrir els factors lingüístics i socials que influeixen en aquesta variació.

Els resultats d’aquest estudi revelen coneixements significatius sobre l’evolució del lèxic del català mallorquí, mostrant una tendència de desdialectalització en què el català mallorquí s’assimila cap a altres dialectes del català i l’espanyol. Això s’alinea amb estudis més petits previs que van notar canvis lèxics similars, confirmant que, tot i que una petita majoria de paraules encara s’ajusta al català mallorquí, hi ha una clara tendència de desplaçament del seu lèxic històricament documentat. Geogràficament, els resultats dialectomètrics identifiquen dos clústers diferents d’ús lèxic: una zona interior que afavoreix el català mallorquí i una zona costanera inclinada cap a l’espanyol i altres dialectes catalans. Els principals impulsors d’aquests patrons lèxics són factors lingüístics com el camp semàntic i la especificitat de les paraules a Mallorca. Els factors espacials, especialment la regió de residència dels participants, també juguen un paper important, mentre que els factors socials, com el nivell educatiu matern, tenen un impacte menor. En general, en cartografiar la vitalitat lèxica actual en lloc de simplement catalogar l’ús històric, l’estudi marca un canvi significatiu en la dialectologia del català mallorquí cap a anàlisis més dinàmiques i funcionals, necessaris per entendre el paisatge lingüístic matisat i en evolució, proporcionant així coneixements crítics per desenvolupar polítiques lingüístiques específiques que donin suport a la vitalitat i sostenibilitat del català mallorquí en un entorn sociolingüístic canviant.

[spa] Durante las últimas cuatro décadas, una amplia investigación ha demostrado que el catalán mallorquín está experimentando una convergencia gradual con otros dialectos del catalán y el español, con cambios documentados en la morfosintaxis y la fonética/fonología (Corbera 1983, Dols & Wheeler 1995, Montoya-Abat 2002; Radatz 2007, Dols 2022). Sin embargo, las investigaciones empíricas a nivel léxico son notablemente limitadas, con solo dos estudios contemporáneos que revelan cambios léxicos significativos, especialmente entre los hablantes jóvenes (Ramis 2013, Buades 2019). Este estudio aborda esta laguna investigativa mediante la realización de la primera encuesta léxica a gran escala de jóvenes bilingües mallorquines, empleando técnicas estadísticas avanzadas para analizar la variación y el cambio lingüístico. Se administró un cuestionario dialectal, que comprendía 158 palabras tradicionales mallorquinas en 13 campos semánticos, a jóvenes de entre 16 y 26 años en programas de educación secundaria y postsecundaria en toda la isla. En contraste con los estudios dialectológicos tradicionales y subjetivos, esta investigación emplea métodos computacionales avanzados, concretamente el análisis dialectométrico para identificar áreas de variación léxica en la isla, y una serie de análisis de regresión logística para descubrir los factores lingüísticos y sociales que influyen en esta variación.

Los hallazgos de este estudio revelan ideas significativas sobre la evolución del léxico del catalán mallorquín, mostrando una tendencia de desdialectalización en la que el catalán mallorquín se asimila y es sustituido por otros dialectos catalanes y el español. Esto se alinea con estudios más pequeños previos que notaron cambios léxicos similares, confirmando que, aunque una pequeña mayoría de palabras aún se ajusta al catalán mallorquín, existe una clara tendencia hacia el desplazamiento de su léxico históricamente documentado. Geográficamente, los resultados dialectométricos identifican dos clústeres distintos de uso léxico: una zona interior que favorece el catalán mallorquín y una zona costera inclinada hacia el español y otros dialectos catalanes. Los principales impulsores de estos patrones léxicos son factores lingüísticos como el campo semántico y la especificidad de las palabras a Mallorca. Los factores espaciales, especialmente la región de residencia de los participantes, también juegan un papel importante, mientras que los factores sociales, como el nivel educativo materno, tienen un impacto menor. En general, al mapear la vitalidad léxica actual en lugar de simplemente catalogar el uso histórico, el estudio marca un cambio significativo en la dialectología del catalán mallorquín hacia análisis más dinámicos y funcionales, que son necesarios para comprender el paisaje lingüístico matizado y en evolución, proporcionando así conocimientos críticos para desarrollar políticas lingüísticas específicas que apoyen la vitalidad y sostenibilidad del catalán mallorquín en un entorno sociolingüístico cambiante.