Enfermedad pulmonar obstructiva crónica en pacientes infectados por el VIH: factores de riesgo y progresión

Abstract

[spa] Introducción: La pandemia de VIH/SIDA ha supuesto durante los últimos 40 años un problema de salud pública de primer orden. El perfeccionamiento progresivo de los tratamientos antiretrovirales ha permitido controlar en la mayoría de los pacientes la replicación plasmática viral, disminuir la incidencia de infecciones oportunistas y las muertes por eventos SIDA. Esto ha reducido espectacularmente las diferencias en esperanza de vida de los pacientes infectados comparado con la población general Sin embargo, la cronificación de la enfermedad y el consiguiente envejecimiento de la población infectada han puesto de manifiesto el impacto que el VIH tiene en la aparición de comorbilidades a edades tempranas y con progresión acelerada en muchos casos. La EPOC es un ejemplo de comorbilidad asociada al VIH de la cual no disponemos todavía de suficiente evidencia que explique el grado de interacción entre ambas entidades.

Contenido de la investigación: En la cohorte de pacientes infectados por el VIH analizada, los pacientes presentaron prevalencias e incidencias de EPOC superiores a las esperables en no infectados. Además, la coexistencia con la infección VIH parece provocar un declive acelerado de la función pulmonar que afecta hasta el 73% de los pacientes y que puede llegar a doblar los límites considerados normales (55 vs 30 ml de pérdida de FEV1 anual). Aquellos pacientes con un mayor grado de senescencia inmunológica medida a través de un cociente de linfocitos T CD4/CD8 disminuido, con una historia previa de eventos definitorios de SIDA o con alteraciones espirométricas basales, tenían más riesgo de presentar enfisema prevalente y una progresión acelerada del mismo. En la misma línea, aquellos pacientes con cifras de linfocitos CD4 nadir inferiores a <200 cels/ml presentaron un mayor riesgo de alteraciones electrocardiográficas relacionadas con fibrosis tisular o envejecimiento como son los bloqueos interauriculares, cuya prevalencia en la cohorte estudiada fue muy superior a la esperable (4.4% vs <1%).

Conclusión: Todo ello permite hipotetizar que los pacientes con infección crónica por el VIH, a pesar de recibir tratamiento antiretroviral y mantener un correcto control virológico (>95% en nuestra cohorte), están expuestos a un grado de inflamación crónica que impacta sobre el desarrollo de otras patologías inflamatorias como la EPOC o la presencia de bloqueos interauriculares. Este proyecto pone de manifiesto la falta de información disponible y la necesidad de continuar investigando sobre la posible asociación entre la EPOC y el VIH. Dicha investigación podría permitir identificar fenotipos de pacientes en riesgo de progresión acelerada a nivel espirométrico, radiológico o clínico y optimizar estrategias de seguimiento y tratamiento con el objetivo de minimizar el impacto en la salud de los pacientes.

[cat] Introducció: La pandèmia de VIH/SIDA ha suposat durant els darrers 40 anys un problema de salut pública de primer ordre. El perfeccionament progressiu dels tractaments antiretrovirals ha permès controlar a la majoria dels pacients la replicació plasmàtica viral, disminuir la incidència d'infeccions oportunistes i les morts per esdeveniments SIDA. Això ha reduït espectacularment les diferències en esperança de vida dels pacients infectats comparat amb la població general Tot i això, la cronificació de la malaltia i el consegüent envelliment de la població infectada han posat de manifest l'impacte que el VIH té en l'aparició de comorbilitats a edats primerenques i amb progressió accelerada en molts casos. La MPOC és un exemple de comorbilitat associada al VIH de la qual encara no disposem de prou evidència que expliqui el grau d'interacció entre les dues entitats.

Contingut de la investigació: A la cohort de pacients infectats pel VIH analitzada, els pacients van presentar prevalences i incidències de MPOC superiors a les esperables en no infectats. A més, la coexistència amb la infecció del VIH sembla provocar un declivi accelerat de la funció pulmonar que afecta fins al 73% dels pacients i que pot arribar a doblar els límits considerats normals (55 vs 30 ml de pèrdua de FEV1 anual). Aquells pacients amb un major grau de senescència immunològica mesurada a través d'un quocient de limfòcits T CD4/CD8 disminuït, amb una història prèvia d'esdeveniments definitoris de SIDA o amb alteracions espiromètriques basals, tenien més risc de presentar emfisema prevalent i una progressió accelerada del mateix. En la mateixa línia, aquells pacients amb xifres de limfòcits CD4 nadir inferiors a <200 cels/ml van presentar un major risc d'alteracions electrocardiogràfiques relacionades amb fibrosi tissular o envelliment com són els bloquejos interauriculars, la prevalença dels quals en la cohort estudiada va ser molt superior a la esperable (4,4% vs <1%). Conclusió: Tot això permet hipotetitzar que els pacients amb infecció crònica pel VIH, malgrat rebre tractament antiretroviral i mantenir un correcte control virològic (>95% a la nostra cohort), estan exposats a un grau d'inflamació crònica que impacta sobre el desenvolupament d'altres patologies inflamatòries com la MPOC o la presència de bloquejos interauriculars. Aquest projecte posa de manifest la manca dinformació disponible i la necessitat de continuar investigant sobre la possible associació entre la MPOC i el VIH. Aquesta investigació podria permetre identificar fenotips de pacients en risc de progressió accelerada a nivell espiromètric, radiològic o clínic i optimitzar estratègies de seguiment i tractament amb l'objectiu de minimitzar l'impacte a la salut dels pacients.

[eng] Introduction: The HIV / AIDS pandemic has been a major public health problem for the past 40 years. The progressive improvement of antiretroviral treatments has made it possible to control plasma viral replication in most patients, reducing opportunistic infections and deaths from AIDS events. This has dramatically reduced the differences in life expectancy of infected patients compared to the general population. However, the chronification of the disease and the consequent aging of the infected population have highlighted the impact that HIV has on the appearance of comorbidities at an early age and with accelerated progression in many cases. COPD is an example of HIV-associated comorbidity for which we still do not have enough evidence to explain the degree of interaction between the two entities.

Content of the research: In the cohort of HIV-infected patients analyzed, the patients had higher prevalences and incidences of COPD than those expected in non-infected patients. Furthermore, coexistence with HIV infection seems to cause an accelerated decline in lung function that affects up to 73% of patients, and that can double the limits considered normal (55 vs 30 ml of annual FEV1 loss). Those patients with a higher degree of immunological senescence measured by a decreased CD4 / CD8 T lymphocyte ratio, with a previous history of AIDS-defining events or with baseline spirometric alterations, had a higher risk of presenting prevalent emphysema and accelerated progression of the disease. Along the same lines, those patients with CD4 nadir lymphocyte counts below <200 cells/ml had a higher risk of electrocardiographic alterations related to tissue fibrosis or aging, such as interatrial blocks, the prevalence of which in the studied cohort was much higher than that of expected (4.4% vs <1%).

Conclusion: All this allows us to hypothesize that patients with chronic HIV infection, even those receiving antiretroviral treatment and presenting correct virological control (> 95% of the patients in our cohort), are exposed to a degree of chronic inflammation that impacts on the development of other inflammatory pathologies such as COPD or the presence of interatrial blocks. This project highlights the lack of available information and the need for further research on the possible association between COPD and HIV. Such research could make it possible to identify phenotypes of patients at risk of accelerated progression at a spirometric, radiological or clinical level and optimize follow-up and treatment strategies to minimize the impact on the health of patients.