La coexistencia del conocimiento científico y las creencias paranormales: ¿una paradoja en la universidad?

Show simple item record

dc.contributor.author Matas Blázquez, Hugo
dc.date 2025
dc.date.accessioned 2025-05-07T10:27:09Z
dc.date.available 2025-05-07T10:27:09Z
dc.date.issued 2025-05-07
dc.identifier.uri http://hdl.handle.net/11201/170156
dc.description.abstract [spa] Aunque no existe un constructo consensuado, las creencias paranormales se definen como incompatibles con la ciencia y el pensamiento crítico (Broch, 2007; Goldacre, 2011; Goode, 2002; MacDonald, 1995; Martin, 1994; Shermer, 2009; Sutherland, 1996). A lo largo de la evolución humana, estas creencias desempeñaron roles adaptativos favorables a la supervivencia de nuestra especie. Consecuentemente hemos heredado mecanismos subyacentes a la generación y mantenimiento de estas creencias. Sin embargo, su contenido depende del contexto y, aunque en un entorno evolutivo incierto y peligroso fueron adaptativas, en la sociedad actual pueden ser perjudiciales. Frente a la suposición de que la educación contrarresta las creencias paranormales, algunos estudios han mostrado un aumento de estas creencias entre estudiantes universitarios. La mayoría de estos estudios han comparado las creencias de los estudiantes de ciencias frente a las de los de humanidades. En este trabajo, más allá de esta dicotomía, exploramos variables relacionadas con la cantidad y calidad de la educación, incluyendo el número de cursos realizados, el rendimiento académico y la disciplina estudiada. Nuestra hipótesis es que debería existir una relación inversamente proporcional entre algunas de estas variables y el grado de creencias paranormales. Se llevaron a cabo tres estudios. En el primero se adaptó la escala Revised Paranormal Belief Scale (RPBS; Tobacyk, 2004) con una muestra de universitarios españoles. Realizamos un análisis psicométrico de la versión ampliada de Lindeman y Aarnio (2006). Después de eliminar cuatro ítems, confirmamos que la escala era apropiada para nuestra muestra. En el segundo estudio, analizamos la prevalencia de creencias paranormales entre estudiantes universitarios y su relación con la educación. El 45.9% de los participantes creían en al menos un tipo de creencia paranormal. Las disciplinas menos científicas aportaban más creyentes que las más científicas, los estudiantes de primer año más que los de cuarto año, y las mujeres más que los hombres. Sin embargo, estas diferencias no parecen estar influenciadas por la educación universitaria. Parte de los resultados pueden deberse a la autoselección en la matriculación en la universidad, así como a la socialización entre estudiantes antes y después de la inscripción. Este proceso contribuiría a la consolidación de creencias paranormales en disciplinas menos científicas y lo contrario en disciplinas más científicas. En el tercer estudio se llevó a cabo un análisis longitudinal, evaluando las diferencias en el grado de creencias paranormales entre el inicio y el final de los estudios universitarios. Los resultados, en la línea del segundo estudio, no permiten afirmar que se da un cambio de forma generalizada en las creencias de los estudiantes. Aun así, la muestra no contó con un número suficiente de participantes para poder analizar estas diferencias por rama de conocimiento. Por lo tanto, los resultados son preliminares y no concluyentes debido a las limitaciones de la muestra. En futuros análisis longitudinales, será crucial contar con muestras lo suficientemente amplias para abordar las hipótesis planteadas. Nuestros hallazgos sugieren que el conocimiento científico no es un antídoto frente a las creencias paranormales o, si lo es, los estudios universitarios no logran alcanzar el escepticismo deseado. En términos pedagógicos, parece necesario considerar la revisión de las estrategias educativas desde las teorías del procesamiento dual de la información, las cuales indican la coexistencia de pensamiento racional e intuitivo. Esto explicaría parte de la falta de efectividad de la educación universitaria frente a las creencias paranormales, ya que estas estarían más vinculadas al pensamiento intuitivo, menos tratado en la educación tradicional. En segundo lugar, desde una perspectiva política y social, es preciso reconocer el problema que suponen las creencias paranormales, fundamento de productos y servicios sin respaldo científico y de teorías conspirativas en auge. Se requiere apelar a la responsabilidad social de la universidad para emprender medidas preventivas y correctivas ante un problema que trasciende su ámbito y afecta al conjunto de la sociedad a la que pertenece. es
dc.description.abstract [cat] Tot i que no existeix un constructe consensuat, les creences paranormals se solen definir com a incompatibles amb la ciència i el pensament crític (Broch, 2007; Goldacre, 2011; Goode, 2002; MacDonald, 1995; Martin, 1994; Shermer, 2009; Sutherland, 1996). Al llarg de l'evolució humana, aquestes creences van exercir rols adaptatius favorables a la supervivència de la nostra espècie. En conseqüència hem heretat mecanismes subjacents a la generació i el manteniment d'aquestes creences. Tot i això, el seu contingut depèn del context i, malgrat que en un entorn evolutiu incert i perillós van ser adaptatives, en la societat actual poden ser perjudicials. Davant de la suposició que l'educació contraresta les creences paranormals, alguns estudis han demostrat un augment d'aquestes creences entre estudiants universitaris. La majoria d'aquests estudis han comparat les creences dels estudiants de ciències davant de les dels d'humanitats. En aquest treball, més enllà d'aquesta dicotomia, explorem variables relacionades amb la quantitat i la qualitat de l'educació, incloent-hi el nombre de cursos fets, el rendiment acadèmic i la naturalesa científica de la disciplina estudiada. La nostra hipòtesi és que hi hauria d'haver una relació inversament proporcional i significativa entre algunes d'aquestes variables i el grau de creences paranormals. Es van dur a terme dos estudis. El primer va validar l'escala Revised Paranormal Belief Scale (RPBS; Tobacyk, 2004) en una mostra d'universitaris espanyols. Realitzem una anàlisi psicomètric de la versió ampliada de Lindeman i Aarnio (2006). Després d'eliminar quatre ítems, confirmem que l'escala era apropiada per a la nostra mostra. Al segon estudi, analitzem la prevalença de creences paranormals entre estudiants universitaris i la seva relació amb l'educació. El 45.9% dels participants creien en almenys un tipus de creença paranormal. Les disciplines menys científiques aportaven més creients que les més científiques, els estudiants de primer any més que els de quart any i les dones més que els homes. Tot i això, aquestes diferències no semblen estar influenciades per l'educació universitària. Part dels resultats poden ser deguts a la autoselecció a la inscripció a estudis universitaris, així com a la socialització entre estudiants abans i després de la inscripció. Aquest procés contribuiria a la consolidació de creences paranormals en disciplines menys científiques i al contrari en disciplines més científiques. Al tercer estudi es va dur a terme una anàlisi longitudinal, avaluant les diferències en el grau de creences paranormals entre l'inici i el final dels estudis universitaris. Els resultats, en la línia del segon estudi, no permeten afirmar que hi ha un canvi de forma generalitzada en les creences dels estudiants. Tot i així, la mostra va patir un nombre suficient de participants per poder analitzar aquestes diferències per branca de coneixement. Per tant, els resultats són preliminars i no concloents degut a les limitacions de la mostra. En futures anàlisis longitudinals, serà crucial comptar amb mostres prou àmplies per abordar totes les hipòtesis plantejades en aquest estudi. Les nostres troballes suggereixen que o bé el coneixement científic no és un antídot davant de les creences paranormals o, si ho és, els estudis universitaris no aconsegueixen assolir l'escepticisme desitjat. En termes pedagògics, sembla que cal considerar la revisió de les estratègies educatives des de les teories del processament dual de la informació, les quals indiquen la coexistència de pensament racional i intuïtiu. Això explicaria part de la manca d'efectivitat de l'educació universitària davant de les creences paranormals, ja que aquestes darreres estarien més vinculades al pensament intuïtiu, menys tractat a l'educació tradicional. En segon lloc, des d'una perspectiva política i social cal reconèixer el problema que suposen les creences paranormals, fonament de productes i serveis sense suport científic i de teories conspiratives en auge. Cal apel·lar a la responsabilitat social de la universitat per emprendre mesures preventives i correctives davant d'un problema que transcendeix el seu àmbit i afecta el conjunt de la societat a què pertany. ca
dc.description.abstract [eng] Although there is no universally accepted definition, paranormal beliefs are often characterized as being incompatible with science and critical thinking (Broch, 2007; Goldacre, 2011; Goode, 2002; MacDonald, 1995; Martin, 1994; Shermer, 2009; Sutherland, 1996). Throughout human evolution, these beliefs played adaptive roles that favored the survival of our species. Consequently, we have inherited mechanisms underlying the generation and maintenance of these beliefs. However, their content depends on the context and, although in an uncertain and dangerous evolutionary environment they were adaptive, in today's society they can be harmful. Contrary to the assumption that education counteracts paranormal beliefs, some studies have shown an increase in these beliefs among university students. Most of these studies have compared the beliefs of science students versus humanities students. In this study, beyond this dichotomy, we explore variables related to the quantity and quality of education, including the number of courses taken, academic performance and the scientific nature of the discipline studied. Our hypothesis is that there should be an inversely proportional and significant relationship between some of these variables and the degree of paranormal beliefs. Two studies were carried out. The first validated the Revised Paranormal Belief Scale (RPBS; Tobacyk, 2004) in a sample of Spanish university students. We performed a psychometric analysis of the expanded version from Lindeman and Aarnio (2006). After removing four items, we confirmed that the scale was appropriate for our sample. In the second study, we analyzed the prevalence of paranormal beliefs among university students and its relationship with education. 45.9% of participants believed in at least one type of paranormal belief. The less scientific disciplines had a higher proportion of believers compared to more scientific ones, first-year students more than fourth-year students, and women more than men. However, these differences do not appear to be influenced by university education. Part of these results may be due to the self-selection process in enrolling in university studies, as well as the socialization among students before and after enrollment. This process would contribute to the consolidation of paranormal beliefs in less scientific disciplines and the opposite in more scientific disciplines. In the third study, a longitudinal analysis was conducted to evaluate differences in the individual degree of paranormal beliefs between the beginning and the end of university studies. The results, in line with the second study, do not allow for the assertion that there is a generalized change in students' beliefs. However, the sample lacked enough participants to analyze these differences by field of study. Therefore, the results are preliminary and inconclusive due to sample limitations. In future longitudinal analyses, it will be crucial to have samples large enough to address all hypotheses raised in this study. Our findings suggest that either scientific knowledge is not an antidote to paranormal beliefs or, if it is, university studies fail to achieve the desired skepticism among their students. In pedagogical terms, it is essential to reevaluate educational strategies from dual information processing theories, which suggest the coexistence of rational and intuitive thinking. This can help explain why university education may not effectively address paranormal beliefs, as the latter are often linked to intuitive thinking, which is less emphasized in traditional education. Secondly, from a political and social perspective, it is crucial to acknowledge the issues posed by paranormal beliefs, which can lead to products and services without scientific support and give rise to conspiracy theories. Universities must recognize their social responsibility and take preventive and corrective actions to address this issue, which extends beyond their scope and impacts society as a whole. en
dc.format application/pdf
dc.format.extent 195 ca
dc.language.iso spa ca
dc.publisher Universitat de les Illes Balears
dc.rights Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International 
dc.rights.uri https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/  
dc.subject.other Creencias paranormales es
dc.subject.other Escepticismo es
dc.subject.other Educación universitaria es
dc.subject.other Rama de conocimiento es
dc.subject.other Rendimiento académico es
dc.subject.other Disciplina académica es
dc.subject.other RPBS es
dc.subject.other Validez de constructo es
dc.subject.other Invariancia de medida es
dc.subject.other Ítems invertidos es
dc.subject.other Creences paranormals ca
dc.subject.other Escepticisme ca
dc.subject.other Educació universitària ca
dc.subject.other Branca de coneixement ca
dc.subject.other Rendiment acadèmic ca
dc.subject.other Disciplina acadèmica ca
dc.subject.other RPBS ca
dc.subject.other Validesa de constructe ca
dc.subject.other Invariància de mesura ca
dc.subject.other Ítems invertits ca
dc.subject.other Paranormal beliefs en
dc.subject.other Skepticism en
dc.subject.other University education en
dc.subject.other Branch of knowledge en
dc.subject.other Academic performance en
dc.subject.other Academic discipline en
dc.subject.other RPBS en
dc.subject.other Construct validity en
dc.subject.other Invariance of measurement en
dc.subject.other Reversed items en
dc.title La coexistencia del conocimiento científico y las creencias paranormales: ¿una paradoja en la universidad? ca
dc.type info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.type info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.rights.accessRights info:eu-repo/semantics/openAccess 
dc.subject.udc 1 - Filosofia i psicologia ca
dc.subject.udc 16 - Lògica. Epistemologia. Teoria del coneixement ca
dc.subject.ac Psicologia Bàsica es
dc.contributor.director Munar Roca, Enric
dc.contributor.director Ballester Brage, Luis
dc.contributor.tutor Munar Roca, Enric


Files in this item

This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record

Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International  Except where otherwise noted, this item's license is described as Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International 

Search Repository


Advanced Search

Browse

My Account

Statistics