[cat] Introducció: La síndrome de Burnout (SB) va ser identificada per primera vegada pel
psiquiatre H. J. Freudenberger, qui va observar símptomes d'esgotament, ansietat i
desmotivació en el lloc de treball. Christina Maslach i Michael P. Leiter van desenvolupar
el Maslach Burnout Inventory (MBI), una eina clau per a diagnosticar la síndrome en
professionals. Tot i que l'OMS reconeix el Burnout com un risc laboral, no és inclòs en
els manuals diagnòstics com CIE-10 o DSM-V.
Durant la pandèmia de COVID-19, les infermeres presenciaren un augment de Burnout a
causa de l’alta càrrega de treball i l’estrès emocional, de manera que va afectar la qualitat
de vida laboral i atenció als pacients.
Objectiu: Avaluar el nivell de síndrome de Burnout de les infermeres de les unitats de
cures intensives (UCI) d'adults durant el transcurs de la pandèmia de la Covid-19 fins
aquests moments.
Metodologia i resultats: Es va realitzar una cerca bibliogràfica de març de 2020 a gener
2024 en diverses bases de dades específiques en ciències de la salut, entre elles Pubmed,
EBSCOhost (CINAHL Complete – APA PsycInfo) i Cochrane. Un cop duta a terme una
selecció dels articles i una lectura crítica de cada un, es seleccionaren 20 articles, entre
els quals hi ha 15 estudis transversals i 5 revisions sistemàtiques.
Discussió: La SB implica esgotament emocional, despersonalització i baixa realització
personal. Els factors de risc que patiren les infermeres d’UCI durant la pandèmia de la
COVID-19 inclouen excés de feina, manca de suport i recursos, a més d’una baixa
remuneració; això no obstant, també s’inclouen factors protectors, com és l’experiència
en el servei. Les intervencions per abordar la SB inclouen activitats d'autocura com ioga
i meditació, així com mesures organitzatives per ajustar la càrrega de treball i
proporcionar suport psicològic.
Conclusió: Les infermeres d'UCI durant la pandèmia de Covid-19, foren propenses a patir
alts nivells de síndrome de Burnout, a causa de la càrrega laboral excessiva i falta de
recursos. Estratègies personals i organitzatives poden reduir l'estrès i millorar la qualitat
professional i assistencial, no obstant això, es necessiten mètodes efectius per
diagnosticar la síndrome d’esgotament laboral.
[spa] Introducción: El síndrome de Burnout (SB) fue identificado por primera vez por el
psiquiatra H. J. Freudenberger, quién observó síntomas de agotamiento, ansiedad y
desmotivación en el puesto de trabajo. Christina Maslach y Michael P. Leiter
desarrollaron el Maslach Burnout Inventory (MBI), una herramienta clave para
diagnosticar el síndrome en profesionales. A pesar de que, la OMS reconoce el Burnout
como un riesgo laboral, no es incluido en los manuales diagnósticos como CIE-10 o
DSM-V.
Durante la pandemia de Covid-19, las enfermeras presenciaron un aumento de Burnout a
causa del alta carga de trabajo y el estrés emocional, de forma que afectó la calidad de
vida laboral y atención a los pacientes.
Objetivo: Evaluar el nivel de síndrome de Burnout de las enfermeras de las unidades de
cuidados intensivos (UCI) de adultos durante el transcurso de la pandemia de la Covid19 hasta estos momentos.
Metodología y resultados: Se realizó una búsqueda bibliográfica de marzo de 2020 a
enero 2024 en varias bases de datos específicas en ciencias de la salud, entre ellas
Pubmed, EBSCOhost (CINAHL Completo – APA PsycInfo) y Cochrane. Una vez
llevada a cabo una selección de los artículos y una lectura crítica de cada uno, se
seleccionaron 20 artículos, 15 estudios transversales y 5 revisiones sistemáticas.
Discusión: El SB, implica agotamiento emocional, despersonalización y baja realización
personal. Los factores de riesgo que sufrieron las enfermeras de UCI durante la pandemia
de la Covid-19, incluyen exceso de trabajo, carencia de apoyo y recursos, además de una
baja remuneración; no obstante, también se incluyen factores protectores, como es la
experiencia en el servicio. Las intervenciones para abordar la SB incluyen actividades de
autocuidado como yoga y meditación, así como mesuras organizativas para ajustar la
carga de trabajo y proporcionar apoyo psicológico.
Conclusión: Las enfermeras de UCI, durante la pandemia de Covid-19, fueron propensas
a sufrir altos niveles de síndrome de Burnout, a causa de la carga laboral excesiva y falta
de recursos. Estrategias personales y organizativas pueden reducir el estrés y mejorar la
calidad profesional y asistencial, sin embargo, se necesitan métodos efectivos para
diagnosticar el síndrome de agotamiento laboral.
[eng] Introduction: Burnout syndrome (BS) was first identified by psychiatrist H. J.
Freudenberger, who observed symptoms of burnout, anxiety and demotivation in the
workplace. Christina Maslach and Michael P. Leiter developed the Maslach Burnout
Inventory (MBI), a key tool for diagnosing the syndrome in professionals. Although the
WHO recognizes Burnout as an occupational hazard, it is not included in diagnostic
manuals such as CIE-10 or DSM-V. During the Covid-19 pandemic, nurses witnessed an
increase in Burnout due to high workload and emotional stress, which affected the quality
of work life and patient care.
Objective: To evaluate the level of Burnout syndrome of nurses in adult intensive care
units (ICU) during the course of the Covid-19 pandemic up to the present time.
Methodology and results: A literature search was conducted from March 2020 to January
2024 in several specific databases in health sciences, including Pubmed, EBSCOhost
(CINAHL Complete - APA PsycInfo) and Cochrane. After a selection of the articles and
a critical reading of each of them, 20 articles were selected, including 15 cross-sectional
studies and 5 systematic reviews.
Discussion: BS involves emotional exhaustion, depersonalization and low personal
fulfillment. Risk factors experienced by ICU nurses during the Covid-19 pandemic
include overwork, lack of support and resources, and low pay; however, protective
factors, such as service experience, are also included. Interventions to address SB include
self-care activities such as yoga and meditation, as well as organizational measures to
adjust workload and provide psychological support.
Conclusion: ICU nurses, during the Covid-19 pandemic, were prone to high levels of
burnout syndrome due to excessive workload and lack of resources. Personal and
organizational strategies can reduce stress and improve professional and care quality;
however, effective methods are needed to diagnose burnout syndrome.