La síndrome de Burnout en infermeres d'UCI durant la Covid-19

Show simple item record

dc.contributor Moreno Mulet, Cristina
dc.contributor.author Pérez Massanet, Mercè
dc.date 2024
dc.date.accessioned 2025-07-01T11:47:28Z
dc.date.available 2025-07-01T11:47:28Z
dc.date.issued 2025-07-01
dc.identifier.uri http://hdl.handle.net/11201/170592
dc.description.abstract [cat] Introducció: La síndrome de Burnout (SB) va ser identificada per primera vegada pel psiquiatre H. J. Freudenberger, qui va observar símptomes d'esgotament, ansietat i desmotivació en el lloc de treball. Christina Maslach i Michael P. Leiter van desenvolupar el Maslach Burnout Inventory (MBI), una eina clau per a diagnosticar la síndrome en professionals. Tot i que l'OMS reconeix el Burnout com un risc laboral, no és inclòs en els manuals diagnòstics com CIE-10 o DSM-V. Durant la pandèmia de COVID-19, les infermeres presenciaren un augment de Burnout a causa de l’alta càrrega de treball i l’estrès emocional, de manera que va afectar la qualitat de vida laboral i atenció als pacients. Objectiu: Avaluar el nivell de síndrome de Burnout de les infermeres de les unitats de cures intensives (UCI) d'adults durant el transcurs de la pandèmia de la Covid-19 fins aquests moments. Metodologia i resultats: Es va realitzar una cerca bibliogràfica de març de 2020 a gener 2024 en diverses bases de dades específiques en ciències de la salut, entre elles Pubmed, EBSCOhost (CINAHL Complete – APA PsycInfo) i Cochrane. Un cop duta a terme una selecció dels articles i una lectura crítica de cada un, es seleccionaren 20 articles, entre els quals hi ha 15 estudis transversals i 5 revisions sistemàtiques. Discussió: La SB implica esgotament emocional, despersonalització i baixa realització personal. Els factors de risc que patiren les infermeres d’UCI durant la pandèmia de la COVID-19 inclouen excés de feina, manca de suport i recursos, a més d’una baixa remuneració; això no obstant, també s’inclouen factors protectors, com és l’experiència en el servei. Les intervencions per abordar la SB inclouen activitats d'autocura com ioga i meditació, així com mesures organitzatives per ajustar la càrrega de treball i proporcionar suport psicològic. Conclusió: Les infermeres d'UCI durant la pandèmia de Covid-19, foren propenses a patir alts nivells de síndrome de Burnout, a causa de la càrrega laboral excessiva i falta de recursos. Estratègies personals i organitzatives poden reduir l'estrès i millorar la qualitat professional i assistencial, no obstant això, es necessiten mètodes efectius per diagnosticar la síndrome d’esgotament laboral. ca
dc.description.abstract [spa] Introducción: El síndrome de Burnout (SB) fue identificado por primera vez por el psiquiatra H. J. Freudenberger, quién observó síntomas de agotamiento, ansiedad y desmotivación en el puesto de trabajo. Christina Maslach y Michael P. Leiter desarrollaron el Maslach Burnout Inventory (MBI), una herramienta clave para diagnosticar el síndrome en profesionales. A pesar de que, la OMS reconoce el Burnout como un riesgo laboral, no es incluido en los manuales diagnósticos como CIE-10 o DSM-V. Durante la pandemia de Covid-19, las enfermeras presenciaron un aumento de Burnout a causa del alta carga de trabajo y el estrés emocional, de forma que afectó la calidad de vida laboral y atención a los pacientes. Objetivo: Evaluar el nivel de síndrome de Burnout de las enfermeras de las unidades de cuidados intensivos (UCI) de adultos durante el transcurso de la pandemia de la Covid19 hasta estos momentos. Metodología y resultados: Se realizó una búsqueda bibliográfica de marzo de 2020 a enero 2024 en varias bases de datos específicas en ciencias de la salud, entre ellas Pubmed, EBSCOhost (CINAHL Completo – APA PsycInfo) y Cochrane. Una vez llevada a cabo una selección de los artículos y una lectura crítica de cada uno, se seleccionaron 20 artículos, 15 estudios transversales y 5 revisiones sistemáticas. Discusión: El SB, implica agotamiento emocional, despersonalización y baja realización personal. Los factores de riesgo que sufrieron las enfermeras de UCI durante la pandemia de la Covid-19, incluyen exceso de trabajo, carencia de apoyo y recursos, además de una baja remuneración; no obstante, también se incluyen factores protectores, como es la experiencia en el servicio. Las intervenciones para abordar la SB incluyen actividades de autocuidado como yoga y meditación, así como mesuras organizativas para ajustar la carga de trabajo y proporcionar apoyo psicológico. Conclusión: Las enfermeras de UCI, durante la pandemia de Covid-19, fueron propensas a sufrir altos niveles de síndrome de Burnout, a causa de la carga laboral excesiva y falta de recursos. Estrategias personales y organizativas pueden reducir el estrés y mejorar la calidad profesional y asistencial, sin embargo, se necesitan métodos efectivos para diagnosticar el síndrome de agotamiento laboral. es
dc.description.abstract [eng] Introduction: Burnout syndrome (BS) was first identified by psychiatrist H. J. Freudenberger, who observed symptoms of burnout, anxiety and demotivation in the workplace. Christina Maslach and Michael P. Leiter developed the Maslach Burnout Inventory (MBI), a key tool for diagnosing the syndrome in professionals. Although the WHO recognizes Burnout as an occupational hazard, it is not included in diagnostic manuals such as CIE-10 or DSM-V. During the Covid-19 pandemic, nurses witnessed an increase in Burnout due to high workload and emotional stress, which affected the quality of work life and patient care. Objective: To evaluate the level of Burnout syndrome of nurses in adult intensive care units (ICU) during the course of the Covid-19 pandemic up to the present time. Methodology and results: A literature search was conducted from March 2020 to January 2024 in several specific databases in health sciences, including Pubmed, EBSCOhost (CINAHL Complete - APA PsycInfo) and Cochrane. After a selection of the articles and a critical reading of each of them, 20 articles were selected, including 15 cross-sectional studies and 5 systematic reviews. Discussion: BS involves emotional exhaustion, depersonalization and low personal fulfillment. Risk factors experienced by ICU nurses during the Covid-19 pandemic include overwork, lack of support and resources, and low pay; however, protective factors, such as service experience, are also included. Interventions to address SB include self-care activities such as yoga and meditation, as well as organizational measures to adjust workload and provide psychological support. Conclusion: ICU nurses, during the Covid-19 pandemic, were prone to high levels of burnout syndrome due to excessive workload and lack of resources. Personal and organizational strategies can reduce stress and improve professional and care quality; however, effective methods are needed to diagnose burnout syndrome. en
dc.format application/pdf
dc.language.iso cat ca
dc.publisher Universitat de les Illes Balears
dc.rights all rights reserved
dc.subject 61 - Medicina ca
dc.subject 614 - Higiene i salut pública. Contaminació. Prevenció d'accidents. Infermeria ca
dc.subject.other Infermeria ca
dc.subject.other Unitat de cures intensives ca
dc.subject.other Síndrome de burnout ca
dc.subject.other Covid-19 ca
dc.subject.other Enfermería ca
dc.subject.other Unidad de cuidados intensivos ca
dc.subject.other Síndrome de burnout ca
dc.subject.other Nursing ca
dc.subject.other Intensive Care Unit ca
dc.subject.other Burnout Syndrome ca
dc.title La síndrome de Burnout en infermeres d'UCI durant la Covid-19 es
dc.type info:eu-repo/semantics/bachelorThesis ca
dc.type info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.rights.accessRights info:eu-repo/semantics/openAccess


Files in this item

This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record

Search Repository


Advanced Search

Browse

My Account

Statistics