Turismo y crisis en las geografías de la desigualdad: un análisis socioespacial de la UE y España

Abstract

[spa] La tesis doctoral examina la relación entre turismo y desigualdad en el contexto de la UE, España y las Islas Baleares, argumentando que el turismo, como actividad capitalista, está intrínsecamente ligado a la desigualdad socioeconómica. Inspirada en la obra del geógrafo crítico en turismo, Stefan G. Britton, la tesis sostiene que el turismo en regiones periféricas y semiperiféricas, como las islas y el sur de Europa, resulta más vulnerable socioeconómicamente que los territorios menos turísticos. Así, se ha analizado cómo el turismo, visto hegemónicamente desde una óptica conservadora, se ha promocionado como motor de crecimiento económico y reducción de la desigualdad. Además, esta investigación desafía la naturalización obtusa de la desigualdad, ya que esta no es inherente al ser humano, sino una construcción política. La tesis ha seguido una metodología de enfoque radical cuantitativo para examinar los impactos socioeconómicos del turismo a nivel regional europeo y municipal español. Así pues, se ha combinado la geografía crítica con las técnicas de análisis espacial, revelando que, aunque el turismo puede aumentar la renta agregada, también exacerba la desigualdad mediante una distribución desequilibrada de la renta. Esto es evidente en las regiones del sur como España, Italia y Grecia, que presentan altos niveles de precariedad social y bajos niveles socioeconómicos. El estudio también aborda la crisis de la vivienda en Madrid y Marbella, intensificada por la mercantilización turística a través de plataformas como Airbnb y la segregación residencial, con enclaves exclusivos para la élite y "guetos" para la clase trabajadora, destacando la polarización socioeconómica causada por el turismo. Además, la tesis también analiza la relación entre turismo y desigualdad en municipios españoles durante tiempos de crisis, utilizando un modelo de regresión múltiple y análisis cartográfico. Identifica conglomerados de municipios, mostrando que aquellos con mayor especialización en turismo de masas, como el de sol y playa, presentan mayores niveles de desigualdad. Por último, se ha estudiado el impacto de la pandemia de COVID-19, revelando que las áreas más dependientes del turismo internacional fueron las más afectadas. La crisis subrayó la vulnerabilidad de la dependencia extrema del turismo, especialmente en los archipiélagos, como las Islas Baleares y las Canarias. Finalmente, esta investigación sugiere que futuras investigaciones podrían beneficiarse de una metodología mixta, combinando análisis cuantitativo con entrevistas cualitativas para una comprensión más profunda de la constitución de la desigualdad en contextos turísticos. Esta investigación ofrece una nueva perspectiva sobre el turismo como factor de desigualdad, cuestionando las narrativas hegemónicas y proponiendo un análisis más crítico y radical de sus impactos socioeconómicos.

[cat] La tesi doctoral examina la relació entre turisme i desigualtat en el context de la UE, Espanya i les Illes Balears, argumentant que el turisme, com a activitat capitalista, està intrínsecament lligat a la desigualtat socioeconòmica. Inspirada en l'obra del geògraf crític en turisme, Stefan G. Britton, la tesi sosté que el turisme en regions perifèriques i semiperifèriques, com les illes i el sud d'Europa, resulten més vulnerables socioeconòmicament que els territoris menys turístics. Així, s'ha analitzat com el turisme, vist hegemònicament des d'una òptica conservadora, s'ha promocionat com a motor de creixement econòmic i reducció de la desigualtat. A més, aquesta investigació desafia la naturalització obtusa de la desigualtat, ja que aquesta no és inherent a l'ésser humà, sinó una construcció política. La tesi ha seguit una metodologia d'enfocament radical quantitatiu per examinar els impactes socioeconòmics del turisme a nivell regional europeu i municipal espanyol. Així doncs, s’ha combinat la geografia crítica amb les tècniques d’anàlisi espacial, revelant que, tot i que el turisme pot augmentar la renda agregada, també exacerba la desigualtat mitjançant una distribució desequilibrada de la renda. Això és evident a les regions del sud com Espanya, Itàlia i Grècia, que presenten alts nivells de precarietat social i baixos nivells socioeconòmics. L'estudi també aborda la crisi de l'habitatge a Madrid i Marbella, intensificada per la mercantilització turística a través de plataformes com Airbnb i la segregació residencial, amb enclavaments exclusius per a l'elit i "guetos" per a la classe treballadora, destacant la polarització socioeconòmica causada pel turisme. A més, la tesi també analitza la relació entre turisme i desigualtat en municipis espanyols durant temps de crisi, utilitzant un model de regressió múltiple i anàlisi cartogràfic. Identifica conglomerats de municipis, mostrant que aquells amb major especialització en turisme de masses, com el de sol i platja, presenten majors nivells de desigualtat. Per últim, s'ha estudiat l'impacte de la pandèmia de COVID-19, revelant que les àrees més dependents del turisme internacional van ser les més afectades. La crisi va subratllar la vulnerabilitat de la dependència extrema del turisme, especialment als arxipèlags, com les Illes Balears i les Canàries. Finalment, aquesta recerca suggereix que futures investigacions podrien beneficiar-se d'una metodologia mixta, combinant anàlisi quantitatiu amb entrevistes qualitatives per a una comprensió més profunda de la constitució de la desigualtat en contextos turístics. Aquesta investigació ofereix una nova perspectiva sobre el turisme com a factor de desigualtat, qüestionant les narratives hegemòniques i proposant una anàlisi més crítica i radical dels seus impactes socioeconòmics.

[eng] The doctoral thesis examines the relationship between tourism and inequality in the context of the EU, Spain, and the Balearic Islands, arguing that tourism, as a capitalist activity, is intrinsically linked to socioeconomic inequality. Inspired by the work of critical tourism geographer Stefan G. Britton, the thesis argues that tourism in peripheral and semi-peripheral regions, such as islands and southern Europe, is more socioeconomically vulnerable than less touristic territories. Thus, it has analyzed how tourism, hegemonically viewed from a conservative perspective, has been promoted as a driver of economic growth and inequality reduction. Additionally, this research challenges the obtuse naturalization of inequality, as it is not inherent to human beings but rather a political construction. The thesis has followed a radical quantitative approach to examine the socioeconomic impacts of tourism at the European regional and Spanish municipal levels. Thus, critical geography has been combined with spatial analysis techniques, revealing that although tourism can increase aggregate income, it also exacerbates inequality through an unbalanced distribution of income. This is evident in southern regions such as Spain, Italy, and Greece, which present high levels of social precariousness and low socioeconomic levels. The study also addresses the housing crisis in Madrid and Marbella, intensified by the commodification of tourism through platforms such as Airbnb and residential segregation, with exclusive enclaves for the elite and "ghettos" for the working class, highlighting the socioeconomic polarization caused by tourism. Furthermore, the thesis also analyzes the relationship between tourism and inequality in Spanish municipalities during times of crisis, using a multiple regression model and cartographic analysis. It identifies clusters of municipalities, showing that those with greater specialization in mass tourism, such as sun and beach tourism, present higher levels of inequality. Lastly, the impact of the COVID-19 pandemic has been studied, revealing that the areas most dependent on international tourism were the most affected. The crisis underscored the vulnerability of extreme tourism dependence, especially in archipelagos such as the Balearic and Canary Islands. Finally, this research suggests that future investigations could benefit from a mixed methodology, combining quantitative analysis with qualitative interviews for a deeper understanding of the constitution of inequality in tourism contexts. This research offers a new perspective on tourism as a factor of inequality, questioning hegemonic narratives and proposing a more critical and radical analysis of its socioeconomic impacts.