Acoso callejero a mujeres: factores que influyen en las conductas de ayuda de las personas testigo

Abstract

[spa] El acoso callejero es una de las formas de violencia machista más extendidas y normalizadas, restringiendo la libre movilidad de las mujeres en espacios públicos. En España, un alto porcentaje de mujeres han sufrido acoso callejero en una o más ocasiones. Este acoso recurrente hace que las mujeres se sientan vulnerables, ansiosas e inseguras caminando por lugares públicos. Dado que el acoso callejero se produce en espacios públicos, a menudo hay personas testigo (bystanders), que influyen en cómo las mujeres viven estas situaciones. Estas personas testigo pueden optar por intervenir o no, dependiendo de diversos factores individuales, situacionales y contextuales. El objetivo general de esta tesis es analizar las conductas de ayuda de las personas testigo en casos de VAW y, concretamente, en el acoso callejero como forma de violencia machista. Este objetivo general se concreta en dos objetivos específicos. El primer objetivo específico es examinar la investigación científica existente sobre conducta de ayuda, los factores que influyen en ella y las estrategias de intervención de las personas testigo en casos de VAW en España, entre 2005 y 2020. El segundo objetivo específico es analizar los factores que facilitan o inhiben la conducta de ayuda de la población general en situaciones de acoso callejero. La tesis se estructura en siete capítulos. El primer capítulo ofrece una revisión teórica de la VAW, centrada en el acoso callejero, su clasificación como violencia de género y sus consecuencias para las mujeres. También explora el comportamiento de las personas testigo en casos de VAW y los factores que influyen en la intervención. Los capítulos dos y tres presentan los objetivos de la investigación y la metodología utilizada. El capítulo cuatro presenta los cuatro estudios realizados. El primero es una revisión de la literatura sobre el comportamiento de las personas testigo en casos de VAW en España, que pone de manifiesto la falta de investigación en intervención en situaciones de acoso callejero. También se llevaron a cabo dos estudios cuantitativos para examinar el impacto de los factores personales y situacionales (género, opinión política, efecto espectador y tipo de violencia) en las decisiones de intervención y para identificar predictores claves de la voluntad de intervenir en un escenario de acoso callejero. Finalmente, realizamos un estudio cualitativo que exploraba las experiencias de las personas testigo de acoso callejero, incluyendo sus pensamientos, emociones, acciones y los factores que afectan a la intervención. El capítulo cinco presenta discusión, limitaciones y direcciones futuras. El sexto capítulo se centra en las conclusiones 10 generales y las implicaciones prácticas. Por último, el capítulo siete ofrece las referencias citadas a lo largo de la tesis. Las principales conclusiones señalan que la investigación sobre el comportamiento de las personas testigo en el acoso callejero en España es todavía limitada, poniendo de manifiesto la necesidad de más estudios sobre el tema. Además, las personas testigo se enfrentan a varios retos a la hora de intervenir en situaciones de acoso callejero, como el miedo de las mujeres testigo a represalias o la falta de conciencia de los hombres testigo sobre el acoso. Es esencial promover campañas de concienciación que se centren en las diferentes formas de intervención, enfocándose en métodos menos confrontativos para reducir el miedo y mejorar las habilidades interventoras de las personas testigo. También es crucial fomentar la empatía hacia las víctimas, especialmente entre los hombres, y subrayar la importancia de la participación cívica activa en la prevención de la violencia.

[eng] Street harassment is one of the most widespread and normalized forms of gender-based violence, restricting women’s ability to move freely in public spaces. In Spain, a high percentage of women have experienced street harassment on one or more occasions. This persistent harassment has serious consequences, making women feel vulnerable, anxious, and unsafe while walking in public spaces. Since street harassment occurs in public, witnesses or bystanders are often present, potentially influencing how women experience these situations. These bystanders may choose to intervene or not, depending on various individual, situational, and contextual factors influencing their behavior. The general objective of this thesis is to analyze the helping behaviors of bystanders in cases of violence against women and, specifically, in street harassment as a form of gender- based violence. This general objective is embodied in various specific objectives, which have been addressed through a series of dedicated studies. The first specific objective is to examine existing scientific research on helping behaviors, the factors that influence them, and intervention strategies involving bystanders in cases of VAW in Spain, between 2005 and 2020. The second specific objective is to analyze the factors that facilitate or inhibit helping behaviors in the general population during street harassment situations. The thesis is structured into seven chapters. The first chapter provides a theoretical review of VAW, focusing on street harassment, its classification as gender-based violence, and its consequences for women. It also explores bystander behavior in VAW cases and the factors that influence intervention. Chapters two and three present the research objectives and methodologies used in four studies. Chapter four details the four studies conducted. The first is a Scoping Review on bystander behavior in VAW cases in Spain, highlighting a lack of research on street harassment intervention. Two quantitative studies were conducted to examine the impact of personal and situational factors—such as gender, political opinion, the bystander effect, and type of violence—on intervention decisions and to identify key predictors of willingness to intervene in a street harassment scenario. Finally, we conducted a qualitative study exploring the experiences of bystanders of street harassment, including their thoughts, emotions, actions, and the factors that facilitate or inhibit intervention. Chapter five discusses the main findings, limitations, and future research directions. Chapter six presents general conclusions and practical implications. Finally, chapter seven provides the references cited throughout the thesis. 14 The main findings indicate that research on bystander behavior in street harassment in Spain is still limited, highlighting the need for more focused studies on the issue. Additionally, bystanders face several challenges when intervening in street harassment situations, such as women bystanders’ fear of retaliation and men bystanders’ lack of awareness regarding harassment. It is essential to promote awareness campaigns that highlight the various ways a bystander can intervene, focusing on less confrontational methods to reduce fear of retaliation and build skills and confidence. It is also crucial to foster empathy toward victims, particularly among men, and highlight the importance of active civic participation in preventing violence.

[cat] L'assetjament al carrer és una de les formes de violència masclista més esteses i normalitzades, restringint la capacitat de les dones de moure's lliurement als espais públics. A Espanya un alt percentatge de dones han patit assetjament al carrer en una o més d’una ocasió. L’assetjament persistent té conseqüències greus, fent que les dones se sentin vulnerables, ansioses i insegures caminant per espais públics. Atès que l'assetjament al carrer es produeix en públic, sovint hi ha persones espectadores (bystanders), que influeixen en la manera com les dones viuen aquestes situacions. Aquestes persones espectadores poden optar per intervenir o no, depenent de diversos factors individuals, situacionals i contextuals. L'objectiu general d'aquesta tesi és analitzar les conductes d'ajuda de les persones espectadores en casos de VAW i, concretament, en l'assetjament al carrer com a forma de violència masclista. Aquest objectiu general es concreta en diversos objectius específics, que s'han abordat a través d'una sèrie d'estudis. El primer objectiu específic és examinar la investigació científica existent sobre conductes d'ajuda, els factors que hi influeixen i les estratègies d'intervenció de les persones espectadores en casos de VAW a Espanya, entre 2005 i 2020. El segon objectiu específic és analitzar els factors que faciliten o inhibeixen les conductes d'ajuda a la població general en situacions d'assetjament al carrer. La tesi s'estructura en set capítols. El primer capítol ofereix una revisió teòrica de la VAW, centrada en l'assetjament al carrer, la seva classificació com a violència de gènere i les seves conseqüències per a les dones. També explora el comportament de les persones espectadores en casos de VAW i els factors que influeixen en la intervenció. Els capítols dos i tres presenten els objectius de la investigació i les metodologies utilitzades. El capítol quatre presenta els quatre estudis realitzats. El primer és una revisió de la literatura sobre el comportament de les persones espectadores en casos de VAW a Espanya, que posa de manifest la manca d'investigació sobre la intervenció en situacions d’assetjament al carrer. També es van dur a terme dos estudis quantitatius per examinar l'impacte dels factors personals i situacionals (gènere, opinió política, efecte espectador i tipus de violència) en les decisions d'intervenció i per identificar predictors clau de la voluntat d'intervenir en un escenari d'assetjament al carrer. Finalment, es va realitzar un estudi qualitatiu que explorava les experiències de les persones espectadores d'assetjament al carrer, incloent els seus pensaments, emocions, accions i els factors que afecten la intervenció. El capítol cinc analitza els principals resultats, les limitacions 12 i les direccions de recerca futures. El sisè capítol presenta conclusions generals i implicacions pràctiques. Finalment, el capítol set ofereix les referències citades al llarg de la tesi. Les principals conclusions indiquen que la investigació sobre el comportament de les persones espectadores d’assetjament al carrer a Espanya és encara limitada, posant de manifest la necessitat de més estudis sobre el tema. Endemés, les persones espectadores s'enfronten a diversos reptes a l'hora d'intervenir en situacions d'assetjament al carrer, com ara la por de les dones espectadores a represàlies i la manca de consciència dels homes espectadors sobre l'assetjament. És essencial promoure campanyes de conscienciació que s’enfoquin en les diferents maneres d’intervenir, centrant-se en mètodes menys confrontatius per reduir la por a les represàlies i millorar les habilitats interventores de les persones espectadores. També és crucial fomentar l'empatia cap a les víctimes, especialment entre els homes, i destacar la importància de la participació cívica activa en la prevenció de la violència.