El entorno educativo y el docente, claves para el aumento de población formada en Soporte Vital Básico y manejo del desfibrilador externo semiautomático. De la legislación a la práctica

Abstract

[spa] Introducción: La tasa de supervivencia es superior en las paradas cardiorrespiratorias extrahospitalarias (PCEH) en las que los testigos inician reanimación cardiopulmonar (RCP). Es indiscutible que para actuar ante una PCEH es necesario que los testigos dispongan de conocimientos para detectar la ausencia de respiración en una persona inconsciente e iniciar las maniobras de RCP. En España los porcentajes de personas que han recibido en alguna ocasión formación en el manejo de la PCEH son bajos por lo que se ha señalado a la etapa escolar como estrategia para que a medio-largo plazo la formación en RCP alcance a una masa crítica de la población. Aunque la legislación educativa ya contempla esta materia dentro del currículo escolar de la etapa infantil, primaria y secundaria, no existe un programa formativo homogéneo por lo que, las formaciones que se han realizado dentro del entorno escolar hasta la fecha son en su mayoría iniciativas o proyectos de investigación aislados. Se apunta a los profesores como posibles instructores de esta materia dentro de la escuela. Objetivos: En la formación del Soporte Vital Básico (SVB) todavía quedan puntos importantes por dilucidar, cómo quiénes deben ser los formadores, cuál es la metodología a seguir o a qué edad iniciar su enseñanza, por lo que, de aquí, surge la necesidad de esta tesis doctoral para analizar algunos de estos factores y que pueda contribuir a mejorar la formación escolar de la reanimación. Metodología: Se llevó a cabo 2 revisiones sistemáticas con metaánalisis, 1 estudio descriptivo, el desarrollo de una herramienta didáctica de formación en SVB basada en gamificación, 2 estudios piloto cuasi-experimentales para validación de dicha herramienta y 1 estudio cuasi-experimental piloto de la formación en SVB con esta herramienta en docentes de centros escolares, distribuidos en 7 fases. Resultados: Solo el 5 % de las universidades españolas analizadas tienen una materia específica en SVB, primeros auxilios o similares, aunque los profesores consideran que los Primeros Auxilios son importantes para su formación académica. Los docentes, alumnos de Grado en Ciencias de la Educación y familias de la Comunidad Autónoma de les Illes Balears coinciden en que el SVB debe incluirse en el currículo escolar como contenido obligatorio, dentro del horario escolar e iniciándose desde la educación primaria. Existen diferencias de opiniones en qué sean los propios docentes los que deban formar a los escolares entre los tres grupos. Se ha demostrado que el autoaprendizaje en RCP entre las personas legas es equivalente a una formación presencial e incluso, el uso de recursos audiovisuales de muy corta duración (60 segundos) muestra una adquisición de habilidades. Con estos resultados se diseña un recurso educativo basado en gamificación con el que se demuestra una mejora equiparable de los resultados post-formación, en términos de conocimientos y adquisición de habilidades para detectar la PCEH, activar a los servicios de emergencias (SEM), iniciar RCP y hacer uso de un desfibrilador externo semiautomático (DEA). Los participantes afirmaron que cualquier persona con un recurso como el propuesto podría aprender SVB. Conclusiones: Es necesario formar a profesores en activo en SVB para que éstos puedan, posteriormente, instruir a sus escolares. Simultáneamente, dada la aceptación por parte de los alumnos de grado debería incluirse esta materia en los planes de estudios de los grados en ciencias de la educación. Por el alto número de docentes a instruir, una auto-formación autónoma y flexible mediante un recurso educativo audiovisual puede ser eficiente en términos coste-organizativos.

[eng] Introduction: The survival rate is higher in out-of-hospital cardiopulmonary arrests (OHCA) in which bystanders initiate cardiopulmonary resuscitation (CPR). It is indisputable that to respond to a PCEH it is necessary that witnesses have the knowledge to detect the absence of breathing in an unconscious person and initiate CPR maneuvers. In Spain, the percentages of people who have at some point received training in the management of OHCA are low, which is why the school stage has been pointed out as a strategy so that in the medium-long term CPR training reaches a critical mass of the population. Although educational legislation already contemplates this subject within the school curriculum for children, primary and secondary school, there is no homogeneous training program, which is why the training that has been carried out within the school environment to date is mostly initiatives or isolated research projects. Teachers are targeted as possible instructors of this subject within the school. Objectives: In Basic Life Support (BLS) training there are still important points to be clarified, such as who should be the trainers, what is the methodology to follow or at what age to start teaching, so, from here, the need arises to this doctoral thesis to analyze some of these factors and that may contribute to improving school resuscitation training. Methodology: 2 systematic reviews with meta-analysis were carried out, 1 descriptive study, the development of a didactic BLS training tool based on gamification, 2 quasi-experimental pilot studies for validation of said tool and 1 quasi-experimental pilot study of the BLS training with this tool for schoolteachers, distributed in 7 phases. Results: Only 5% of the Spanish universities analyzed have a specific subject in BLS, first aid or similar, although teachers consider that First Aid is important for their academic training. Teachers, students of the Degree in Educational Sciences and families of the Autonomous Community of the Balearic Islands agree that BLS should be included in the school curriculum as mandatory content, within school hours and starting from primary education. There are differences of opinion on whether the teachers themselves should train the students between the three groups. It has been shown that self-learning in CPR among lay people is equivalent to in-person training and even the use of very short audiovisual resources (60 seconds) shows skill acquisition. With these results, an educational resource based on gamification is designed, which demonstrates a comparable improvement in post-training results, in terms of knowledge and acquisition of skills to detect PCEH, activate emergency services (EMS), initiate CPR and use of an semi-automatic external defibrillator (AED). Participants stated that anyone with a resource like the one proposed could learn BLS. Conclusions: It is necessary to train active teachers in BLS so that they can subsequently instruct their students. Simultaneously, given the acceptance by undergraduate students, this subject should be included in the curricula of degrees in educational sciences. Due to the high number of teachers to be taught, autonomous and flexible self-training using an audiovisual educational resource can be efficient in cost-organizational terms.

[cat] Introducció: La taxa de supervivència és superior a les parades cardiorespiratòries extrahospitalàries (PCEH) en què els testimonis inicien reanimació cardiopulmonar (RCP). És indiscutible que per actuar davant d'una PCEH cal que els testimonis disposin de coneixements per detectar l'absència de respiració en una persona inconscient i iniciar les maniobres de RCP. A Espanya els percentatges de persones que han rebut en alguna ocasió formació en el maneig de la PCEH són baixos per la qual cosa s'ha assenyalat a l'etapa escolar com a estratègia perquè a mitjà-llarg termini la formació a RCP arribi a una massa crítica de la població. Tot i que la legislació educativa ja contempla aquesta matèria dins del currículum escolar de l'etapa infantil, primària i secundària, no hi ha un programa formatiu homogeni per la qual cosa, les formacions que s'han realitzat dins de l'entorn escolar fins ara són la majoria iniciatives o projectes de recerca aïllats. Els professors s'apunten com a possibles instructors d'aquesta matèria dins l'escola. Objectius: A la formació del Suport Vital Bàsic (SVB) encara queden punts importants per dilucidar, com qui han de ser els formadors, quina és la metodologia a seguir oa quina edat iniciar el seu ensenyament, per la qual cosa, d'aquí, sorgeix la necessitat de aquesta tesi doctoral per analitzar alguns daquests factors i que pugui contribuir a millorar la formació escolar de la reanimació. Metodologia: Es va dur a terme 2 revisions sistemàtiques amb metaanàlisi, 1 estudi descriptiu, el desenvolupament d'una eina didàctica de formació en SVB basada en gamificació, 2 estudis pilot quasi-experimentals per a validació d'aquesta eina i 1 estudi quasi-experimental pilot de la formació a SVB amb aquesta eina en docents de centres escolars, distribuïts en 7 fases. Resultats: Només el 5% de les universitats espanyoles analitzades tenen una matèria específica a SVB, primers auxilis o similars, encara que els professors consideren que els Primers Auxilis són importants per a la seva formació acadèmica. Els docents, alumnes de Grau en Ciències de l'Educació i famílies de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears coincideixen que el SVB s'ha d'incloure al currículum escolar com a contingut obligatori, dins de l'horari escolar i iniciant-se des de l'educació primària. Hi ha diferències d'opinions en què siguin els mateixos docents els que hagin de formar els escolars entre els tres grups. S'ha demostrat que l'autoaprenentatge en RCP entre les persones legas és equivalent a una formació presencial i, fins i tot, l'ús de recursos audiovisuals de durada molt curta (60 segons) mostra una adquisició d'habilitats. Amb aquests resultats es dissenya un recurs educatiu basat en gamificació amb què es demostra una millora equiparable dels resultats postformació, en termes de coneixements i adquisició d'habilitats per detectar la PCEH, activar els serveis d'emergències (SEM), iniciar RCP i fer ús d´un desfibril•lador extern semiautomàtic (DEA). Els participants van afirmar que qualsevol persona amb un recurs com el proposat podria aprendre SVB. Conclusions: Cal formar professors en actiu a SVB perquè aquests puguin, posteriorment, instruir els seus escolars. Simultàniament, atesa l'acceptació per part dels alumnes de grau caldria incloure aquesta matèria als plans d'estudis dels graus en ciències de l'educació. Per l'alt nombre de docents a instruir, una autoformació autònoma i flexible mitjançant un recurs educatiu audiovisual pot ser eficient en termes cost-organitzatius.